No hi ha bitllets per als trens que han passat
El discurs pol¨ªtic a Catalunya gira entorn de la impossibilitat de progressar per falta de sobirania, per¨° no s'aprofita la capacitat d'autogovern per aconseguir les sobiranies possibles, entre elles l'energ¨¨tica
El desembre del 2012, el llavors president de la Generalitat, Artur Mas (CiU), i el l¨ªder d'ERC, Oriol Junqueras, van firmar un pacte de governabilitat que ha marcat la pol¨ªtica fins ara. Coincidint amb l'auge del sobiranisme, una part del nacionalisme catal¨¤ convertit a l'independentisme va trobar en el greuge nacional la gran tapadora per a la corrupci¨® que s'havia protagonitzat des del Govern de la Generalitat i la gran excusa per camuflar les car¨¨ncies i falta de projecte en ¨¤mbits essencials de l'acci¨® de govern. No podem fer m¨¦s perqu¨¨ no ens deixen. Aquests eren els efluvis que emanaven del discurs nacionalista, trufat de tant en tant amb derives supremacistes de vegades subliminars, de vegades expl¨ªcites: som millors [que ells] per¨° no podem demostrar-ho perqu¨¨ tenim les mans lligades a l'esquena.
Amb les mateixes cotilles i constrenyiments que la resta de les autonomies en energies renovables, Catalunya est¨¤ pitjor
Quan es faci l'inventari, la d¨¨cada que es va iniciar amb el detonador de la sent¨¨ncia de l'Estatut ser¨¤ contemplada per molts com l'etapa en qu¨¨ l'independentisme ha estat m¨¦s a prop d'aconseguir el seu objectiu, per¨° tamb¨¦ pot ser vista com una d¨¨cada perduda per al govern del concret. Una d¨¨cada de decad¨¨ncia marcada per dues crisis grav¨ªssimes, la financera dle 2008 i la del coronavirus del 2020, en qu¨¨ Catalunya ha patit les conseq¨¹¨¨ncies de la falta de govern i de lideratge just quan feia m¨¦s falta.
Era m¨¦s f¨¤cil vendre un discurs victimista que afrontar l'accelerat proc¨¦s de desindustrialitzaci¨® i terciaritzaci¨® de l'economia. Era m¨¦s f¨¤cil culpar Madrid de totes les in¨¨rcies i els buits que afrontar pol¨ªtiques inc¨°modes que obliguen a prendre decisions dif¨ªcils, com les que es necessiten per ordenar i reconduir el turisme o afrontar la transici¨® energ¨¨tica. I era m¨¦s f¨¤cil retallar i pressionar al m¨¤xim el sistema sanitari, sotm¨¨s a un sobreesfor? permanent, que aplicar reformes i buscar recursos per millorar-lo, per citar un ¨¤mbit en el qual el deteriorament ¨¦s especialment evident. Sempre ¨¦s m¨¦s c¨°mode no fer que fer, per¨° aix¨° se sol pagar car, perqu¨¨ el rellotge no s¡¯atura i, quan se n'adonen, ja no es venen bitllets per als trens que han passat.
S'ha parlat molt de sobirania en els ¨²ltims 10 anys, un concepte de sobirania vuitcentista vinculat a la creaci¨® de l'Estat naci¨®, per¨° molt poc de les sobiranies concretes que, en el m¨®n interdependent i globalitzat, es conquereixen amb el govern de cada dia. La sobirania energ¨¨tica, per exemple, de la qual dep¨¨n no nom¨¦s la prosperita,t sin¨® l'equilibri ambiental i social de les pr¨°ximes d¨¨cades. Ara resulta que, amb les mateixes regles, cotilles i constrenyiments que la resta d'autonomies, estem pitjor que les altres. I aqu¨ª no val a dir que la culpa, com sempre, ¨¦s de Madrid. Va ser culpa del Govern central, efectivament, tenir una regulaci¨® tan desastrosa que no nom¨¦s no promovia les energies renovables, sin¨® que les perjudicava amb una fiscalitat adversa, com l'impost al s¨°l, que va frenar en sec l'autoproducci¨® amb plaques fotovoltaiques. Aix¨° ens ha col¡¤locat per darrere d'Alemanya, per exemple, en producci¨® d'energia solar. Per¨° aquestes regles regien per a tothom i, per tant, alg¨² hauria d'explicar per qu¨¨ Catalunya, despr¨¦s d'haver estat punta de llan?a en innovaci¨® tecnol¨°gica, est¨¤ ¨¦s a la cua d'Espanya en producci¨® d'energia d'origen renovable. Amb nom¨¦s 3.500 megawatts de pot¨¨ncia instal¡¤lada, aporta poc m¨¦s del 7% de la que es produeix en el conjunt d'Espanya quan el PIB catal¨¤ representa el 19%. El 2019 no arribava al 10% l'energia consumida que procedia de fonts renovables. No complim les recomanacions de la UE i som lluny de poder arribar als 10.000 megawatts instal¡¤lats que haur¨ªem de tenir d'aqu¨ª a 10 anys.
El 2014, la Generalitat va aprovar l'estrat¨¨gia de renovaci¨® energ¨¨tica d'edificis, per¨° nom¨¦s ha complert el 14%
El 2020 la Generalitat va declarar l'emerg¨¨ncia clim¨¤tica, per¨° aix¨° s¡¯ha de traduir en pol¨ªtiques concretes. Cal posar-se les piles, en el sentit m¨¦s literal de la paraula, en tres ¨¤mbits decisius. El primer ¨¦s l'electrificaci¨® de la mobilitat. El cotxe el¨¨ctric ha arribat per¨° no disposem d'una xarxa de rec¨¤rrega que permeti un salt qualitatiu. El transport ¨¦s responsable de la major part de contaminaci¨® i les emissions de CO2 i els vehicles de combusti¨® han de desapar¨¨ixer, per¨° de poc servir¨¤ introduir el cotxe el¨¨ctric si l'energia amb qu¨¨ es recarreguen les bateries procedeix de centrals de cicle combinat. Cal intervenir tamb¨¦ sobre l'edificaci¨®. S'ha d'aconseguir que els nous edificis siguin, com marquen les directives de la UE, de consum gaireb¨¦ 0, per¨° el gran canvi hauria de n¨¦ixer de programes ambiciosos d'ajuts a la rehabilitaci¨®. El 70% dels edificis de Catalunya es van construir quan encara no hi havia normes d'a?llament t¨¨rmic i efici¨¨ncia energ¨¨tica. El 2014, la Generalitat va aprovar l'Estrat¨¨gia Catalana de Renovaci¨® Energ¨¨tica d'Edificis: nom¨¦s ha complert el 14% dels objectius marcats.
I, per descomptat, cal intervenir sobre la producci¨® el¨¨ctrica. Haur¨ªem d'estar promovent parcs e¨°lics respectuosos amb el medi ambient, horts fotovoltaics de mida petita, comunitats energ¨¨tiques locals i agregadors de demanda el¨¨ctrica. En lloc d'aix¨°, el pacte de govern que s'est¨¤ negociant apunta a una morat¨°ria en la implantaci¨® d'energia e¨°lica i solar que ens far¨¤ perdre m¨¦s temps. Si no s'augmenta la capacitat de produir energies renovables, la major part de l'energia que consumim no es produir¨¤ a Catalunya. Aquesta ¨¦s la sobirania de la qual hem de parlar, de la sobirania energ¨¨tica, aliment¨¤ria, industrial, la que es conquereix dia a dia.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.