Mars¨¦, el novel¡¤lista ¡®biling¨¹e¡¯

Juan Mars¨¦ no surt de la seva sorpresa: ¡°La novel¡¤la curta que vaig presentar al S¨¦samo em ser¨¤ tradu?da... al catal¨¤!¡±, confessa per carta la seva fada padrina liter¨¤ria, l'escriptora Paulina Crusat. ?s l'agost de 1959: Mars¨¦ est¨¤ despuntant. L'obra ¨¦s Nada para morir, amb la qual havia guanyat el premi S¨¦samo. L'oferta, que li ha de reportar tot just tres o quatre mil pessetes, l¡¯hi fa l'editor Albert¨ª. Per¨° el jove escriptor desconfia del possible transsumpte pol¨ªtic de la proposta (¡°m'ha semblat notar cert inter¨¨s, per la seva part, per¡®ca?ar-me¡¯, convidar-me a tornar a la cleda...") i, a m¨¦s, confessa, ¡°jo m'he format en castell¨¤ i m'agrada escriure en castell¨¤, em resulta m¨¦s c¨°mode i, per descomptat, m'expresso millor. No conec prou el catal¨¤ per escriure¡¯l¡±.

La proposici¨®, com recull l'estudi¨®s Josep Maria Cuenca en la seva biografia de l'escriptor (Mientras llega la felicidad),no arrelar¨¤, per¨° ¨¦s la punta de l'iceberg de la sempre particular relaci¨® que l'autor d¡¯Un d¨ªa volver¨¦ va mantenir amb la llengua i el m¨®n literari en catal¨¤, una identitat liter¨¤ria amb moments d'ulls de Guadiana m¨¦s o menys convulsos que inclouen des de primerencs cants de sirena perqu¨¨ escrigu¨¦s o publiqu¨¦s en catal¨¤ al seu c¨¤ustic divertiment El amante biling¨¹e (1990). El pen¨²ltim episodi va ser la controv¨¨rsia que va generar, a comen?aments d'aquest any, l'anunci de l'homenatge que l'Ajuntament de Barcelona vol dedicar-li despr¨¦s de la seva mort el 2020,que va derivar en una dura pol¨¨mica a les xarxes socials, de caires identitaris, sobre si els autors catalans de llengua castellana formen part de la literatura catalana. Nom¨¦s dos mesos despr¨¦s, Club Editor, l'hist¨°ric segell que publica Merc¨¨ Rodoreda i Joan Sales, acull al seu cat¨¤leg Aquesta puta tan distingida, la primera novel¡¤la de Mars¨¦ que es tradueix al catal¨¤, a c¨¤rrec de Mart¨ª Sales.

¡°L¡¯hi vaig demanar i em va respondre immediatament que s¨ª. Que per qu¨¨ editar Mars¨¦ en catal¨¤? Perqu¨¨ aquesta obra t¨¦ un di¨¤leg interessant¨ªssim amb la literatura que publico, la de Blai Bonet, Rodoreda i Sals¡±, apunta la directora de Club Editor, Maria Bohigas, que ha tret 1.500 exemplars de la novel¡¤la que va gestar Mars¨¦ l'abril del 2016 sobre un escriptor que prepara un gui¨® per a un film sobre un presumpte assass¨ª al qual es va practicar psicoter¨¤pia de xoc a l'Espanya dels anys 40, relat que funciona com a met¨¤fora d'un pa¨ªs que ¡°encara no sap com sortir del t¨²nel de la desmem¨°ria¡±, com ho va definir l¡¯autor. ¡°Tota la seva obra, i aquesta en particular, permet veure com es va construint i alterant el relat col¡¤lectiu. La seva literatura ¨¦s profil¨¤ctica perqu¨¨ el reflexiona des de la impertin¨¨ncia i el mat¨ªs¡±, afegeix l'editora, que recorda que la novel¡¤la va apar¨¨ixer en un moment de gran debat sobre la Transici¨® i la mem¨°ria hist¨°rica i amb el primer homenatge oficial als espanyols deportats a Mauthausen.

Bohigas remet al postfaci que firma al volum, on lamenta ¡°la confusi¨® des d'on es parla de Mars¨¦ a Catalunya¡±, en particular ¡°des del desconeixement dels seus llibres¡±, la qual cosa explicaria que es digui que ¡°la ciutat de Mars¨¦¡± es va construir ¡°sense rastre de les conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques de la postguerra¡±, a la qual cosa contraposa un fragment de Caligraf¨ªa de los sue?os, on el jove protagonista es pregunta per qu¨¨ veu cremar nom¨¦s llibres en catal¨¤ en la immediata postguerra. L'editora aclareix per a aquest diari que ¡°Mars¨¦ s'est¨¤ eclipsant per a una generaci¨® posterior que,, o ni l¡¯ha llegit o a tot estirar, nom¨¦s ha accedit a ?ltimas tardes con Teresa, quan ¨¦s un autor indispensable per saber qu¨¨ i com s'ha viscut en aquest rac¨® del m¨®n... El que cal fer ¨¦s llegir-lo m¨¦s i no mirar quin passaport li donem a la literatura¡±.

Cartes i ofertes de premis

En realitat, Bohigas segueix una tradici¨® familiar, ja que el seu avi Sales va intentar el 1960 publicar a Club Editor en catal¨¤ Encerrados con un solo juguete, l'obra amb qu¨¨ Mars¨¦, que sempre es va definir com ¡°un autor catal¨¤ que escriu en llengua castellana¡±, va quedar finalista del Biblioteca Breve. Tampoc no va arrelar, per¨° Sales va recordar com el prometedor escriptorli va comentar, amb detalls que denotaven la seva atenta lectura, aspectes de la seva novel¡¤la Incerta gl¨°ria. En realitat, Mars¨¦ tenia tracte amb les lletres catalanes (va visitar, el 1958, Espriu i Foix: el primer va dir que no faria carrera), si b¨¦ el seu cercle m¨¦s pr¨°xim era el de l'Escola de Barcelona, amb un Carlos Barral i un Gabriel Ferrater amb qui parlava en catal¨¤, mentre que amb Jaime Gil de Biedma ho feia en castell¨¤. Un biling¨¹isme que, anys despr¨¦s, aplicaria a casa: amb la seva filla Berta, en castell¨¤ i amb el seu fill Sacha, en catal¨¤.

L'anhel de sectors catalanistes perqu¨¨ Mars¨¦ s'aprop¨¦s a la llengua de Pompeu Fabra, que no s'ha donat amb aquesta intensitat en altres autors, va tenir un altre episodi notable el setembre de 1971, data de la carta que l'emergent Montserrat Roig li va enviar a l'escriptor, en la qual li deia: ¡°Saber, amb certesa, a quina cultura pertanys, em preocupa i molt [...]. Em trobo molt allunyada de certes actituds catalanesques absolutament anacr¨°niques i qualsevol aproximaci¨® entre els escriptors que escrivim a Catalunya pot ser v¨¤lida¡±. M¨¦s directa va ser l'estrat¨¨gia de l'editor Miquel Alzueta, que entre els anys 1995 i 2000 va temptar l'escriptor amb els premis Sant Jordi i Ramon Llull perqu¨¨ escrigu¨¦s una novel¡¤la en catal¨¤. Mars¨¦ no ho va voler i va jugar a fer creure que en tenia una en ment, de la qual va revelar el seu c¨¤ustic t¨ªtol: Sentiments i centimets.

Signant, el 1997, del F¨°rum Babel, en defensa del biling¨¹isme a Catalunya i en contra de les pol¨ªtiques de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica de la Generalitat (actitud amb qu¨¨ va jugar en la s¨¤tira El amante biling¨¹e), Mars¨¦ va tenir molt clar sempre que ¡°mai he escrit fent bandera de cap llengua¡±, com va afirmar quan va rebre el premi Cervantes el 2008, m¨¤xim guard¨® de les lletres castellanes, perqu¨¨ no fora apropiat en sentit invers, gel¨®s de la seva independ¨¨ncia i encantat de ser un franctirador. La mateixa actitud que va tenir el gener de 1957, quan va desestimar la recomanaci¨® de Crusat que escrigu¨¦s en catal¨¤, no tant per tema de llengua, sin¨® perqu¨¨ li semblava que aquests autors estaven ¡°bastant units¡± i ¡°encoratjats¡± i que ¡°si es fes vost¨¨ amic dels grups que li convindrien, trobaria m¨¦s suport que entre la massa de joves castellans¡±. Mars¨¦, molt seu en tot, mai va buscar conveni¨¨ncies. I quan li va donar el perm¨ªs a Bohigas, el va avisar: ¡°No s¨¦ qu¨¨ et passar¨¤¡±.

¡°Catalanitzar Mars¨¦ era un tema m¨¦s ideol¨°gic que literari¡±

¡°La ra¨® nuclear per la qual es va insistir des de sectors culturals vinculats al nacionalisme per catalanitzar Juan Mars¨¦ ¨¦s m¨¦s ideol¨°gica que liter¨¤ria: sempre va combatre de manera m¨¦s morda? i inflexible el nacionalisme que altres autors com Eduardo Mendoza i Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, molt m¨¦s moderats i que tenien alguna obra en catal¨¤. Era un repte m¨¦s ambici¨®s i, per tant, m¨¦s desitjable¡±, exposa a aquest diari Josep Maria Cuenca, bi¨°graf de l'autor de 'Rabos de lagartija'. I afegeix que aquests sectors ¡°mai van deixar d'admetre que l'obra de Mars¨¦ tenia una qualitat liter¨¤ria infreq¨¹ent en aquestes latituds, de manera que, lluny de rebutjar-lo desqualificant-lo, van intentar una operaci¨® d'apropiaci¨® cultural per la via ling¨¹¨ªstica, ja que per la ideol¨°gica no hi havia res a fer¡±. Segons l'opini¨® de Cuenca, que apunta que tamb¨¦ es va voler traduir al catal¨¤ '?ltimas tardes con Teresa', amb aquesta ¡°apropiaci¨® cultural¡±, aix¨ª ¡°en cas d'¨¨xit sempre podrien dir que un dels millors narradors catalans de la segona meitat del segle XX en llengua castellana tamb¨¦ s'havia expressat en llengua catalana¡±. La directora de Club Editor, Maria Bohigas, que ja va gravar Mars¨¦ llegint fragments de 'Rua de captius' ('Cautivos y desarmados', en castell¨¤), el relat de Francesc Grau Viader sobre els camps de concentraci¨® franquistes, admet que la publicaci¨® d''Aquesta puta tan distingida' ¡°tamb¨¦ pret¨¦n convidar a un sa debat¡± i que, ¡°encara que les vendes no vagin molt b¨¦¡±, es planteja la traducci¨® al catal¨¤ de 'Caligraf¨ªa de los sue?os'.