?lex Rigola sost¨¦ que perqu¨¨ el 23-F sigui apassionant no cal inventar conspiracions

Un mapa de Madrid on hi ha objectius marcats, not¨°riament el Congr¨¦s dels Diputats, i sobre el qual hi ha col¡¤locada una pistola. Unes mans desplacen uns jeeps de joguina reproduint els moviments dels colpistes el 23-F. ¡°Bona tarda¡±, explica l'actor Pep Cruz davant de la gran pantalla que domina l'escenari i en la qual apareix Su¨¢rez amb cara de p¨°quer, concretament amb expressi¨® de portar la m¨¤ del mort. ¡°No passar¨¤ res, per¨° esperarem un moment que vingui l'autoritat competent per disposar el que hagi de ser i el que ell mateix ens digui a tots nosaltres, o sigui que estigueu tranquils¡­¡±.

La versi¨® esc¨¨nica d'Anatomia d'un instant, de Javier Cercas (Mondadori, 2009), que ?lex Rigola, que en signa l'adaptaci¨® i direcci¨®, estrena aquest dijous al Teatre Lliure de Gr¨¤cia, a Barcelona (fins al 2 de maig), ¨¦s s¨°bria i essencial. Dura 90 minuts i intenta ser molt fidel al llibre, segons el seu director, que ha descartat bona part dels recursos dram¨¤tics habituals en el seu teatre en honor d'aquesta fidelitat. ¡°El m¨¦s important ¨¦s la paraula de Cercas¡±, diu d'un espectacle que ha despertat expectaci¨® i que arriba quan s'acaben de complir 40 anys del cop d'Estat. No queda clar si per a l'ocasi¨® el Lliure canviar¨¤ l'habitual ritual dels timbres amb melodia i l'apagueu els m¨°bils per l'indispensable ¡°?se sienten, co?o!¡±.

Rigola, en sintonia amb l'escriptor ¡ªque ha col¡¤laborat en la versi¨® i ha atorgat llibertat total al director i els actors i finalment donat el vistiplau a la dramatitzaci¨® del seu llibre¡ª sost¨¦ que per fer apassionant el 23-F no cal inventar-se res. ¡°Amb el que tenim, amb la realitat, hi ha m¨¦s que suficient¡±, afirma. ¡°El que va passar ¨¦s tan interessant que no cal buscar-hi mans negres¡±. 23-F Anatomia d¡¯un instant ¡ªl'espectacle es representa al Lliure en catal¨¤, amb les frases ic¨°niques (per exemple, ¡°?quieto todo el mundo!¡±) en castell¨¤, i s'oferir¨¤ sencer en castell¨¤ al Teatro de la Abad¨ªa de Madrid l'any vinent¡ª ¨¦s una pe?a de teatre document sobre el cop en forma de cr¨°nica a quatre veus, com de joglars: a m¨¦s de Cruz, el m¨¦s veter¨¤ (Girona, 73 anys) i l'¨²nic amb records propis del 23-F, componen el repartiment Xavi S¨¢ez, que tenia cinc anys el 1981, i Roser Vilajosana i Enric Auquer, que encara no havien nascut quan Tejero va entrar brandant la seva pistola al Congr¨¦s per embolicar la troca. Junts ofereixen un relat fet de ¡°petites narracions¡±, que ¡°reprodueix converses¡± i que ¡°toca diferents g¨¨neres: el b¨¨l¡¤lic, el thriller, l'historicopol¨ªtic, la novel¡¤la d'espies, la hist¨°ria d'amistat i de tra?ci¨®¡­¡±.

Inhabitual exercici de pedagogia democr¨¤tica¡±, diu de l'espectacle Juan Carlos Martel, director del Lliure, que recorda que Rigola arriba al 23-F despr¨¦s de fer Tx¨¦khov, que ¨¦s tot un salt. ¡°Em vaig decidir a muntar Anatomia d'un instant en primer lloc perqu¨¨ al darrere hi ha Cercas¡±, recalca Rigola, ¡°si no fos per ell no se m'hauria acudit ni apropar-me al tema. T¨¦ una manera d'aproximar-se a la hist¨°ria que humanitza els personatges, els fa molt poli¨¨drics, i aconsegueix que ens identifiquem amb les coses que passen¡±. Com el llibre, l'espectacle aborda el cop i l'abans i el despr¨¦s. ?lex Rigola destaca el retrat d'¡°una transformaci¨® molt especial d'una dictadura a democr¨¤cia¡± que va ser la Transici¨® espanyola. Li sembla fascinant ¡°com l'estructura franquista va donar pas en pocs mesos a un sistema democr¨¤tic¡±. I considera ¡°una ll¨¤stima¡± el fet que, malgrat aquest canvi inicial tan r¨¤pid, despr¨¦s, en la seva opini¨®, ¡°la democr¨¤cia hagi avan?at tan poc en tants anys¡±.

Els tres que no es van amagar

Rigola, seguint Cercas, se centra en Adolfo Su¨¢rez, el general Guti¨¦rrez Mellado i Santiago Carrillo. Tres personatges que s¨®n els ¨²nics pol¨ªtics que no s'ajupen als escons quan sonen els trets repetits en aquell instant decisiu, ¡°els que decideixen no amagar-se¡±. A ells es contraposen des de l'altre costat Armada, Milans i Tejero, els tres protagonistes del cop. ¡°Cercas, utilitzant el concepte encunyat per Enzensberger, ens parla d'un nou tipus d'heroi del segle XX, no l'habitual heroi conqueridor del triomf, sin¨® l'heroi modern de la retirada, de la ren¨²ncia i el desmuntatge, un heroi que ja no hi ¨¦s, el que sap marxar, abandonar pel b¨¦ com¨², gaireb¨¦ autoimmolar-se. Busca l'¨¨xit i de sobte, per casualitat, ha de prendre decisions essencials per al pa¨ªs, i el part de la democr¨¤cia posa fi a la seva traject¨°ria¡±. Su¨¢rez, Guti¨¦rrez Mellado i Carrillo es converteixen aix¨ª, inesperadament, en ¡°representaci¨® del que ¨¦s la democr¨¤cia¡±, i aix¨° que tots tres han estat en les seves vides, assenyala el director, ¡°poc dem¨°crates¡±: el primer, ¡°un arribista falangista¡±; el segon, un general franquista, i el tercer, un l¨ªder comunista.

Pep Cruz afirma que preparant la funci¨® ha descobert ¡°moltes coses del que hi havia entre bastidors¡± i diu que est¨¤ ¡°aterrat¡± que aquesta democr¨¤cia salvada el 23-F ¡°estigui entrant en una agonia¡±. Considera que s'han anat ¡°matant il¡¤lusions i esperances¡± i ¡°no es pot millorar la cota d'inefic¨¤cia a la qual s'ha arribat¡±. L'actor creu que ¨¦s obligat ¡°reimpulsar el nostre sistema democr¨¤tic¡±. Rigola ¨¦s conscient de com de delicat ¨¦s avui el punt de vista que s'adopti sobre el Rei el 23-F, per¨° segueix Cercas en la consideraci¨® taxativa que siguin quins siguin els seus pecats actuals i les coses que potser no va fer b¨¦ aquella nit, ¡°ell va parar el cop¡± i ¡°no hi ha res al darrere¡±. Segons el director, ¡°les especulacions f¨¤cils no s¨®n fets, i la realitat ¨¦s que hi ha uns fets i amb aquests ja hi ha prou material, no cal inventar-se conspiracions¡±.

¡°No volem defensar una posici¨®¡±, apunta Rigola, ¡°per¨° explicar els fets et porta a posicionar-te¡±. En tot cas, recalca, ¡°a mi el que m'agrada, m¨¦s que la part pol¨ªtica del 23-F, ¨¦s la complexitat humana, el descobriment de l'¨¤nima humana¡±.