Les obres del col¡¤lector de la Diagonal treuen a la llum estructures agr¨ªcoles de la Barcelona del segle XIX

La hist¨°ria d'una ciutat queda reflectida sempre en capes. Com m¨¦s profundes, m¨¦s antigues. Barcelona, per cr¨¦ixer, ha hagut d'arrasar l'anterior i les restes d'aquests edificis han quedat ocults sota la terra i l'asfalt. Quan es va decidir crear l'Eixample es va haver d¡¯enderrocar i expropiar tot el que hi havia constru?t abans per fer que la quadr¨ªcula de Cerd¨¤ s'acab¨¦s imposant. ?s el que va passar, sobretot, amb avingudes com la Diagonal, que va destruir importants masies disseminades pels camps que envoltaven el nucli urb¨¤ des que la ciutat va ser fundada pels romans el segle I. La construcci¨® del col¡¤lector de la Diagonal que va comen?ar el novembre passat ha tret a la llum part d'aquest passat agr¨ªcola de la Barcelona del segle XIX.

Al centre de la Diagonal, entre els carrers Girona i Bail¨¨n, a menys de tres metres de profunditat, s'ha localitzat una part del que seria un aq¨¹educte i almenys una dotzena de cisternes amb les quatre parets bellament enrajolades amb restes de cer¨¤miques del segle XIX, decoracions florals, geom¨¨triques i alguna escena figurativa; una d¡¯elles, apropiada per a aquesta ¨¨poca de Setmana Santa: formada per tres rajoles en les quals apareix pintat un Jesucrist portant la creu i altres personatges.

L'aparici¨® d'aquestes estructures, vinculades amb l'exist¨¨ncia d'un mol¨ª que devia aprofitar la for?a de l'aigua, ha sorpr¨¨s els ve?ns, que poden veure-les i fotografiar-les des de la tanca que envolten els treballs arqueol¨°gics, d'uns 20 metres quadrats d'extensi¨®, que s'est¨¤ duent a terme mentre segueixen els sondejos i la col¡¤locaci¨® de canonades en les proximitats. Per¨° no ha sorpr¨¨s els arque¨°legs municipals, que han estat presents des del comen?ament i coneixien l'exist¨¨ncia d'aquestes restes. Tanmateix, fins que no acabin les excavacions i les fases posteriors d'estudi, el Servei d'Arqueologia de Barcelona no donar¨¤ a con¨¨ixer la funci¨® d'aquestes construccions i la vida ¨²til que van tenir. El que s¨ª que ¨¦s segur ¨¦s que es recuperaran els materials, sobretot les rajoles, i les estructures es tornaran a tapar perqu¨¨ els cotxes hi puguin continuar circulant.

I ho sabien per l'exist¨¨ncia de mapes antics de la ciutat en els quals apareixen estructures relacionades amb els treballs agr¨ªcoles dels afores de Barcelona. En concret en un que va realitzar l'ex¨¨rcit franc¨¨s amb gran precisi¨® t¨¨cnica entre 1823 i 1827 i que ha digitalitzat l'Institut Cartogr¨¤fic i Geol¨°gic de Catalunya i permet veure'l superposat per un mapa actual. S¡¯hi pot veure, en aquest mateix punt, el tra?at d'un aq¨¹educte que transportava aigua d'una font propera i l'exist¨¨ncia d'una n¨°ria que la devia treure per emmagatzemar-la en una d'aquestes piscines localitzades i poder utilitzar-la en alguna activitat.

Aquestes instal¡¤lacions es van utilitzar fins 1890 aproximadament, moment en qu¨¨ van ser enderrocades per construir la Diagonal. Va passar el mateix en tot el tra?at d'aquesta gran avinguda. Fins i tot, com ha posat en evid¨¨ncia Jes¨²s Portavella amb els seus treballs del tram nord d'aquest carrer, una desviaci¨® de graus del pla marcat per Cerd¨¤, que, conforme s'anava distanciant del passeig de Gr¨¤cia m¨¦s s¡¯accentuava, va acabar enderrocant edificis que no havien de caure a Les Corts, com les masies Can Feliu, Can Baldir¨® i l'Estela, per¨° tamb¨¦ f¨¤briques de sedes i convents, les restes dels quals, moltes o poques, segur que romanen sota l'asfalt d'aquest enorme carrer. Aquesta zona de la ciutat no ¨¦s abundant en restes arqueol¨°giques. Segons la Carta Arqueol¨°gica de Barcelona, les restes excavades m¨¦s pr¨°ximes s¨®n les del carrer C¨°rsega 344, relacionats amb l'anomenada ¡°mina de Jes¨²s¡±, una de les m¨¦s importants que condu?en l'aigua des de Collserola fins a la ciutat per proveir les seves fonts principals.