On va Illa?

En pol¨ªtica, els gestos mai s¨®n innocents, sempre venen carregats d'intencions. Estem ficats en una fase de confrontaci¨® en qu¨¨ s'oblida f¨¤cilment que, en democr¨¤cia, els petits detalls poden donar m¨¦s pistes que les grans proclames. I els matisos recuperaran la seva import¨¤ncia en els temps que venen. Per aix¨° m'ha sorpr¨¨s que el nou l¨ªder del PSC, Salvador Illa, en el doble debat de la fallida investidura de Pere Aragon¨¨s, hagi trufat les seves intervencions amb alguns rotllos en castell¨¤, semblant al model amb qu¨¨ Ciutadans va fer la seva ra¨® de ser. Ni Revent¨®s, ni Maragall, ni Montilla, ni Iceta, els seus antecessors, ho havien fet mai.

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) es va fundar el juliol de 1978 amb la fusi¨® del PSC-Congr¨¦s, el PSC-Reagrupament i la federaci¨® catalana del PSOE. Sense arribar mai al grau d'autonomia que tenia el PSUC respecte del PC, sempre va mantenir certa singularitat, assumint amb naturalitat els referents identitaris de Catalunya, la naci¨® i la llengua. I aix¨° el va distingir de la dreta espanyola, que si ha fracassat sempre a Catalunya ¨¦s, entre altres coses, perqu¨¨ no s'ha assabentat que ¨¦s una societat amb unes claus referencials (culturals i pol¨ªtiques) diferents de la resta del pa¨ªs, sent perfectament incapa? d'adequar el seu discurs a aquesta realitat, excepte, potser, en el per¨ªode Piqu¨¦.

La irrupci¨® de Ciutadans ¨Cels que han fet de l'esbronc i de la barreja del castell¨¤ amb una miqueta de catal¨¤, el seu estil¨C va introduir un factor inesperat. Un partit nascut a Catalunya ¨Cinicialment monotem¨¤tic: la q¨¹esti¨® ling¨¹¨ªstica¨C va fer el salt a la pol¨ªtica espanyola com a redemptor de la naci¨® catalana per la via de la seva negaci¨® i d'un lliurament incondicional a la naci¨® espanyola. Un doble salt mortal que ha acabat a terra. Ara Ciutadans, despr¨¦s d'assolir el seu apogeu gr¨¤cies al proc¨¦s independentista i a la crisi d'un PP ofegat per la corrupci¨®, est¨¤ a les portes de la desaparici¨®. Ni era f¨¤cil l'estabilitat a Catalunya d'un partit pensat per a Espanya ni ho era a Espanya un partit pensat des de Catalunya.

En aquest context, qu¨¨ pret¨¦n Illa, alineant-se amb un gest definitori del que va ser Ciutadans? S'ent¨¦n el que pot tenir d'aposta conjuntural: l'electorat de Ciutadans en aquest moment ¨¦s el que est¨¤ m¨¦s disponible despr¨¦s d'haver-se sentit enganyat. Per tant, era un objectiu temptador per arribar primer a les eleccions catalanes. I aix¨ª ha sigut. Per¨° un projecte pol¨ªtic amb vocaci¨® de continu?tat, com se li suposa a un partit de llarg historial com el PSC, no es pot assentar sobre l'oportunisme si vol tenir durada (l'exemple de Ciutadans ¨¦s, en aquest sentit, concloent).

En la conjuntura actual, els socialistes catalans podrien ser decisius per sortir de la ressaca del 2017. Naturalment, perqu¨¨ aix¨° sigui possible han de comptar amb la complicitat (i l'atreviment) del Govern espanyol, que ara mateix fingeix per¨° no ofereix, instal¡¤lat en el mite de la moderaci¨® (que sovint ¨¦s una expressi¨® d'impot¨¨ncia). Per¨° no n'hi ha prou. Si vol fer cr¨¦ixer l'electorat socialista i estabilitzar-lo, el PSC s'ha de moure amb ple reconeixement de les singularitats d'un territori que t¨¦ els seus atributs precisos, m¨¦s enll¨¤ de la confrontaci¨®. Illa ve catapultat pel president del Govern en una operaci¨® d'imatge t¨ªpica d'una pol¨ªtica que, quan el contingut est¨¤ en els esl¨°gans i no en els projectes, es fa for?osament conjuntural. Per¨° coneix prou el seu pa¨ªs per saber quines s¨®n les seves singularitats. I aix¨° significa saber distingir entre fer pol¨ªtica a Catalunya o fer-la a Espanya. D'altres han caigut per confondre-ho. La moderaci¨® pot ser atractiva en un moment en qu¨¨ hi ha fatiga de conflicte. El problema ¨¦s que moltes vegades ¨¦s nom¨¦s l'expressi¨® de la impot¨¨ncia: de la por del risc de trencar t¨°pics i construir noves realitats per guanyar. En aquest sentit, el veto creuat entre Esquerra i PSC ¨¦s una p¨¨ssima not¨ªcia, expressi¨® d'una doble falta de coratge.

El PSC podria ser determinant en la pr¨°xima etapa de la pol¨ªtica catalana, per¨° no ho ser¨¤ si no ¨¦s capa? de pensar aut¨°nomament i es limita a agafar el relleu de Ciutadans en la prolongaci¨® del conflicte simple entre unionistes i independentistes i se suma als que han fet de la confrontaci¨® el nou statu quo (amb el corresponent sistema d'interessos). Seria una greu irresponsabilitat, perqu¨¨ per aquest cam¨ª ara mateix no hi ha sortida, nom¨¦s estancament.