El temps mort de Charles Thomas

La premsa l'anomenava la Pantera Negra. A finals dels anys seixanta, no hi havia gaires jugadors afroamericans a la lliga de b¨¤squet espanyola i, encara menys, capa?os de fer els salts felins de Charles Thomas. Aquell aler tex¨¤ de dos metres i un cent¨ªmetre era una de les estrelles del Bar?a fins que, ja a mitjans dels setanta, el genoll esquerre li va fer crac durant un partit contra el Reial Madrid. A partir d'aquell dia, la Pantera Negra va deixar de saltar com abans i va comen?ar a caure. A escapar-se i esborrar el rastre. Charles Thomas es va convertir en un fantasma.

Fa 40 anys, el dues vegades m¨¤xim anotador de la lliga espanyola va desapar¨¨ixer deixant enrere fam¨ªlia i amics, una motxilla de deutes i una altra encara m¨¦s pesant de frustraci¨®, culpa i vergonya. Les seves ¨²ltimes petjades es van perdre a principis dels vuitanta, entre rumors que el donaven per mort en una baralla amb navalles a Nova York o d'una sobredosi en un carrer¨® de M¨¨xic. Fins que fa un parell de setmanes, un excompany del Bar?a, Norman Carmichael, va rebre una trucada des d'una cl¨ªnica de la ciutat d'Amarillo, al nord de Texas. La Pantera Negra no estava morta, estava prenent sopa calenta en un geri¨¤tric.

Assegut en una cadira de rodes amb una manta de quadres sobre les cames, Thomas (74 anys) at¨¦n EL PA?S en la primera entrevista des de la seva resurrecci¨®. ¡°El meu amic em va explicar aquestes hist¨°ries que deien que estava mort... A la gent li agrada molt parlar. No he estat mai ficat en drogues. Nom¨¦s fumo tabac¡±.

¡ªPer qu¨¨ va trigar tants anys a avisar alg¨²?

¡ªVaig sortir a fer una passejada, per¨° ara ja he tornat.

El fantasma ha tornat dels llimbs per fer-se carn i ossos altre cop. Ha estat un passeig llarg i sinu¨®s. En un moment de l'entrevista, Thomas aixeca la manta que li cobreix les cames i apareixen dos monyons sota els genolls. ¡°Va ser pel fred¡±, explica abans de tapar-se una altra vegada amb la manta. L'hivern a Texas pot durar fins a cinc mesos i Thomas va viure molts anys al carrer. ¡°?s com viure dins d'una nevera. Sents com si les cames fossin galledes de gel¡±. Tot es va complicar m¨¦s quan va trepitjar per accident un clau oxidat mentre treballava de fuster arreglant teulades. Explica que els doctors que el van amputar li van dir que va ser per ¡°la malaltia del clau oxidat¡±.

¡ªAlguna vegada somia que torna a jugar a b¨¤squet?

¡ªDe vegades. Per¨° des que em vaig trencar el genoll no he somiat mai que torno a saltar.

Thomas parla a poc a poc i de tant en tant intercala alguna paraula en el castell¨¤ que va aprendre en els seus gaireb¨¦ 10 anys a Espanya. Quan diu ¡°rodilla¡± es disculpa per no ser capa? de pronunciar b¨¦ l'erra. ¡°He perdut algunes dents pel cam¨ª¡±. No recorda quan. Tampoc quants anys va passar al carrer.

Per fixar l'¨¨poca en qu¨¨ li van amputar les cames pregunta per la mort del papa Joan Pau II. ¡°El 2005?¡±. Des de llavors ha estat ingressat en aquesta cl¨ªnica d'Amarillo gr¨¤cies a un subsidi per a persones discapacitades sense recursos. El seu relat fins a arribar aqu¨ª torna a estar ple de buits. Thomas parla de tornar d'Espanya i quedar-se atrapat a l'aeroport de Nova York perqu¨¨ ¡°havia perdut la documentaci¨®¡±. Parla tamb¨¦ de passar diverses vegades per la pres¨® a Los Angeles: ¡°Dos dies¡±, ¡°una setmana¡±, ¡°tres mesos¡±. De tornar a casa d'un cos¨ª a Uvalde, el petit poble tex¨¤ on va n¨¦ixer, baixar a M¨¨xic i pujar una altra vegada a Texas.

¡ªVa estar en contacte amb la seva fam¨ªlia durant aquests 40 anys?

¡ªAl principi. Despr¨¦s vaig creuar la barrera en qu¨¨ ning¨² ajuda ning¨².

El tel¨¨fon de Clifford Luyk

Durant el partit que ho va canviar tot, aquell novembre del 1974, el defensor de Thomas era Clifford Luyk, una de les llegendes hist¨°riques del Reial Madrid, que va guanyar 14 lligues i sis Copes d'Europa en les seves 16 temporades de blanc. Encara no havia acabat la primera part quan Thomas rep la pilota al pal. Despr¨¦s d'una finta, marca els passos abans de saltar a cistella. Luyk no cau en l'engany. Pressiona la defensa i just abans de saltar es produeix el moment fat¨ªdic. Genoll contra genoll. El tend¨® de la r¨°tula de Thomas es trenca com una branca seca.

¡°Si no arribo a saltar, no m'hauria lesionat, per¨° no vaig tenir por. Si pogu¨¦s tornar enrere, no ho tornaria a fer¡±, explica l'exjugador. Thomas no sent rancor per Luyk: ¡°?s esport¡±. Per¨° li agradaria poder xerrar amb ell dels vells temps. ¡°Tant de bo pogu¨¦s trucar-li. Tu tens el tel¨¨fon de Clifford Luyk?¡±, li pregunta al periodista.

A la paret de la sala que la cl¨ªnica ha condicionat per a l'entrevista hi ha un suro amb fotografies de l'¨¨poca retallades dels diaris. No hi surt Luyk, per¨° s¨ª Juan Antonio Corbal¨¢n, un altre mite madridista. Hi ha fotos de Thomas amb el Sant Josep de Badalona, el seu primer equip a Espanya (1968), i amb el Bar?a (71-72 a 74-75). En un rac¨®, un Thomas barbut amb una camisa estampada mira a c¨¤mera al costat d'un bigotut amb jersei de coll girat. Semblen Starsky i Hutch. El bigotut ¨¦s Norman Carmichael, l'altre pivot nord-americ¨¤ del Bar?a a qui va trucar el seu company fa un parell de setmanes per dir-li que estava viu.

Despr¨¦s de la lesi¨® al genoll, Thomas es va passar un any sencer sense jugar i va ser traspassat al Manresa (75-76). Canvi d'equip, canvi de ciutat i canvi d'amistats. Mai va tornar a sentir-se b¨¦ en una pista de b¨¤squet i va comen?ar a sortir m¨¦s amb un amic militar, que li va obrir les portes de la nit catalana. La seva dona es va separar d'ell i es va endur el seu fill.

¡ªCom se sentia en aquella ¨¨poca?

¡ªAlguna cosa es va trencar dins meu. No nom¨¦s va ser el genoll.

¡°Vaig topar amb la llei¡±

Es va acabar el contracte a Espanya i van arribar els deutes. Va haver de demanar diners als amics. ¡°Em feia molta vergonya. Em feria l'orgull perqu¨¨ jo havia estat una estrella. Era com si Michael Jordan o Kareem Abdul-Jabbar estiguessin demanant diners¡±. Llavors va decidir tornar als Estats Units. ¡°Volia que les coses es calmessin una mica. Per¨° vaig topar amb la llei. Va ser culpa de la policia. S¨®n molt abusius amb els afroamericans i les coses es van complicar en sortir de la pres¨®¡±.

Va treballar on va poder: cambrer, reposador, fuster. La Pantera Negra, que havia guanyat milions de pessetes a Espanya amb els seus mats, ara estava cobrant 15 d¨°lars al dia. ¡°No ho podia suportar¡±, recorda amagant la cara sota la visera d'una gorra.

El seu amic Norman Carmichael, que va trigar un parell de setmanes a fer p¨²blica la troballa que el seu company encara era viu, l'ha definit com ¡°un nen gran¡±, dotat d'un talent natural per¨° que no es prodigava gaire en els entrenaments: ¡°Em va dir en m¨¦s d'una ocasi¨® que ell creia que un jugador naixia amb un nombre determinat de salts. Mai va voler gastar-los en els entrenaments¡±.

Sobretot despr¨¦s de l'arribada a Barcelona el 1974 del serbi Ranko Zeravica, amb fama d'entrenador dur i que apostava pels joves de la casa m¨¦s que per les estrelles estrangeres. En les tres temporades que va estar al club, Zeravica va obrir la porta a l'extraordin¨¤ria lleva d'Epi, Soloz¨¢bal, Sibilio o De la Cruz.

Thomas es reconeix en la frase del seu amic Carmichael. ¡°L'entrenador iugoslau ens tractava com si f¨®ssim robots. Jo vaig aprendre a jugar a les pistes del meu barri. No m'agradava gens aix¨° d'entrenar-me dues vegades al dia. Al mat¨ª i a la tarda. Un s'ha de dosificar. El cos es gasta¡±.

El dip¨°sit de salts de Thomas es va gastar per sempre abans d'hora, en una reminisc¨¨ncia d'aquella frase de Marlene Dietrich a Sed de mal, el cl¨¤ssic del cinema negre d'Orson Welles ambientat a Ciudad Ju¨¢rez, la ciutat fronterera del pecat i la perdici¨® que tants nord-americans, des de John Wayne, Charles Mingus i el mateix Thomas, van utilitzar com a lloc d'aventures des dels temps de llei seca als EUA. Quan el policia corrupte i turmentat de la pel¡¤l¨ªcula va a buscar alleujament en una pitonissa, ella li respon: ¡°Tu no tens futur. Tu ja l'has fet servir tot¡±.

L¡¯emotiva trucada del seu fill Carlos

En un altre moment de l'entrevista a Texas, el m¨°bil de Thomas comen?a a sonar. ?s el seu fill. Batejat com a Carlos pels temps feli?os a Espanya, l'¨²ltima vegada que va veure el seu pare tenia menys de 10 anys i vivia amb la seva mare, la Linda, a Barcelona. El Carlos havia girat full donant per bona la versi¨® que l'havien matat a trets a Nova York per un problema de drogues.

Avui t¨¦ m¨¦s de 50 anys, s'ha casat i viu amb la seva dona i la seva filla a Oakland, a la badia de San Francisco. Quan el van avisar que el seu pare seguia viu, al principi va pensar que era una estafa. Carmichael li va assegurar que no era cap impostor. Llavors el Carlos va decidir trucar a l'asil. ¡°Gaireb¨¦ li dona un atac al cor¡±, recorda Thomas amb un mig somriure entre la picardia i l'emoci¨® continguda. La Pantera Negra s'acabava d'assabentar que ¨¦s avi. El seu fill est¨¤ esperant que ell i la seva neta rebin la vacuna de la covid per llan?ar-se a rec¨®rrer els 2.000 quil¨°metres que els separen d'Amarillo.

A Thomas no li importa haver passat per fantasma tot aquest temps. Durant els seus anys de mala vida al carrer, es va aferrar a la B¨ªblia. ¡°El meu cognom ¨¦s com el de l'ap¨°stol Tom¨¢s, que no est¨¤ gaire clar si va existir o no en realitat. Potser per aix¨° jo em vaig convertir en un fantasma¡±, explica l'exbasquetbolista nord-americ¨¤ tocant-se la barba i, de passada, recordant la hist¨°ria del misteri¨®s evangelista ap¨°crif.