La locomotora energ¨¨tica es cansa d¡¯estirar el carro

Les dues instal¡¤lacions nuclears que estan actives a Asc¨®, juntament amb la central de Vandell¨°s, van produir l'any passat la meitat de tot el consum el¨¨ctric que va demandar Catalunya. Per¨° aquesta locomotora energ¨¨tica s'aproxima a la via morta. La data de caducitat dels reactors est¨¤ fixada el 2030 i podria allargar-se, a tot estirar, fins al 2034. La Generalitat intenta accelerar el pla B que ha de pal¡¤liar la depend¨¨ncia de les nuclears i s'escuda en el decret aprovat a finals del 2019 per defensar que ja estan establertes les bases per al desplegament de les renovables. Per¨° l'anhelat enlairament de l'energia verda xoca amb l'oposici¨® de territoris que es queixen d¡¯haver de carregar amb una sobresaturaci¨® d'infraestructura energ¨¨tica.

Diverses comarques de Tarragona aixequen la veu per reclamar que el final de les nuclears ha de marcar un punt d'inflexi¨® per a una redistribuci¨® m¨¦s equilibrada de les instal¡¤lacions generadores d'energia. Aquesta opini¨® s¡¯est¨¦n especialment per la Terra Alta. Concentra 148 dels 801 molins que hi ha a la comunitat aut¨°noma i, a m¨¦s, t¨¦ diversos projectes sobre la taula que promouen nous parcs. El 25% de la pot¨¨ncia e¨°lica de Catalunya surt d'aquesta comarca i el col¡¤lectiu Terra Alta Viva afirma que la massificaci¨® e¨°lica ¨¦s la pitjor ¡°amena?a¡± que pateix la zona actualment.

La Terra Alta concentra 148 dels 801 molins que hi ha a Catalunya

El ge¨°graf Sergi Saladi¨¦, exdiputat de la CUP, t¨¦ una tesi doctoral sobre paisatge i conflictes territorials que aprofundeix en els efectes del sembrat d'aerogeneradors i el seu impacte visual. Explica que ¡°no ¨¦s cap sorpresa¡± l'oposici¨® creixent a la implantaci¨® de molins de vent, malgrat que s¨®n una font d'energia verda i, sobre el paper, amable. ¡°La primera onada de les renovables, a comen?aments dels anys 2000, ja va desencadenar un conflicte, per¨° l'impacte va ser menor.¡± Assenyala que el boom e¨°lic actual ha traslladat l'assumpte ¡°a un major nombre d'espais rurals i la resposta ¨¦s m¨¦s not¨°ria¡±.

Saladi¨¦ destaca que la implantaci¨® d'infraestructura renovable a gran escala no ajuda a fixar poblaci¨® ¨C¡°si fos tan bona, la gent no marxaria¡±¨C ni tampoc implica un augment de la renda per c¨¤pita. ¡°No hi ha una millora de les condicions de vida i l'impacte laboral ¨¦s testimonial, tot just un 0,7% de la poblaci¨® de cada municipi treballa als parcs¡±, afirma l'exdiputat de la CUP.

El territori mostra una oposici¨® creixent a les instal¡¤lacions e¨°liques

Jaume Morr¨®n ¨¦s el gerent d'Eoliccat, l'associaci¨® que representa unes 40 empreses vinculades als parcs e¨°lics. Defensa que als municipis on s'aixequen molins s¨ª que hi ha un rendiment econ¨°mic: ¡°Tota la producci¨® energ¨¨tica ¨¦s PIB, per tant el PIB per c¨¤pita puja¡±. Com va passar al Priorat, el sector dels elaboradors de vi es mostra molt recel¨®s amb la proliferaci¨® d'aerogeneradors a la zona. ¡°A la Terra Alta s'ha demostrat que el negoci del vi i la ind¨²stria e¨°lica creixen de manera simult¨¤nia¡±, replica Morr¨®n. ¡°Els aerogeneradors van augmentar en noombre i pot¨¨ncia entre 2006 i 2011 i, des d'aleshores, el nombre de cellers s'ha triplicat. Si hi ha m¨¦s cellers que mai, els molins no deuen ser tan dolents¡±, conclou.

El gerent d'Eoliccat opina que les cr¨ªtiques a l'impuls de les renovables responen a un ¡°ruralisme mal ent¨¨s¡± i avisa que ¡°el m¨¦s intel¡¤ligent ¨¦s utilitzar les renovables com a palanca per frenar la despoblaci¨® i per incentivar la reindustrialitzaci¨®¡±. Morr¨®n posa com a exemple el cas de Flix, un municipi tarragon¨ª amb una llarga tradici¨® industrial per¨° sobre el qual pesen moltes incerteses despr¨¦s del replegament de l'activitat de la qu¨ªmica Ercros. ¡°?s factible implantar renovables a Flix i seria molt important per a la Ribera d'Ebre, perqu¨¨ es pot convertir en un pou de pobresa¡±.

Flix est¨¤ a una desena de quil¨°metres d'Asc¨®. Gemma Carim ¨¦s la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i admet que el tancament nuclear suposa un desafiament per a la superviv¨¨ncia econ¨°mica de la comarca. ¡°Amb la central nuclear tenim vies d'evacuaci¨® molt atractives, per aix¨° venen aqu¨ª les empreses que fan negoci amb les instal¡¤lacions de renovables¡±, assenyala, amb refer¨¨ncia a la poderosa l¨ªnia el¨¨ctrica que hi ha instal¡¤lada a la comarca de la Ribera d'Ebre. ¡°Per aix¨° i perqu¨¨ aqu¨ª cada vegada hi ha m¨¦s gent desencisada amb l'agricultura i el preu del s¨°l va a la baixa¡±, compta. Per¨° avisa que aquesta conflu¨¨ncia de factors no pot ser una carta blanca perqu¨¨ la comarca hagi de lidiar amb una concentraci¨® de parcs e¨°lics o amb vastes extensions d'horts solars. ¡°Una massificaci¨®, sigui del que sigui, sempre ¨¦s dolenta. No ¨¦s just que no puguis ser amo ni a casa teva, et sents enva?t. Lluitem per poder pactar les coses i la reindustrialitzaci¨® s¡¯ha de fer amigablement amb el sector agroalimentari¡±, sentencia.

¡°Els arguments binaris convencen molt. El vi, l'oli i el m¨®n rural ¨¦s el b¨¦ i l'energia ¨¦s el mal¡±, sintetitza Jaume Morr¨®n, gerent d'Eoliccat. ¡°Per progressar econ¨°micament, una comarca ha de treure el m¨¤xim dels seus recursos disponibles sense perjudicar el medi en el qual es viu, ¨¦s clar", afegeix. ¡°La gent ja no es deixa enredar tan f¨¤cilment com fa 20 anys¡±, jutja el ge¨°graf Sergi Saladi¨¦.

?