Biblioteques, l¡¯univers

Als segles XVIII i XIX va proliferar una mena de publicacions que rarament s¡¯havien fet abans, i que tampoc no s¡¯han fet al XIX i XX: s¨®n els llibres de ¡°curiositats liter¨¤ries¡±, ¡°bibliogr¨¤fiques¡±, o de qualsevol altre tipus, als quals eren molts aficionats els erudits i bibliotecaris de la Fran?a d¡¯aquells segles, una mica els d¡¯Anglaterra, per¨° gaireb¨¦ gens els d¡¯Alemanya. S¡¯explica f¨¤cilment: als pa?sos en qu¨¨ es treballa molt, que solen ser els que posseeixen una empremta luterana o calvinista, tothom, inclosos els savis i els erudits, van sempre per feina, i no els passa pel cap de fer llibres sobre min¨²cies liter¨¤ries com ara les errates aparegudes als llibres, els llistats dels autors m¨¦s valorats en cada moment de la hist¨°ria, dedicat¨°ries, epitalamis, ¨²ltimes paraules i epitafis de gent famosa, i coses aix¨ª. Per contra, als pa?sos amb una empremta m¨¦s gran de catolicisme (que tamb¨¦ vol dir m¨¦s impregnats de la cultura de l¡¯oci que esqueia a Roma) hi ha hagut savis de for?a calibre que s¡¯han dedicat, a les estones de lleure, a fer tota mena de llibres de ¡°curiositats¡±.

Una dita Biblioth¨¨que de Poche, editada a mitjan XIX per Paulin, Libraire-?diteur, Par¨ªs, presenta un cat¨¤leg for?a extens, dedicat a les curiositats liter¨¤ries, bibliogr¨¤fiques, biogr¨¤fiques, hist¨°riques, dels or¨ªgens i de les invencions, de les belles arts i de l¡¯arqueologia, o de tradicions, costums i usatges. Un dels m¨¦s interessants per a la gent del nostre ram, el de les lletres, ¨¦s el que va escriure Ludovic Lalanne (1815-1898), pale¨°graf, dedicat a coses de bibliografia: un llibre que Borges potser va con¨¨ixer i que, en qualsevol cas, hauria fet les seves del¨ªcies, tant o m¨¦s que aquell llibre tan rar i tan bibliogr¨¤fic que va escriure Samuel Taylor Coleridge, Biographia Literaria (1817), que l¡¯argent¨ª preuava.

El llibret de Lalanne, de 1845, posseeix 22 cap¨ªtols, entre els quals figuren aquests: ¡°Eines per escriure¡±, ¡°Copistes de manuscrits¡±, ¡°Preus dels llibres de l¡¯antiguitat a l¡¯edat mitjana¡±, ¡°T¨ªtols de llibres i frontispicis¡± i ¡°Preus pagats als autors pels seus llibres¡±. Llegint la secci¨® dedicada a les biblioteques d¡¯arreu d¡¯Europa sabrem que el duc de Gloucester va donar a la universitat d¡¯Oxford, el 1440, cap a 600 volums, que ¨¦s una donaci¨® important¨ªssima si tenim present que han de ser per for?a manuscrits. Despr¨¦s, el 1597, Sir Thomas Bodley en va donar molts m¨¦s, ja impresos, i la biblioteca va passar a denominar-se Bodleiana, fins avui (ara hi tenen una quantitat molt important de manuscrits de Kafka que un servidor, parat obligadament amb uns guants de cirurgi¨¤, va consultar).

La biblioteca Vaticana, fundada tan enrere com el 465, va rebre una empenta molt valuosa al temps de l¡¯humanisme, gr¨¤cies a Nicolau V, a Sixt IV i a Lle¨® X: al temps que Lalanne va escriure el seu llibret, la Vaticana comptava amb 24.000 manuscrits (cinc mil en llengua grega, setze mil en llat¨ª i tres mil en lleng¨¹es orientals), i 100.000 c¨°dexs impresos: valuosos, per¨° molt menys (pel fet d¡¯haver-se reprodu?t mec¨¤nicament), que una Eneida il¡¤luminada escrita entre els segles IV i V, un manuscrit aut¨°graf de les Rime del Petrarca i un manuscrit de la Com¨¨dia del Dant, de la m¨¤ de Boccaccio. La biblioteca de San Marco, de Ven¨¨cia, es va fundar amb els llibres que Petrarca va llegar a la Seren¨ªssima, cap a 1370. L¡¯Ambrosiana, de Mil¨¤, posseeix el fam¨®s palimpsest de les cartes de Marc Aureli i de Front¨®, amagades sota una hist¨°ria del Concili de Calced¨°nia: aix¨° indica fins a quin punt l¡¯esgl¨¦sia prehumanista valorava m¨¦s les actes d¡¯un concili que els escrits d¡¯un emperador pag¨¤. Per qu¨¨ els Carmina Burana s¡¯anomenen aix¨ª? Perqu¨¨ van ser trobats al monestir benedict¨ª de Beuren, Alemanya: un conjunt de 228 poemes goli¨¤rdics manuscrits, amb la m¨²sica corresponent (no la de Carl Orff), que va ser compilat cap al 1230 i ara es conserven a la Staatsbibliotek de Munic: mereixen un viatge.

Molt curiosa ¨¦s la fundaci¨® de la biblioteca Mazarine, fundada per aquest eclesi¨¤stic i home de negocis que, cap a 1643, va encarregar al biblioman¨ªac Gabriel Naud¨¦ (autor d¡¯un llibret fam¨®s sobre l¡¯art de fer-se una biblioteca, que es troba en castell¨¤) que viatg¨¦s per Flandes, Holanda, It¨¤lia, Alemanya, Espanya i Anglaterra a la recerca de joies bibliogr¨¤fiques: aix¨ª va reunir uns 40.000 volums, tots molt exquisits, formant la que va ser, durant el Grand Si¨¨cle franc¨¨s, la m¨¦s important del m¨®n per la seva qualitat. Quan Mazarin va caure en desgr¨¤cia, molts dels seus llibres van ser posats a la venda. Despr¨¦s, Llu¨ªs XIV va penedir-se d¡¯haver infligit aquest c¨¤stig al cardenal, i aquest i Naud¨¦ van recomprar els volums, o una bona part, d¡¯aquella biblioteca que havien reunit durant tant de temps i en tants de viatges.

Una bona quantitat de manuscrits lul¡¤lians es troba a la universitat de Friburg, cont¨ªnuament visitada per especialistes... i alquimistes. I de l¡¯edici¨® pr¨ªnceps de Tirant lo Blanc, en un tiratge de nom¨¦s 750 exemplars, n¡¯hi ha solament tres a tot el m¨®n: un a la Universitat de Val¨¨ncia, un altre a la British Library, i el tercer a la Hispanic Society, de Nova York, que tamb¨¦ t¨¦ ¡ªmeravella!¡ª un exemplar de la primera edici¨® del Quijote (Juan de la Cuesta, Madrid, 1605). Com va escriure Borges el 1944: ¡°La biblioteca, que otros llaman el universo...¡±. Una bona biblioteca, i ja pot ploure.