Discrep¨¤ncies judicials

Un general retirat comentava inform¨¤ticament que caldria afusellar 26 milions de persones. Aquesta i altres atrocitats similars transmetien el seu odi cap als qui no comparteixen la seva ideologia. Com tots els usuaris de la comunicaci¨® inform¨¤tica, el general sabia que els seus missatges podien ser reprodu?ts massivament, com aix¨ª ha passat. No obstant aix¨°, cap fiscal ni jutge hi ha parat atenci¨® perqu¨¨ no comportaven cap risc. Afortunadament, nom¨¦s eren simples deliris senils feixistes.

Quan Enric Stern i Jaume Roura van cremar una foto dels Reis a Girona el 2007 van ser detinguts i, a continuaci¨®, es van produir incidents d'ordre p¨²blic. L'Audi¨¨ncia Nacional els va condemnar argumentant que aquest acte implicava odi i suposava un risc de generar viol¨¨ncia, com s'evidenciava pels desordres produ?ts. L'assumpte va arribar finalment al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que va anul¡¤lar la condemna espanyola. Els incidents que van succeir dies despr¨¦s, diu el TEDH, no van ser conseq¨¹¨¨ncia del gest dels detinguts, sin¨® ¡°una reacci¨® contra la utilitzaci¨® per part de l'Estat de la repressi¨® penal¡±. Aix¨ª doncs, la just¨ªcia europea, sense discutir el possible odi antimon¨¤rquic del gest, no hi va trobar proves de risc de viol¨¨ncia.

El raper Has¨¦l va ser condemnat per l'Audi¨¨ncia Nacional per enaltiment del terrorisme a dos anys i un dia de pres¨®, i a dues penes de multa per inj¨²ries al Rei, la policia i la Gu¨¤rdia Civil. El Tribunal Suprem va confirmar la condemna. Ja havia estat condemnat abans per fets similars i per altres delictes, i s'havia susp¨¨s el compliment d'aquella primera condemna a condici¨® que no reincid¨ªs. Per¨° va reincidir. Per aix¨° ara haur¨¤ de complir la condemna antiga i la nova. La decisi¨® dels jutges no ha estat un¨¤nime. Van votar per l'absoluci¨® de Has¨¦l un, millor dit, una dels tres magistrats de la Nacional, i dos, un i una, dels cinc magistrats del Suprem. S¨®n una minoria m¨¤xima de discrep¨¤ncia, els arguments de la qual no haurien de ser subestimats.

La sent¨¨ncia condemnat¨°ria afirma que Has¨¦l va amena?ar el Rei amb la presa del seu palau, deduint que, ¡°evidentment, de forma violenta¡±. Considera les seves lletres i can?ons com un simple exabrupte marcat per l'animadversi¨® i l'odi. No obstant aix¨°, per a la minoria discrepant que va votar per l'absoluci¨®, les lletres i can?ons s¨®n una representaci¨®, una ficci¨®, com les chirigotas de Cadis, en les quals preval la provocaci¨®, l'ambig¨¹itat i la cr¨ªtica ¨¤cida, ¡°amb retalls de realitat retor?ada amb les seves rimes¡±. Estimen que ¨¦s admissible la cr¨ªtica de Has¨¦l als aspectes de la vida privada del monarca finan?ats amb fons p¨²blics, ja que sobrepassa el terreny estrictament personal. ?s criteri constant del Tribunal que les persones amb activitats p¨²bliques han de suportar un control i cr¨ªtica m¨¦s rigorosos que els simples particulars. Respecte de les inj¨²ries a la policia i la Gu¨¤rdia Civil, els magistrats discrepants assenyalen que Has¨¦l es referia a actuacions policials, algunes a l'inici de la democr¨¤cia, que van donar lloc a processos penals, alguns dels quals van concloure amb condemnes. I recorden que al Tarajal van morir ofegats 15 immigrants quan la Gu¨¤rdia Civil els va impedir per la for?a accedir nedant a la platja.

La condemna per enaltiment del terrorisme es basa en el fet que m¨²ltiples expressions de Has¨¦l enalteixen condemnats d'ETA i GRAPO, i s¨®n ¡°germen remot per¨° real de noves accions¡± terroristes, la qual cosa suposa una humiliaci¨® de les v¨ªctimes. Els magistrats discrepants entenen que no hi ha proves que les expressions de Has¨¦l signifiquin un risc directe ni indirecte de noves accions terroristes. Com en el cas de Stern i Roura, els grav¨ªssims desordres p¨²blics de febrer del 2021 no poden ser prova del risc de viol¨¨ncia dels missatges de Has¨¦l, proclamats cinc anys abans.

Tant el Suprem com el TEDH mantenen, encara que amb evidents discrep¨¤ncies, que el simple odi no ¨¦s punible. Nom¨¦s ho ¨¦s la seva propagaci¨® si comporta un perill ¡°especulatiu¡±, un risc directe o indirecte de viol¨¨ncia. Per¨° no ¨¦s f¨¤cil determinar quan aix¨° passa. Els jutges, de vegades, han de mesurar o comparar drets en litigi, o altres conceptes abstractes, immaterials, de contingut cultural i ideol¨°gic, i aquesta estimaci¨® ¨¦s necess¨¤riament personal¨ªssima. Aix¨° ¨¦s el que passa amb la valoraci¨® de quan hi ha risc de viol¨¨ncia, o de qu¨¨ ¨¦s un risc indirecte. Aquesta ¨¦s la principal ra¨® de les discrep¨¤ncies judicials, sempre susceptibles de cr¨ªtica, ja sigui per la severitat desproporcionada del c¨¤stig o b¨¦ per la condescend¨¨ncia aparent, encara que inexistent, amb les grolleres i vergonyoses proclames del raper, o amb els condemnables incidents de vandalisme i saqueig.