Indults, just¨ªcia i pol¨ªtica

La revocaci¨® del tercer grau penitenciari als l¨ªders independentistes ¨¦s una estaci¨® m¨¦s d'aquest llarg calvari del postproc¨¦sen qu¨¨ la just¨ªcia ha pres definitivament la iniciativa i la pol¨ªtica est¨¤ pagant el compte. El desembre de l'any passat va ser el Tribunal Suprem el que va posar fi als beneficis carceraris dels dirigents secessionistes presos. Ara ha estat el jutge de vigil¨¤ncia penitenci¨¤ria qui ha reiterat aquesta suspensi¨® en lectura literal i rigorista de la interlocut¨°ria del Suprem. I aix¨° malgrat que alguns dels presos fa gaireb¨¦ tres anys i mig que estan empresonats i han complert, per tant, una quarta part de la pena.

Oficialment des del Govern central s'insisteix en qu¨¨ els indults no tenen a veure res amb la pol¨ªtica. Despr¨¦s afegeixen que ¨¦s un proc¨¦s lent. Ambdues afirmacions s¨®n de dif¨ªcil sustentaci¨® a llum de l'experi¨¨ncia. Per exemple, entre la petici¨® d'indult per a l'exministre socialista d'Interior Jos¨¦ Barrionuevo i el seu segon, Rafael Vera, i la seva aprovaci¨® amb prou feines van passar sis mesos. Els dos c¨¤rrecs p¨²blics, condemnats a 10 anys de pres¨® van estar en r¨¨gim penitenciari ordinari des del 9 de setembre al 24 de desembre de 1998. L'indult parcial va comportar l'aplicaci¨® efectiva del tercer grau.

Barrionuevo i Vera estaven acusats de ser els m¨¤xims responsables del segrest el 1983 de Segundo Marey, un ciutad¨¤ franc¨¨s fill d'un exiliat socialista a qui van confondre amb un dirigent d'ETA. L'acci¨® es va produir en un dels anys de plom al Pa¨ªs Basc, en qu¨¨ el terrorisme etarra va assassinar 44 persones. Els autors materials del segrest de Marey van ser mercenaris pagats amb fons reservats, que actuaven sota les sigles dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL), una banda que t¨¦ en el seu historial 27 atemptats mortals.

Com hi va haver indult parcial i tot i tractar-se d'un assumpte de terrorisme, el penediment no va ser necessari. Jos¨¦ Mar¨ªa Luz¨®n, llavors fiscal del Tribunal Suprem, no va apreciar en els condemnats raons que justifiquessin la mesura de gr¨¤cia. En concret, no podia inferir-s¡¯hi ¡°l'exist¨¨ncia de penediment¡±. En entrar a la pres¨®, Barrionuevo i Vera van ser acompanyats per uns 5.000 socialistes, entre els quals destacaven Felipe Gonz¨¢lez, Joaqu¨ªn Almunia, Alfredo P¨¦rez Rubalcaba i Josep Borrell. Els crits d¡¯¡°innocents, innocents!¡± i afirmacions en veu alta d¡¯¡°ens estan ficant a la pres¨® com abans¡± eren les consignes i comentaris m¨¦s comuns entre els concentrats.

?s cert que la dreta havia fet casus belli del terrorisme d'Estat per erosionar i fer fora els socialistes del poder. Per¨° una vegada assolit el Govern, el 1996, el PP no va tenir objeccions en donar llum verda a un indult que aquest mateix diari va considerar editorialment ¡°una decisi¨® centrada¡± i una opci¨® pel di¨¤leg i no per l'enfrontament. Potser aquesta mesura pol¨ªtica estava destinada a compensar l'acostament entre el 1998 i el 1999 de 120 presos d'ETA al Pa¨ªs Basc i el retorn a Espanya de mes de 300 persones, algunes vinculades a l'organitzaci¨® terrorista i relacionades amb delictes de sang. ¡°Ara el que toca ¨¦s la pau [...] Volem que la pau que es construeixi sigui habitable, no per a la meitat dels bascos sin¨® per a tots ells [...] Aposto pel di¨¤leg i la responsabilitat compartida". Aquestes paraules van sortir de boca d'Aznar el 26 de setembre del 1998, a Sant Sebasti¨¤, deu dies despr¨¦s que ETA ¨Ca qui el Govern de dretes anomenava Moviment Basc d'Alliberament Nacional¨C anunci¨¦s una treva en la seva activitat armada.

L'Executiu d'Aznar va fer pol¨ªtica i va compatibilitzar sense complexos la negociaci¨® amb ETA i els indults a Barrionuevo i Vera. Ara, sense terrorisme pel mig, el PP anatematitza els socialistes per dialogar amb l'independentisme. El PSOE exhibeix una por cerval a aplicar mesures de gr¨¤cia als l¨ªders secessionistes, que si b¨¦ ¨¦s cert que han vulnerat la legalitat, tamb¨¦ ho ¨¦s que han encap?alat mobilitzacions majorit¨¤riament pac¨ªfiques. La vict¨°ria en les recents eleccions catalanes de les posicions m¨¦s dialogants als blocs ¨CERC, en l'independentista, i PSC, en el constitucionalista¨C predisposa el terreny pol¨ªtic per aplicar una mesura de gr¨¤cia que contribuiria a desactivar el frontisme. De la falta de valentia naixer¨¤ probablement un govern independentista entre Junts per Catalunya i Esquerra, condemnat, ¨Ccom avan?ava el veter¨¤ republic¨¤ Joan Tard¨¤¨C a repetir la hist¨°ria i a ser ¡°un frac¨¤s i un Vietnam diari¡± per a tots els catalans. De moment tot segueix el gui¨®: Laura Borr¨¤s ¨Cimputada per corrupci¨®, per¨° independentista¨C presideix el Parlament i Esquerra i la CUP es carreguen el mort. Res no ¨¦s segur, per¨° per obtenir resultats diferents cal deixar de fer les mateixes coses.