Lli?ons de l¡¯art de la Franja en tr¨¤fec

El desmantellament de la col¡¤lecci¨® permanent del Museu de Lleida, que mostrava i explicava l¡¯art de la Franja aragocatalana, i el trasllat d¡¯aquestes obres sota mandat judicial al Museu de Barbastre, obre una etapa en extrem interessant en un seguit de q¨¹estions. Escric com a franjolina i escriptora sobre aquelles terres i, sobretot, com a cr¨ªtica cultural. La cosa ja est¨¤ feta i repartir m¨¦s llenya en aquesta reencarnaci¨® del duel a garrotades goyesc a la frontera monegrina avorreix. Si a vost¨¨ li passa el mateix, ho entenc, ¨¦s un f¨¤stic. En aquestes l¨ªnies em guia no avorrir i encara menys agredir, malgrat tantes administracions, pol¨ªtiques i culturals, que mereixen un zero en conducta. Aquest ¨¦s un afer de tot menys insignificant; ¨¦s, molt en particular, un retrat col¡¤lectiu d¡¯esta Espa?a nuestra que cantava la can?¨®.

No acudir¨¦ als antecedents, que en aquest diari segueix des de fa anys Jos¨¦ ?ngel Monta?¨¦s amb exquisit rigor period¨ªstic, perspic¨¤cia anal¨ªtica i amb una cosa afegida que s¡¯agraeix en particular, el seguiment informatiu m¨¦s enll¨¤ del que dictaminen els tribunals. M¡¯interessa l¡¯etapa en qu¨¨ entrem, en la qual l¡¯art de la Franja pot jugar un paper simb¨°lic per a molts altres museus, col¡¤leccions particulars i el que envolta per tot arreu aquestes obres, la manipulaci¨® cultural de la hist¨°ria de l¡¯art.

Des que existeixen, els museus es dediquen a crear relats, donant primacia a la conservaci¨® de les obres per dotar-les de simbolisme nacional, ja que els museus neixen amb l¡¯estat naci¨® i serveixen a l¡¯Estat. En aix¨° estem tamb¨¦ en aquest cas, en guerra cultural auton¨°mica. Hi ha exemples monumentals, de gran poder. El m¨¦s cl¨¤ssic, els marbres del Parten¨®, que continuen al Museu Brit¨¤nic. Per¨° l¡¯art de la Franja al Museu de Lleida no era el mateix cas, no era pas un bot¨ª colonial. Tampoc el seu trasllat judicial a Barbastre, a seixanta quil¨°metres de Lleida, es pot equiparar a un hipot¨¨tic retorn dels marbres grecs a Atenes, ja que si Espanya no ¨¦s una entel¨¨quia cultural els seus museus han de creure que formen tots un conjunt, no hi pot haver estrangerismes en aix¨°.

El museu lleidat¨¤ no ha tingut m¨¦s remei que recompondre el relat aragocatal¨¤ amb altres obres de la hist¨°ria franjolina, que ja li han arribat, del MNAC i del Museu del Disseny barcelon¨ª. I aqu¨ª comencen les lli?ons. La lli?¨® primera d¡¯aquest assumpte ¨¦s que el Museu de Barbastre haur¨¤, a partir d¡¯ara, d¡¯explicar l¡¯art de la Franja, que fins avui li ha estat un perfecte desconegut, en les seves obres i en la seva hist¨°ria. Un serrell d¡¯aquesta lli?¨® hist¨°rica aragonesa ser¨¤ l¡¯equanimitat dels seus professionals per explicar-la. Un museu ¨¦s m¨¦s que un dip¨°sit d¡¯obres.

Per¨° la gran lli?¨® que tots els museus territorials, arreu del territori espanyol, hauran de comen?ar a estudiar, la capsa de Pandora d¡¯aquesta hist¨°ria espanyola del segle XXI, ¨¦s aquesta: demanaran al Prado i a les col¡¤leccions particulars d¡¯art religi¨®s la tornada d¡¯aix¨° i d¡¯all¨° als seus llocs d¡¯origen? I si ho aconsegueixen, qu¨¨ faran amb aquestes obres, m¨¦s enll¨¤ de presentar-les com un trofeu? El Tribunal Suprem, que encara t¨¦ coses a dir-hi, optar¨¤ per dictaminar nom¨¦s sobre Catalunya i prou, com de moment sembla?

Si vost¨¨s viuen a Lleida i visitaven aquelles obres, els acompanyo en el sentiment i els empla?o a aixecar l¡¯¨¤nim d'immediat i continuar i gaudir de les obres que Barcelona ha concedit graciosament ara al museu. Si viuen a la Franja i ara es pregunten si les han d¡¯anar a veure o no, quan es pugui, a Sixena (primera temporada d¡¯aquest thriller muse¨ªstic) i a Barbastre, els ho recomano. Cal veure-les i saber que parlen de la seva terra i de la seva hist¨°ria. Autoritats religioses i culturals aragoneses han declarat aquests tristos dies que mai fins ara no havien vist les obres, i aix¨° que a tot estirar hi eren a una hora de cotxe.

Com a ve?na del poble, he de dir que, posats a fer, all¨° pertinent hauria estat que la Verge de Said¨ª torn¨¦s a casa. Per recordar a la comunitat, i ara parlo del mateix poble, que fa uns segles ten¨ªem mestres pintors i escultors?sorgits del poble que recorrien la vall del Cinca i eren requerits per la corona aragocatalana arreu. Una hist¨°ria que s¡¯haur¨¤ de continuar explicant, que no ha comen?at pas ara. Els pobles estan molt necessitats de la felicitat immaterial de l¡¯art. Caldr¨¤ confiar que el Museu de Barbastre compleixi les lli?ons d¡¯aquest duel a garrotades. Una penosa guerra cultural que pot arribar a tornar-nos analfabets, i aix¨° s¨ª que no pot ser.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.