Esgl¨¦sia i transvestisme

L¡¯Esgl¨¦sia romana ha conegut diversos casos de transvestisme al llarg de la hist¨°ria (aix¨° deixant a banda que les altes jerarquies van totes amb faldilles des de temps immemorial, sense que la gent recordi que aix¨° t¨¦ a veure amb la vestimenta de les classes altes de la Roma antiga), per¨° n¡¯hi ha dos que s¨®n fenomenals.

El primer ¨¦s el cas de la dita papessa Joana, molt conegut arreu, que es va esdevenir cap als anys 855-857. Va ser filla d¡¯un evangelitzador dels saxons, i va rebre una educaci¨® molt acurada, incloent-hi el coneixement de la llengua grega, que llavors no sabien ni els alts dignataris de la c¨²ria. Va anar a Roma disfressada d¡¯home (com avui, era l¡¯¨²nica manera de fer curr¨ªculum al Vatic¨¤) i va prosperar en la carrera eclesi¨¤stica fins a esdevenir secretari del papa Lle¨® IV. Quan aquest va morir, ella/ell es va convertir en el seu successor, amb el nom de Benet III, potser Joan VIII. Dos anys despr¨¦s, la noia papa va quedar prenys a causa d¡¯una intromissi¨® de l¡¯ambaixador Lambert de Sax¨°nia; i un dia que anava en solemne process¨® cap a la parr¨°quia de Sant Joan de Later¨¤, va trencar aig¨¹es i va parir una criatura. Els del seguici la van lapidar (costum m¨¦s jueu que cristi¨¤) ipso facto i in itinere, i van morir ella/ell i la criatura. A partir de llavors cap papa no va ser elegit sense haver-se assegut primer en una cadira (que deuen tenir desada en algun lloc, al Vatic¨¤), amb un forat al teleret i el candidat sense roba a la part de baix. Si hi havia el que se suposa que hi ha d¡¯haver en un home (que ¨¦s molt dir) recitaven la f¨®rmula: Duos habet et bene pendentes, que no cal traduir.

El segon cas de gran calibre, en certa manera sim¨¨tric a l¡¯anterior, ¨¦s el de l¡¯abb¨¦ (capell¨¤ secular) Fran?ois de Choisy (1644-1724), home que va decidir vestir-se de dona tota la vida. Era un ¨¦sser d¡¯una bellesa fin¨ªssima (una mena de Tadzio, de Visconti), tanta, que la seva mare va considerar-lo una nena des de petit i el va fer vestir, ben b¨¦ fins que ja era un tros d¡¯home, amb roba i paraments de noia. Choisy s¡¯hi va acostumar, i li agradava. Malgrat que la moda del seu temps preveia que els homes s¡¯engalanessin quasi tant com les dones (el segle XIX va inventar la levita i el mocador al coll, despr¨¦s la corbata, aconseguint que durant dos segles els homes vestissin d¡¯una manera avorrid¨ªssima, i tots igual), Choisy va estimar-se m¨¦s fer veure que era una dona, engalipant tothom: era barbamec, amb una pell molt delicada, un nassarr¨® molt refinat i una mica de pits, potser per una q¨¹esti¨® hormonal cong¨¨nita, fins al punt que despertava entusiasme en els homes que la van con¨¨ixer i es trobaven in albis. No consta qu¨¨ succe?a quan els homes que l¡¯empaitaven descobrien que tenia all¨° que no va tenir mai la papessa Joana.

M¨¦s aviat consta ¡ªho hem llegit en una edici¨® moderna del llibre Aventures de l¡¯Abb¨¦ de Choisy habill¨¦ en femme (Par¨ªs, Bassac, 1997)¡ª que, al temps que va viure al castell de Vouzay, a la comarca de Centre-Val de Loire, sedu?a les noietes filles de la classe aristocr¨¤tica del lloc, les retenia a casa seva amb l¡¯excusa d¡¯ensenyar-los a pentinar-se (cosa llavors important¨ªssima entre les dones de classe; els homes ho resolien amb una perruca refistolada) o a cavalcar (!), i les convidava a dormir al costat seu, al mateix llit. Les noies, cregudes que era una dona, ho feien a gust, perqu¨¨ les dones sempre han tingut m¨¦s tirada a l¡¯agermanament entre elles que els homes. Un passatge de les mem¨°ries diuen (ho tradu?m del franc¨¨s): ¡°Jo avan?ava en els meus afers, besava la seva boca m¨¦s vermella que el corall, i li donava al mateix temps uns plaers m¨¦s s¨°lids [ja s'ent¨¦n qu¨¨ vol dir]. La noieta no va poder reprimir-se i va dir en veu una mica alta, fent un sospir: ¡®Ah! quin plaer m¨¦s gran!¡¯¡±. El llibre tampoc no explica si les noies s¡¯estranyaven que una dona els pogu¨¦s donar tanta satisfacci¨® amb una eina que, en realitat, encara desconeixien i que no sabien quina forma tenia. Per¨° aix¨ª va anar la cosa, o aix¨ª ho explica Choisy.

Despr¨¦s va abra?ar la carrera eclesi¨¤stica, abillat de dona com sempre, tot enjoiat, amb arracades de preu, collarets i maquillatge amb mosques al rostre, sense que els cardenals i curials li fessin gaires retrets, pel que sembla. Quin gran segle! Com vam anar enrere al XIX, temps de vulgaritat i de mediocritat burgesa, a difer¨¨ncia d¡¯aquell gran Segle de les Llums que va generar entre els cat¨°lics francesos, no entre els protestants, un llibertinatge tirant a innocent i engrescat, i uns lliurepensadors que ja ens agradaria que existissin als nostres dies a Catalunya!

Choisy, a m¨¦s de clergue, va arribar a ser acad¨¨mic (no sabem qu¨¨ es va posar per prendre possessi¨® d¡¯un seient tan digne), i va escriure Quatre di¨¤legs sobre la immortalitat de l¡¯¨¤nima (1684) i una Hist¨°ria de l¡¯Esgl¨¦sia, en onze volums (1703-1723). En acabar-la, va dir: ¡°Ja he acabat la Hist¨°ria de l¡¯Esgl¨¦sia, gr¨¤cies a D¨¦u; ara comen?ar¨¦ a estudiar-la¡±. I un bon dia es va morir, vestit de dona.