Les dones van al front

Una vintena de retrats personals com a exemple. Aquest ¨¦s el m¨¨tode que l¡¯historiador Gonzalo Berger (Barcelona, 1977) i la productora audiovisual T¨¤nia Ball¨® (Barcelona, 1977) utilitzen per donar visibilitat a la pres¨¨ncia de les milicianes en les batalles de la Guerra Civil espanyola que recullen a Les combatents. Retrats que van enrere i endavant, per situar el moment en qu¨¨ van prendre les armes en el context de les seves traject¨°ries vitals. Enrere ens parla de milit¨¤ncies, sobretot en organitzacions obreres, i d¡¯un doble comprom¨ªs, no nom¨¦s amb unes idees, sin¨® contra els impediments per manifestar-lo per la seva condici¨® de dones. Lamentablement, per a moltes d¡¯elles no hi va haver un despr¨¦s. Una part important van morir en els combats; les supervivents van patir la doble estigmatitzaci¨®, combinada amb la necessitat d¡¯esborrar (o com a m¨ªnim difuminar) aquella participaci¨®. I a la fi, l¡¯oblit.

La pres¨¨ncia de dones en les mil¨ªcies antifeixistes va ser el resultat del seu grau d¡¯implicaci¨® pol¨ªtica i sindical anterior al conflicte, i alhora fruit tamb¨¦ de l¡¯espontane?tat amb qu¨¨ els sectors populars van combatre l¡¯aixecament franquista. De manera volunt¨¤ria van integrar-se en les primeres columnes, i per aix¨° les trobem sobretot en l¡¯intent de conquerir Mallorca i en el front d¡¯Arag¨®. Era el moment de l¡¯entusiasme i l¡¯autoorganitzaci¨® de les columnes, ja fossin anarquistes, comunistes o del republicanisme catalanista. Una pres¨¨ncia no exempta de controv¨¨rsia quan les columnes es van militaritzar, el desembre de 1936, i es va fer una crida al retorn de les dones a la rereguarda. Jos¨¦ del Barrio, home fort del PSUC al front d¡¯Arag¨®, escrivia el desembre de 1936 que retornaven vint dones a Barcelona ¡°que han tra¨ªdo y que no nos hacen ninguna falta¡±. Poc despr¨¦s era la columna anarquista Tierra y Libertad la que decidia apartar les dones del front. Tanmateix, el llibre remet a diversos casos en qu¨¨ algunes dones no en van fer cas, i van continuar lluitant amb les armes, com Rosa Dom¨¨nech, que va esdevenir sotsoficial de la columna Maci¨¤ Companys.

Les combatents, el gros de les quals pertanyien a la CNT i el PSUC, seguides a for?a dist¨¤ncia per membres d¡¯ERC, el POUM i Estat Catal¨¤, no s¨®n ¨²nicament uns noms d¡¯una llista, sin¨® que s¨®n experi¨¨ncies vitals, la majoria molt joves, per¨° amb perfils molt definits. Libertad R¨®denas exemplifica el vincle amb l¡¯organitzaci¨® anarquista Mujeres Libres. Lina ?dena simbolitza la militant comunista que ja havia conegut Moscou i que va esdevenir la primera icona en ser abatuda al front de Granada. Tamb¨¦ hi ha casos singulars, com el de Natividad Yarza, d¡¯Esquerra Republicana, que va ser la primera alcaldessa escollida democr¨¤ticament a Espanya, i que es va presentar volunt¨¤ria als seus 64 anys.

S¨®n les del llibre dones concretes, de carn i ossos, per¨° tamb¨¦ sura l¡¯organitzaci¨®, amb les Mil¨ªcies Femenines orientades per Gavina Viana, que el 16 de juliol va enviar r¨¤pidament tres seccions cap a Mallorca.

L¡¯esfor? de documentaci¨® que hi ha en aquest llibre ¨¦s molt important, i en moltes ocasions els autors fan part¨ªcip el lector d¡¯una recerca detectivesca per reconstruir les vides de les milicianes, explorant totes les possibilitats. Tanmateix, l¡¯explicitaci¨® de les fonts ¨¦s irregular i s¡¯hauria agra?t una sistematitzaci¨®, especialment en la llista final de les 1.195 milicianes. Un aspecte cr¨ªtic al qual caldria afegir la mancan?a de refer¨¨ncies a obres d¡¯autors fonamentals en la tem¨¤tica, com Mary Nash i Joan Villarroya. No obstant aix¨°, un llibre oport¨² que ens recorda un tema que va molt m¨¦s enll¨¤ d¡¯una curiositat merament iconogr¨¤fica.