Art en esp¨¨cie

Sempre han existit els ¡®extra tipus¡¯ en el m¨®n de l'art circulant, un mercat de particulars creadors que eren o s¨®n hiperproductius en el circuit dom¨¨stic, per aix¨° tenen adherides circumst¨¤ncies laterals a la seva activitat prim¨¤ria. Es tracta de derivades amb interessos immobiliaris, exposicions compulsives, exhibicions socials i gastron¨°miques, bescanvis de quadres per obres, solars, propietats, serveis, vida econ¨°mica i privada, en definitiva.

Generalment, en aquest entorn quasi extra cultural, es tracta d'aspectes secundaris al proc¨¦s creatiu per¨° es condiciona el combat final dels gests pl¨¤stics amb el seu temps, l'impacte o record viu d'alguns dels artistes. N¡¯hi ha un sac de casos concrets, de vides i obres exemplars d¡¯impacte fuga?.

Miguel Rivera Bagur (Mallorca, 1919-1999) va ser un interessant pintor na?f biogr¨¤ficament assenyalat com a excombatent al costat de les tropes de Hitler a R¨²ssia amb la Divisi¨® Blava en la Segona Guerra Mundial. Artista amb una notorietat comercial i singularitat pict¨°rica a Mallorca i Alemanya entre els anys 60 i 90, va tenir un marxant, Ernest Ehrenfeld, que al morir va efectuar una donaci¨® altruista dels seus quadres a Eivissa. A Internet, en el comer? perif¨¨ric, surten olis de colors i dibuixos amb fam¨ªlies i arbres, ben identificables del mallorqu¨ª.

Rivera Bagur, alt i seri¨®s, va fer dibuixos negres primerencs de tancs, tirs i trinxeres, de l'atac amb els nazis contra els comunistes sovi¨¨tics, i de gran es va instal¡¤lar en un estil amable i circumspecte de transici¨® quasi infantil. Era d'Alc¨²dia i un dia va adquirir un solar all¨¤, al costat de la mar, a Bonaire, al litoral de la badia. Ara s'ha documentat, epis¨°dicament, que va comprar la parcel¡¤la amb quadres, a terminis; terra valorada amb obra pr¨°pia, lliurada com si es tract¨¦s de lletres o d¡¯una hipoteca banc¨¤ria.

El pioner comer? del teu i meu, el pagament en esp¨¨cie, art d¡¯intercanvi o permuta entre particulars, va continuar entre artistes, metges, arquitectes, impressors, advocats i encara de m¨¦s magnitud amb constructors i hotelers per cases i tallers d'artistes a Mallorca, tamb¨¦ quadres per vacances o men¨²s. Els pintors paisatgistes catalans i argentins des de finals del segle XIX a S¨®ller, Pollen?a, Valldemossa, Santany¨ª, etc¨¨tera, foren pioners en aix¨°, deixaren el rastre de la seva ruta mallorquina a bon preu o preu fet en permutes per hospedatge o servei de m¨¤ de metge.

El detall del trasp¨¤s del solar de Bonaire, als anys 70, ha quedat revelat per qui era propietari del terreny, un personatge inquietant, Antonio Garau (1928), que el va traspassar a mans de Rivera Bagur a canvi d¡¯un gota a gota de quadres no determinat.

Garau, un enginyer de l¡¯elit del r¨¨gim, funcionari, amb tres avingudes en homenatge al seu nom al litoral de Mallorca, es va convertir aix¨ª mateix en un comerciant, marxant o intermediari d'art. Aix¨° es relata al llibre ¡°Yo, Antonio Garau¡±, unes mem¨°ries dictades ara, passats 90 anys. Explica i detalla l'intercanvi inusual i la seva fa? de comissionista d'art. Munt¨¤ amb m¨¦s amics una societat an¨°nima per tenir i moure el fons d¡¯un pintor i la companyia duia el nom de l¡¯artista que negociaven, Juli Ramis SA. De cada deu quadres adquirits en guanyava un de franc, regalat, per a ell. ¡°La veritat ¨¦s que [aix¨ª] vaig arribar a posseir una gran col¡¤lecci¨® de Juli Ramis, pr¨¤cticament gratis¡±, concreta Garau.

Volc¨¤nic i m¨¦s que pol¨¨mic, va ser cap de Costes de Balears des dels anys 60, amb Franco, fins a 1991, amb els socialistes, quan l¡¯exalcalde de Palma, Ramon Aguil¨®, va aconseguir expulsar-lo del seu feu, amb casa d'estiueig al far p¨²blic de la Punta de l¡¯Avan?ada, a la Fortalesa de Pollen?a. A les Not¨ªcies vespre d'IB3, Javi Pujol va entrevistar-lo com a protagonista de la inquietant autobiografia en la qual es retrata a la sala de m¨¤quines de Baleares SA.

Ell va aconseguir fer-se un bon redol amb doble activitat oficial i privada, professional i empresarial ¨Creconeguda i not¨°ria en les seves mem¨°ries¨C i va col¡¤leccionar un actiu circulant en quadres, des dels tan diversos i h¨¤bils Juli Ramis i Rivera Bagur fins a d¡¯altres m¨¦s de signatura local. Va ser, tamb¨¦, president del Foment de Turisme de Mallorca (1972-1979) i va obsequiar amb olis de Rivera Bagur dos cancellers de l'Alemanya Federal i a molts periodistes els va felicitar l'any amb originals a tinta o litografies de l'artista a qui va permutar el seu solar.

A trav¨¦s del seu amic, l'editor de premsa i col¡¤leccionista Pedro Serra, Antonio Garau va con¨¨ixer Joan Mir¨®, qui va crear i donar l¡¯¨²s del cartell de promoci¨® de Mallorca al Foment de Turisme. En el seu rep¨¤s vital, amb ajusts de comptes, Garau explica que moltes vegades va anar a veure Mir¨®, a qui sempre demanava que li sign¨¦s edicions o p¨°sters. I li va regalar i instal¡¤lar una de les primeres televisions en color de Mallorca. El pintor catal¨¤, pel naixement d'una filla de Garau, Catalina, el va obsequiar amb un ¡°guache¡±, un original. Ho explica al llibre. El 2011, aquell ¡®mir¨®¡¯ de Garau va sortir a subhasta a Londres per 475.101 euros, per¨° aix¨° no surt a les mem¨°ries.

Segurament, Rivera Bagur va ser un entre les diverses desenes de pintors figuratius insulars que van poder viure b¨¦ gr¨¤cies a l'art, al seu treball i el comer?, durant la dictadura i la Transici¨®. Per¨° de la seva signatura ¨Ci les de gaireb¨¦ molts dels autors de la seva ¨¨poca i de m¨¦s a prop¨C no queda gaire rastre als museus, subhastes i la hist¨°ria. Hi ha un art ¨Cpintura i escultures reiterades¨C que rep honors en moltes cases i despatxos de professionals i en centenars d¡¯hotels.

Va ser art decoratiu o patrimonial, te¨°rica capitalitzaci¨® amb els efectes de l'economia de r¨¤pida ebullici¨®, els r¨¨dits de caixa, entre el turisme, el contraban i les urbanitzacions del passat no gaire lluny¨¤.

Els propietaris ¡°col¡¤leccionistes¡± d'obres figuratives, paisatges i bodegons ¨Ci al final, als 80 i 90, ja no tan cl¨¤ssiques¨C van confiar en les seves apostes, van creure que compla?en els seus gustos i efectuaven un dip¨°sit de valor i futur, de notorietat social i moda.

Aquells clients col¡¤leccionistes de pintors eren banquers, comptables, agents de cr¨¨dits, amos de restaurants i esdeveniren experts espor¨¤dics que es van tornar ¡°marxants¡±, assessors, majoristes i intermediaris d'artistes. Algun intel¡¤lectual tempt¨¤ de fer d¡¯assessor art¨ªstic, mercader, agent personal de compra per a rics ja estampats.

Les bombolles, els esclafits econ¨°mics i socials van ser gegants i, quan van esclatar el crac econ¨°mic, les v¨ªctimes, els compradors, van callar en la seva depressi¨®, amb els bancs i caixes fosos. Aquell art de moda local o vist¨®s generalment cotitza actualment poc m¨¦s enll¨¤ de la mar.

Els inversors van ser contuma?os en les apostes, especialitzant-se en un o pocs autors, fossin olis o escultures. El ritme d¡¯exhibici¨® creativa, el flux de la caixa dels els artistes i el seu jo cultural es va congelar de cop.

Per ventura fa deu anys ara, era com¨² el bravejar de l¡¯afici¨® i el m¨¨tode. Aix¨ª alguns homes de negocis, exbancaris, constructors, hotelers, pisciners, jardiners, instal¡¤ladors industrials, metges i advocats permutaven en esp¨¨cie. Autors prol¨ªfics, de segona segurament, comerciaven obres per desenes i desenes, a l¡¯engr¨°s.

L'obra d'art es tradu?a en totxos o palmeres, obra de formig¨®, viatges internacionals, bitllets d'avi¨®, atenci¨® personal, festes o dinars. Parets i finques, sementers i garrigues, naus de pol¨ªgon, sales de restaurants i apartaments plenes d¡¯aquest art, dom¨¨stic, local possiblement.