Josep Baselga, un investigador brillant al costat de la cap?alera del malalt

Josep Baselga reunia en la seva persona m¨²ltiples dualitats que rarament es donen juntes i que, quan convergeixen, tenen un efecte multiplicador que condueix a l'excel¡¤l¨¨ncia. En el seu cas, el van portar a convertir-se en una de les figures m¨¦s preeminents de l'oncologia mundial. En la primera dualitat, Baselga unia l'empatia, la proximitat i el desvetllament del metge que no abandona la cap?alera del llit del pacient, per¨° era alhora un excel¡¤lent organitzador, exigent i implacable, amb un lideratge que feia cr¨¦ixer tant l'equip com la instituci¨®.

M¨¢s informaci¨®n

Mor l¡¯onc¨°leg espanyol Josep Baselga als 61 anys

Era d'aquests metges que coneixen tan b¨¦ la condici¨® humana, especialment la condici¨® dolen?osa i espantada de qui acaba de ser diagnosticat de c¨¤ncer, que sempre era capa? d'activar la tecla psicol¨°gica adequada per fer cr¨¦ixer la llavor de l'esperan?a. En uns casos consistia a agafar la m¨¤ de la pacient i, amb el millor dels seus somriures, dir-li que no es preocup¨¦s, que hi havia moltes possibilitats i que se¡¯n sortirien junts. En d'altres es tractava de dir el mateix per¨° apuntant, calculadora en m¨¤, els percentatges de curaci¨® de l'arsenal terap¨¨utic disponible. El prop¨°sit era convertir la confian?a en una aliada de la terap¨¨utica.

En la segona dualitat, Baselga reunia la condici¨® de metge eminentment cl¨ªnic i la d'investigador. Unia la investigaci¨® b¨¤sica i la seva aplicaci¨® cl¨ªnica. Els seus amplis coneixements en ambd¨®s extrems del proc¨¦s li permetien discernir quin era el cam¨ª m¨¦s prometedor per arribar a l'objectiu. La seva obsessi¨® era convertir el m¨¦s r¨¤pidament possible el coneixement b¨¤sic en opcions terap¨¨utiques capaces de salvar vides. Hi havia massa dist¨¤ncia entre els aven?os de la investigaci¨® b¨¤sica i l'obtenci¨® d'un tractament.

Durant molt temps es va estar buscant el Sant Greal del c¨¤ncer, una esp¨¨cie de clau mestra capa? de bloquejar en algun punt el proc¨¦s oncol¨°gic i obtenir un tractament com¨² per a tots els tumors. Aviat es va veure que la curaci¨® no seria fruit d'un salt disruptiu, sin¨® d'aven?os incrementals en cada un dels tumors i, dins de cada tumor, en cada variant. Baselga va ser un dels l¨ªders mundials en aquesta aproximaci¨®: analitzar i con¨¨ixer els mecanismes moleculars involucrats en cada tumor per trobar dianes terap¨¨utiques capaces d'atacar selectivament les c¨¨l¡¤lules cancer¨ªgenes. Al llarg del seu doble viatge d'anada i tornada de l'hospital de la Vall d'Hebron a l¡¯Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, amb una incursi¨® a l'Hospital General de Massachusetts, va contribuir al desenvolupament de les noves ter¨¤pies moleculars que han perm¨¨s millorar les taxes de curaci¨® i avan?ar en la medicina personalitzada.

La seva forma d'encarar la investigaci¨® i l'aplicaci¨® cl¨ªnica el va convertir en un referent de la medicina traslacional, que es preocupa d'escur?ar el temps des que es descobreix una nova mol¨¨cula amb potencial terap¨¨utic fins que arriba al pacient en forma de tractament. Tot aix¨° ho va fer en col¡¤laboraci¨® molt estreta amb les farmac¨¨utiques que desenvolupaven els f¨¤rmacs, i aqu¨ª ¨¦s on la seva extraordin¨¤ria i reeixida traject¨°ria va ensopegar amb una pedra que no havia previst, enlluernat ell mateix per l'enorme abast dels seus assoliments: un problema de transpar¨¨ncia.

Els investigadors que publiquen resultats d'assajos cl¨ªnics han de declarar els seus conflictes d'interessos. Baselga no va comunicar la seva relaci¨® amb algunes farmac¨¨utiques i aix¨° el va obligar a dimitir com a director general de l¡¯Sloan Kettering Cancer Center. Cap treball assenyalat per aquesta falta de transpar¨¨ncia ha estat q¨¹estionat o esmenat. El seu error va ser descuidar un aspecte que, en temps de desconfian?a cap a la Big Pharma, ¨¦s especialment delicat i que, utilitzat com a arma per competidors i detractors, podia ferir-lo de gravetat.