Farts de s¨¨ries

La matriu ve dels Balcans, el territori que produeix m¨¦s historia de la que pot consumir, segons frase atribu?da a Winston Churchill. Algun dels nombrosos comentaristes enginyosos de la rocambolesca actualitat pol¨ªtica hisp¨¤nica l¡¯han tradu?da als temps actuals, de manera que sembla que Espanya i tamb¨¦ Catalunya, ara produeixin m¨¦s pol¨ªtica de la que podem tots plegats digerir.

Ja es veu doncs que aquesta idea no ¨¦s del tot original i en certa forma es va repetint al llarg del temps. De fet, ni tan sols ¨¦s de Churchill sin¨® d¡¯un escriptor i humorista angl¨¨s que de segur va llegir de jove el qui seria primer ministre brit¨¤nic durant la Segona Guerra Mundial. En el seu origen diu que ¡°la gent de Creta desafortunadament produeix m¨¦s historia de la que localment pot consumir ¡±.

Apareix en una narraci¨® curta de H.H.Munro, escriptor que firmava amb el pseud¨°nim de Saki, titulada ¡®Les bromes de Arlington Stringham¡¯, part de ¡®Les cr¨°niques de Clovis¡¯, llibre datat el 1911. ?s tracta en el fons d¡¯una subtil justificaci¨® de la intervenci¨® imperial dels brit¨¤nics, aleshores ben instal¡¤lats a la gran illa de l¡¯Egeu, per tal de resoldre el desequilibri entre oferta i demanda d¡¯hist¨°ria per part dels cretencs.

De primer, cal dir que aquesta mena de f¨®rmules solen aplicar-se a pa?sos ex¨°tics, quan es fa dif¨ªcil d¡¯entendre les realitats pol¨ªtiques, i esdevenen un embolic els arguments i els antecedents hist¨°rics que les volen explicar. Els Balcans en s¨®n el millor exemple, i per aix¨° no es estrany que el llegendari Churchill la fes servir en algun moment de la seva accidentada perip¨¨cia, des de 1914, quan l¡¯assassinat de Sarajevo va encendre la metxa de la Gran Guerra, fins el 1945, quan Tito es va fer amb el seu control despr¨¦s de la derrota dels nazis.

Aquest exc¨¦s d¡¯hist¨°ria, que en el cas balc¨¤nic es remunta com a m¨ªnim a la famosa batalla del Camp de les Merles, el 1448, va tenir un pes especial en la violenta dissoluci¨® de Iugosl¨¤via a la d¨¨cada dels 90, quan el l¨ªder nacionalista serbi Slobodan Milosevic va utilitzar la derrota cristiana davant dels turcs a Kosovo com a s¨ªmbol de l¡¯irredemptisme serbi. En el nostre cas, cal rec¨®rrer a l¡¯acumulaci¨® de disbarats dels darrers mesos, per desembocar en la frase mim¨¨tica que substitueix la hist¨°ria per la pol¨ªtica. D¡¯hist¨°ria, sembla clar que la voluntat de fer-ne ja hi ¨¦s, per¨° despr¨¦s costa molt m¨¦s produir-ne, tot i que anem regant qualsevol cosa que fem amb l¡¯adjectiu d¡¯hist¨°ric, des de les vict¨°ries del Bar?a fins a les manifestacions, les consultes i les falses declaracions d¡¯independ¨¨ncia organitzades des dels Governs.

I pel que fa a la pol¨ªtica, caldria encara distingir, com fan els polit¨°legs, entre les pol¨ªtiques i la pol¨ªtica, ¡®policies¡¯ i ¡®politics¡¯ segons la terminologia anglosaxona. Si es tracta de pol¨ªtiques, ¨¦s a dir, propostes i idees pr¨¤ctiques i concretes per governar amb l¡¯objectiu de millorar la vida de la gent, cal dir que m¨¦s aviat no s¨®n terreny de llu?ment dels nostres professionals de la pol¨ªtica, especialment els processistes, caracteritzats precisament pel contrari, pel seu desinter¨¨s per les ¡®policies¡¯, les pol¨ªtiques, i la seva passi¨® per la ¡®pol¨ªtics¡¯, ¨¦s a dir, la pol¨ªtica entesa com t¨¨cnica i t¨¤ctica per obtenir i retenir el poder i les seves prebendes sense atendre massa al seus continguts.

L¡¯exc¨¦s, per tant, no ¨¦s de pol¨ªtica sin¨® de politiqueria i tacticisme, encara que ara mateix adopta una nova forma m¨¦s sofisticada. La pol¨ªtica com a ¡®politics¡¯ esdev¨¦ relat i espectacle, q¨¹esti¨® en la que certament tenim artistes de gran nivell, que treballen i triomfen a l¡¯escena p¨²blica fins a ocupar-la gaireb¨¦ ells tot sols. Aquesta ¨¦s doncs l¡¯adaptaci¨® adequada de la vella sent¨¨ncia imperial brit¨¤nica. Catalunya i Espanya produeixen ara mateix m¨¦s relats i espectacles pol¨ªtics, m¨¦s series en definitiva, de les que podem consumir localment els ciutadans.

Els rendiments d¡¯aquesta sobreproducci¨® s¨®n notables. No calen propostes pol¨ªtiques serioses, n¡¯hi ha prou amb un bon gui¨® de serie. Els governs s¡¯estalvien a m¨¦s la tediosa activitat de retre comptes i fer balan?os de les legislatures. Tampoc fan falta els compromisos, els pactes i els acords per governar quan n¡¯hi ha prou amb les hist¨°ries fant¨¤stiques que encadenen les llegendes i invencions sobre el passat ¨Cles derrotes hist¨°riques davant les forces de l¡¯opressi¨®, els enfrontaments contra el feixisme, la lluita contra les dictadures¡ª, les males excuses sobre la pr¨°pia incompet¨¨ncia, i en tots els casos l¡¯exportaci¨® sistem¨¤tica de qualsevol responsabilitat. Naturalment, amb aquesta mena d¡¯espectacles no calen ni compten anacronismes com les institucions, el respecte a la regla de joc, les lleis que ens vinculen a tots i a tots finalment ens defensen, sin¨® que n¡¯hi ha prou amb la intriga, les sensacions trepidants, les bandes sonores, els efectes especials, els desenlla?os inesperats, en definitiva el m¨®n fabul¨®s de la imaginaci¨® i de la mentida sistem¨¤tica.

Som en temps de s¨¨ries. En lloc d¡¯idees i pol¨ªtiques de Govern, el que funcionen s¨®n els bons guions. Convertits en mers espectadors, marejats i desorientats, sobresaturats per l¡¯oferta, ens importa un rave les solidesa de les institucions, i per res ens preocupa el bon funcionament de l¡¯estat de dret i la participaci¨® dels ciutadans en la conformaci¨® dels consensos i en la formaci¨® dels governs. La democr¨¤cia, gr¨¤cies als relats i a l¡¯espectacle, acaba redu?da a la feli? elecci¨® entre Netflix, Filmin o HBO, o el que ¨¦s encara m¨¦s lamentable els seus equivalents pol¨ªtics.