La cara b dels edificis

Alguns edificis tenen una cara B. A Barcelona, com a moltes ciutats, el gros dels edificis que la formen la seva cara A ¨¦s la cara de la ciutat. La cara B queda per als patis; a l¡¯Eixample, per exemple, la cara B ¨¦s la de les galeries, la cara privada, potser per haver desobe?t la idea original de Cerd¨¤. Molts edificis, i de ben coneguts, tenen aquestes dues cares, i algunes, per les difer¨¨ncies i contradiccions entre elles, s¨®n interessants pel que suposen de valorar els edificis de les ciutats. I encara que sembli una obvietat, la cara A ho ¨¦s gr¨¤cies a la B, i aquesta gr¨¤cies a la primera. No hi ha una sense l¡¯altra.

Alguns edificis tenen l¡¯atractiu de no patir aquesta contradicci¨®: les places de toros, que s¨®n rodones com a tret m¨¦s destacat. Per¨° alguns cops la cara B dels edificis ¨¦s tan sols una q¨¹esti¨® cultural, de percepci¨®, i, per tant, d¡¯una manera d¡¯entendre la ciutat.

El MNAC, per exemple. Un edifici v¨ªctima de la seva silueta, situat en un lloc allunyat, alt i inaccessible. Un problema que molts considerarien menor, per¨° que no deixa de tenir import¨¤ncia. El sol fet de considerar-ho un problema menor ¨¦s, al capdavall, l¡¯expressi¨® que per a molts l¡¯¨²nic que importa ¨¦s el contingut, quan en realitat aix¨° no ¨¦s m¨¦s que el reflex d¡¯un prejudici que castiga moltes coses a ser access¨°ries.

El Palau Nacional de Montju?c va ser reformat pels Jocs del 92, proc¨¦s que va continuar amb m¨¦s intensitat com a projecte muse¨ªstic. La reforma a l¡¯exterior va subratllar la cara principal de l¡¯edifici, la cara ic¨°nica que el redueix a una silueta, i va formalitzar una ret¨°rica de l¡¯acc¨¦s, amb un protocol formal de plataformes i rampes amb formes simples i clares, probablement amb la justificaci¨® que atorga la mala premsa que ha tingut tradicionalment el Palau Nacional en l¡¯arquitectura moderna oficial barcelonina, amb la seva no amagada (i exagerada) devoci¨® per l¡¯arquitectura del GATPAC o el Pavell¨® Alemany. A la modernitat nom¨¦s se la valora positivament.

El Palau Nacional ha estat menystingut i qualificat de pompier, de pastitx monumental o de mona de Pasqua, i, ¨°bviament, en conseq¨¹¨¨ncia no perdem ni un minut a mirar-lo de prop, ja que ha estat condemnat (i ho hem acceptat) a ser mirat com un element del paisatge urb¨¤ lluny¨¤. Per¨° ¨¦s all¨¤ mateix, tan extravagant i an¨°mal a Barcelona com ho ¨¦s Montserrat al paisatge de Catalunya. La seva figura retallada a contrallum, freda i obaga la major part del dia, ha acabat per fer-nos creure que la seva fa?ana ¨¦s plana, sense relleu, i que solamen en t¨¦ una, subratllada fins a l¡¯infinit amb fonts, escales, torres venecianes i columnes nacionals.

L¡¯edifici de qu¨¨ parlem, doncs, permet un descobriment: la seva cara B. Estar a l¡¯empara de la seva massa edificada, especialment des del costat de ponent o des del darrere, on l¡¯edifici mostra el volum de la sala oval (una versi¨® petrificada dels vells envelats), ¨¦s tenir la incre?ble sensaci¨® a la pell de la proximitat d¡¯aquest gran animal de pedra, tancat per les reixes que l¡¯envolten, plenes de cotxes. Una sensaci¨® que es fa estranya, quan l¡¯observem des del Jard¨ª Bot¨¤nic Hist¨°ric, en veure¡¯l apar¨¨ixer per sobre dels arbres.

La cara B d¡¯un edifici com aquest ho ¨¦s perqu¨¨ li hem assignat un paper irrellevant i secundari, que demostra que per a nosaltres t¨¦ un inter¨¨s esc¨¤s. La lloable traject¨°ria dels darrers anys del MNAC no s¡¯adiu gaire amb aquesta situaci¨®, i segur que podria pensar en un paper adequat per a la cara, probablement, millor i m¨¦s interessant de l¡¯edifici, especialment quan hi som a prop. Una cara a l¡¯espera de ser descoberta. Els museus haurien de comen?ar a l¡¯exterior.