La nova teoria que col¡¤loca el Modernisme catal¨¤ com l¡¯origen de la cultura actual del disseny

A finals de l'any passat, la directora del Museu del Disseny de Barcelona (DHUB), Pilar V¨¦lez, juntament amb Mireia Freixa, catedr¨¤tica d'Hist¨°ria de l'Art de la Universitat de Barcelona, va decidir reorganitzar la segona planta del museu per reflectir una nova interpretaci¨® del Modernisme catal¨¤ i presentar-lo com el precursor de la cultura del disseny tal com l'entenem avui dia.

Com a comiss¨¤ries d'aquesta nova disposici¨® de l'exposici¨® permanent, V¨¦lez i Freixa han plantejat una teoria que, tot i que t¨¦ alguns antecedents previs, representa una nova manera d'interpretar aquest moviment art¨ªstic que tan singularment es va donar a Catalunya i, especialment, a la ciutat de Barcelona gr¨¤cies al treball de creadors com Antoni Gaud¨ª o d'empreses com Escofet i Masriera. Potser sorpr¨¨n que, en assenyalar-ne els principals representants, s'esmentin dues empreses i nom¨¦s un artista, per¨° aquest ¨¦s precisament un dels elements que permeten entendre el Modernisme catal¨¤ com a precursor del disseny actual.

¡°Aquesta nova teoria sobre el Modernisme catal¨¤ no ¨¦s ¨²nicament una idea nostra¡±, afirma la catedr¨¤tica Mireia Freixa en declaracions a EL PA?S. ¡°Nikolaus Pevsner, l'any 1968, ja va plantejar una idea semblant, destacant que els objectes art¨ªstics modernistes van ser els primers que van ser creats per fer-ne un ¨²s i que pretenien ser alhora ¨²tils i bells. La Pilar i jo hem repr¨¨s aquesta tesi i hi hem incorporat diversos aspectes addicionals que la complementen¡±, conclou.

El primer d'aquests aspectes que t¨¦ el Modernisme catal¨¤, segons Freixa i V¨¦lez, i que el diferencien a m¨¦s de l'art nouveau que s'estava desenvolupant paral¡¤lelament a la resta d'Europa, ¨¦s el nexe que sempre es va mantenir entre modernitat i tradici¨®. ¡°El Modernisme ¨¦s, d'una banda, una mirada cap a la modernitat que suposa la industrialitzaci¨®, les noves t¨¨cniques i els nous processos de fabricaci¨®. De l'altra, ¨¦s una mirada al passat, sobretot al m¨®n medieval, a aquell per¨ªode en el qual es considera que es troba l'origen de la identitat catalana¡±, afirma Pilar V¨¦lez. ¡°En aquest sentit, ¨¦s un corrent que t¨¦ voluntat de ser nou, modern, d'aqu¨ª ve el nom, t¨¦ voluntat de ser europeu, per¨° sense renunciar al seu llegat hist¨°ric¡±.

¡°La ra¨® d'aix¨°¡±, afegeix Freixa, ¡°¨¦s que a Catalunya el Modernisme apareix just despr¨¦s de la Renaixen?a (els anys noranta del segle XIX), moment durant el qual es recuperen les arrels catalanes i, al mateix temps, es modernitzen¡±.

La segona de les caracter¨ªstiques ¨²niques del Modernisme respecte a l'art nouveau, i que ¨¦s potser la que m¨¦s fomenta aquesta concepci¨® com a precursor del disseny, ¨¦s el seu lligam amb la ind¨²stria. Els ¨²ltims anys del segle XIX i els primers del XX van ser un per¨ªode de gran industrialitzaci¨® de la zona i, dins d'aquest desenvolupament, una de les ind¨²stries que m¨¦s va destacar va ser la de les arts industrials o la ind¨²stria art¨ªstica. Aquestes empreses, com el seu nom indica, van comen?ar a produir en s¨¨rie els nous dissenys d'objectes de consum, sobretot els relacionats amb la llar: mobles, vidrieres, gerros o rajoles.

¡°Una altra de les singularitats del Modernisme catal¨¤ ¨¦s cert esperit pragm¨¤tic i pr¨¤ctic que inspirava tots aquests tallers de mobiliari, de teixits, de paviments o de vidrieres. En molts casos, no es projectaven peces ¨²niques sin¨® en s¨¨rie. El concepte de peces, com dir¨ªem avui dia, customitzables (a partir d'un model donar-hi diferents acabats) ¨¦s una caracter¨ªstica for?a ¨²nica de la ind¨²stria art¨ªstica barcelonina que, en realitat, quadra bastant amb el car¨¤cter pr¨¤ctic dels empresaris catalans¡±, ens explica V¨¦lez. Aquest car¨¤cter allunya el Modernisme catal¨¤ del concepte d'obra ¨²nica que es defensava en altres centres art¨ªstics de l'¨¨poca com la Gran Bretanya amb William Morris o a Fran?a per l'Escola de Nancy o de Calais.

A m¨¦s, aquest vincle amb la ind¨²stria fa que el Modernisme tamb¨¦ es valgui en la seva expansi¨® de les noves t¨¨cniques de la publicitat comercial, la cartelleria, els anuncis a la premsa i les exposicions. ¡°La ind¨²stria d'aquella ¨¨poca est¨¤ molt vinculada a les exposicions, que era un fenomen molt puixant a tot Europa des que es va fer la Gran Exposici¨® al Crystal Palace de Londres el 1851¡±, explica Freixa. Barcelona va celebrar el 1888 la seva primera Exposici¨® Universal i va tenir tant d'¨¨xit que es van continuar fent exposicions freq¨¹entment durant tota la seg¨¹ent d¨¨cada i la primera del segle XX.

¡°L'Ajuntament de Barcelona comprava moltes peces durant aquestes exposicions amb una doble funci¨®¡±, ens explica V¨¦lez, ¡°d'una banda, com una manera de fomentar l'activitat d'aquestes ind¨²stries, ja que es consideraven un dels motors econ¨°mics i de progr¨¦s de la ciutat i, de l'altra, perqu¨¨ formessin part dels museus de Barcelona, que van comen?ar a crear-se justament despr¨¦s de l'exposici¨® del 1888. Aquestes peces, que s¨®n les que avui conformen els fons del Museu del Disseny de Barcelona, es van adquirir en aquell moment¡±.

L'arribada del Noucentisme a principis de la d¨¨cada de 1910 va suposar una cr¨ªtica del Modernisme, per¨° totes dues expertes defensen que, de fet, el nou moviment va fer realitat, sense voler-ho, algunes de les propostes culturals dels modernistes i, amb el temps, el va connectar amb el racionalisme i la modernitat d'arrel mediterr¨¤nia del GATCPAC (el Grup d'Arquitectes i T¨¨cnics Catalans per al Progr¨¦s de l'Arquitectura Contempor¨¤nia, entre els membres del qual destaca Josep Llu¨ªs Sert).

¡°La gran tesi que defensa la nostra exposici¨® ¨¦s que el Modernisme continua a partir dels anys 1910 en els moviments noucentistes catalans i despr¨¦s a trav¨¦s del racionalisme fins al GATCPAC, que es va fixar tamb¨¦ en aquests objectes quotidians i en la tradici¨® mediterr¨¤nia, per¨° amb una mirada molt m¨¦s cosmopolita¡±, diu Freixa. ¡°Tot i que hi ha un canvi de gust evident, i que el Modernisme es considera passat de moda, la veritat ¨¦s que l'inter¨¨s per l'artesania i la qualitat del producte industrial es mant¨¦ i aix¨° ¨¦s el que unifica tota la cultura de l'objecte i del disseny a Catalunya fins a l'actualitat. Hi ha un canvi de gust per¨° hi ha un rerefons que es mant¨¦. Sobretot en el cas del Noucentisme, quan aix¨° s'institucionalitza¡±.

Un exemple molt clar ¨¦s la creaci¨® el 1914 de l'Escola Superior dels Bells Oficis a Barcelona i posteriorment l'Escola Massana, llocs en els quals es van formar els futurs dibuixants i projectistes industrials que van ser els precursors del que avui entenem per dissenyadors industrials. La projecci¨® del Modernisme catal¨¤ va viure un moment d'esplendor durant l'¨²ltim ter? del segle XX, quan el van reivindicar tant els historiadors de l'art com els dissenyadors. La moda dels seixanta, en el seu vessant m¨¦s pop, va rec¨®rrer a formes semblants al Modernisme i amb aquesta recuperaci¨® van arribar les reedicions d'objectes creats per Gaud¨ª i per altres artistes. ¡°Aix¨° es produeix per la voluntat de destacar aquestes peces com els cl¨¤ssics del disseny que s¨®n¡±, conclou Freixa.