Jaume Cabr¨¦ torna a la novel¡¤la amb una rondalla de senglars i falenes

Les obsessions o imatges recurrents en la vida d'un escriptor solen acabar apareixent en les seves obres. Jaume Cabr¨¦, en la seva etapa d'escultista a finals dels anys cinquanta, tenia l'¨¤lies d'¡°El senglar sorrut¡± i, al llarg del temps, aquest animal se li ha anat apareixent fins i tot a la vida real, pels voltants de Matadepera, on viu. Un de molt jovenet ¨¦s ara un dels narradors clau de Consumits pel foc (Proa), la novel¡¤la amb la qual, despr¨¦s dels relats de Quan arriba la penombra (2017), torna al g¨¨nere 10 anys despr¨¦s de la seva celebrada Jo confesso (m¨¦s de 100.000 exemplars venuts; traduccions a 31 lleng¨¹es). Amb aires de meravella, que refor?a la pres¨¨ncia notable d'animals com les falenes o sargantanes, a la veu del rai¨® s'hi suma la inquietant perip¨¨cia de l'Ismael, un culte professor de llengua i literatura, d'infantesa infeli?, que viu una situaci¨® l¨ªmit agreujada per una p¨¨rdua de mem¨°ria.

¡°Sabia que tenia un punt de disbarat tenir un personatge aix¨ª i dubtava si havia de seguir, per¨° un amic israeli¨¤, Zvi Katz, em va dir: ¡®I qu¨¨? La literatura ¨¦s lliure¡¯; i aix¨ª vaig consolidar el senglar¡±, assegura l'escriptor, mostrant per videoconfer¨¨ncia des del seu atape?t per¨° ordenat despatx una foto amb el seu amic, de la mateixa manera que despr¨¦s recupera una carpeta del gruix d'un antic llistat telef¨°nic, amb material escrit descartat. ¡°El text ha passat per diferents redaccions; no he tingut mai la capacitat d'imaginar-me tota una novel¡¤la al cap; necessito provar-ho i veure si funciona o no, si aquest fil ¨¦s pobre o no; tot ho he provat cinc o sis vegades¡±, assegura.

¡°Si no me'ls crec jo, el lector tampoc se'ls creu¡±, sost¨¦ l'autor de Les veus del Pamano sobre els personatges. ¡°Si confies en ells, s¨®n una ajuda i una caixa de sorpreses: seran capa?os de fer tal cosa? I aix¨° ho aprens mentre escrius; al final vaig veure que el rai¨® podia conviure sense fer ombra al protagonista oficial¡­ I ¨¦s que el narrador sempre t¨¦ les claus dels altres personatges¡±, instrueix l'antic professor de llengua i literatura, ¨²nic tret oficialment autobiogr¨¤fic en l'obra que traspassa al seu hom¨°leg de paper, expulsat d'una acad¨¨mia despr¨¦s d'escriure uns versos en catal¨¤ a la pissarra. ¡°Em va passar el 1971¡±, recorda.

Com li passa a l'Adri¨¤ de Jo confesso, que nom¨¦s pot arribar a la realitat a trav¨¦s del relat, del poder de la par¨¤bola, a Consumits pel foc el seu protagonista, que t¨¦ amn¨¨sia i amb prou feines sap qui ¨¦s, es reconeix al m¨®n tot just citant una infinitat de personatges de ficci¨® liter¨¤ria que tothom creu, per cert, que provenen del cinema: Madame Bovary, doctor Zhivago, Medea, el Hans Castorp de La muntanya m¨¤gica de Thomas Mann¡­ De fet, ell va dient a la gent: ¡°Digueu-me Ismael¡±, com fa el narrador de Moby Dick a l'inici del llibre. El senglar, al seu torn, es permet fins i tot reflexions properes a la teoria de la relativitat, l'espai i el temps, que Cabr¨¦ va extreure de la Breve historia del tiempo, de l'astrof¨ªsic Stephen Hawking.

En aquest context, sense ser una novel¡¤la amb el gruix psicol¨°gic de les anteriors i estar m¨¦s marcada per una successi¨® d'accions i situacions cosides amb una t¨¨nue trama d'intriga criminal, Cabr¨¦ hi deixa anar subtilment missatges, com l'amn¨¨sia del personatge que potser ¨¦s gran met¨¤fora d'aquests temps desmemoriats o la reflexi¨® que en la ficci¨® hi ha avui, potser, la vida real. ¡°Aix¨° ho vaig pensar mentre escrivia, per¨° no era conscient que la meva intervenci¨® fos tan expl¨ªcita i directa; he explicat una hist¨°ria i un ambient, sense cap altra pretensi¨®¡±, difumina l'autor.

¡°Visc sense cap mena de pressi¨®: tinc una edat i cap pressa per treure llibre perqu¨¨ penedir-se d'haver publicat una cosa ¨¦s molt b¨¨stia; em va passar una vegada amb un conte i vaig dir que no em tornaria a passar¡±, assegura l'autor barcelon¨ª, que aquest mes far¨¤ 73 anys sent la veu de la narrativa catalana contempor¨¤nia m¨¦s internacional, com mostren les seves ja 100 traduccions a tot el m¨®n. Consumits pel foc, de la qual s'han llan?at 25.000 exemplars en catal¨¤, ja t¨¦ nou traduccions contractades, entre les quals al castell¨¤ (Destino), amb 10.000 exemplars.

La novel¡¤la, que amb tot just 180 p¨¤gines ¨¦s de les m¨¦s curtes de l'autor (¡°si dubtava i veia que no portava enlloc, encara que m'agrad¨¦s, ho treia: ¨¦s la primera vegada que he depurat d'una manera tan b¨¨stia un text¡±), despr¨¨n una atmosfera de regust becketti¨¤ entre l'angoixa i l'absurd, el pur contrasentit de viure a les palpentes, un punt crepuscular i on ronda la mort. ¡°Qui no t¨¦ un relat coherent ¨¦s sospit¨®s¡±, reflexiona l'Ismael, que, com tots i tot a l'obra, s'expressa amb un estil prec¨ªs, poc ornamentat. ¡°Donem voltes a la nit i serem consumits pel foc¡±, se sentencia cap al final del llibre, recordant les falenes. Cabr¨¦ assegura que no escriur¨¤ mai les seves mem¨°ries perqu¨¨ ¡°ja hi soc en l'estil¡±, diu. ¡°Aix¨ª ¨¦s, per¨° no s¨¦ exactament qu¨¨ diu ara l'estil de mi¡±, torna a difuminar, com a bon fabulador.