Qu¨¨ fa una jove nua al Museu Mar¨¨s?

No hi ha res com col¡¤locar un element dissonant, que trenca la unitat d'un lloc, per disparar tots els sentits de qui el veu i intenta entendre qu¨¨ est¨¤ passant i qu¨¨ hi fa, all¨¤. ?s el que han fet els responsables del Museu Frederic Mar¨¨s i de les Galeries d'Art de Catalunya (GAC) en introduir a les sales del museu que atresora les obres i peces que el 1944 va donar Mar¨¨s a Barcelona, dues pintures i una fotografia que, d'entrada, els visitants no s'esperen trobar. El resultat ¨¦s l'exposici¨® Convidats i amfitrions (fins al 20 de juny), en qu¨¨ aquestes tres peces intruses, provinents de tres galeries d'art, entaulen un inesperat di¨¤leg amb les obres que les acullen i totes acaben tenint una nova lectura.

Una de les sales m¨¦s ¨ªntimes del Museu Mar¨¨s ¨¦s l'anomenada Sala Femenina, en la qual s'han reunit diverses col¡¤leccions relacionades amb l'univers de la dona, sobretot de la burgesa del segle XIX, en qu¨¨ es poden veure vestits, bosses, ventalls, ornaments i complements de tota mena. Enmig d'aquest univers ¨ªntim crida l'atenci¨® la imatge d'una jove mig nua que mira als ulls dels visitants. Es tracta d'una apayao filipina, potser contempor¨¤nia de les dones burgeses que van vestir aquests elements, encara que separades per milers de quil¨°metres de dist¨¤ncia una de les altres.

La imatge ¨¦s una de les realitzades per Marta F¨¤bregas provinent de la galeria barcelonina Pigment Gallery i forma part de la s¨¨rie Colonitzades, en la qual l'artista cerca velles fotografies de finals del segle XIX i principis del XX de tot el m¨®n on les dones han patit algun tipus de repressi¨®. I despr¨¦s les manipula i amplia creant uns collages que generen una nova imatge, que en aquest cas s'ha apoderat de totes les mirades en aquesta sala.

La de la jove ¨¦s la tercera de les imatges seleccionades per la comiss¨¤ria de la mostra, la periodista i cr¨ªtica d'art Montse Frisach, que ha acceptat el repte d'aconseguir que les noves peces dialoguin i interroguin, durant tres mesos, les que fa anys que omplen aquestes sales. Per dur a terme la selecci¨® Frisac ha treballat amb el fons de les 40 galeries que formen part de la GAC i visitat a consci¨¨ncia les sales del museu. La comiss¨¤ria ha escollit aquestes tres per complir tres objectius: ¡°Que fossin bones peces, que mostressin una diversitat d'estils i d'¨¨poques i que tinguessin varietat territorial¡±, explica.

La primera obra que es troben els visitants del museu ¨¦s una obra de Santiago Rusi?ol, Enric Claras¨® al seu taller, procedent de la galeria Gothsland en la qual es veu aquest escultor modelant una de les seves escultures en el que va ser el primer Cau Ferrat, situat al n¨²mero 38, actual 24, del carrer Muntaner, segons ha pogut determinar el galerista Gabriel Pin¨®s. Aquesta enorme pintura dialoga amb escultures del m¨®n antic, entre les quals destaca un retrat d'August del segle I procedent de T¨¤rraco, l'¨²nic trobat d'aquest emperador a Catalunya. Mar¨¨s i Rusi?ol, dos grans col¡¤leccionistes catalans, s'uneixen en aquesta primera trobada.

La segona de les obres convidada ¨¦s una pintura de Gregorio Iglesias, L'?ngel, que dialoga amb l'enorme escultura Sant Miquel vencent el dimoni, en la qual el b¨¦ ven? el drac de l'Apocalipsi, creada a finals del segle XVI i principis del XVII, en un moment en el qual tamb¨¦ es pot interpretar com el triomf de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica contra l'heretgia protestant. L'¨¤ngel de la pintura d'Iglesias, procedent de la galeria Espai Cavallers de Lleida, ¨¦s molt m¨¦s compassiu i menys violent i, fins i tot, acompanya les ¨¤nimes que es troben entre la vida i la mort. El treball de Frisach ha aconseguit que per primera vegada una obra d'Iglesias entri en un museu catal¨¤, ja que nom¨¦s s'havien vist en exposicions de fundacions com la Vila Casas i la Sorigu¨¦.

Convidats i amfitrions es complementa amb tres debats per part d'experts de diferents disciplines, aix¨ª com amb un cicle de tres lectures d'artistes contemporanis sobre la col¡¤lecci¨® del museu a c¨¤rrec de l'escultor Tom Carr, la ceramista Madola ¡ª¨¤lies de Maria ?ngels Domingo¡ª i la pintora Alicia Marsans. Com a clausura, se celebrar¨¤ un debat amb antiquaris, col¡¤leccionistes i galeristes, moderat per Artur Ramon.