Eduardo Mendoza: ¡°Tinc la sensaci¨® que ja ho he dit tot¡±

¡°Jo m'entretenia pensant en les meves coses, no s¨¦ si com a fil¨°sof o com a cret¨ª¡±, diu el periodista Rufo Batalla a Transbordo en Mosc¨², la tercera, m¨¦s pausada i reflexiva, de les seves reeixides aventures al servei de l'extravagant pr¨ªncep sense tron Tukuulo, despr¨¦s d'El rey recibe (2018) i El negociado del yin y el yang (2019), de les quals Seix Barral ja ha venut 200.000 exemplars. Tot i que es mou entre l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econ¨°mica Europea (CEE) i la caiguda del Mur de Berl¨ªn i del comunisme, en el llibre que tanca les seves perip¨¨cies Batalla se sedentaritza i es casa amb una noia de casa bona que li donar¨¤ dos fills. La situaci¨® permet al lector que sigui de les vegades que pugui estar m¨¦s prop de sentir la veu real del pare de la criatura, Eduardo Mendoza, nom¨¦s comparable a la ventril¨°quia del Carlos Prull¨¤s d'Una comedia ligera. ¡°Aquesta era m¨¦s personal; en aquesta trilogia l'autobiografia ¨¦s m¨¦s lleugera, per¨° coincideix molt amb el meu recorregut vital; ¨¦s un dels meus personatges m¨¦s propers¡±, admet l'autor barcelon¨ª.

Les reflexions de Batalla-Mendoza tenen m¨¦s import¨¤ncia del que sembla formalment, esquitxades per la ironia i llan?ades entre escenes de pura sitcom, marca de la casa. ¡°Vaig tenir una formaci¨® teatral paral¡¤lela a la de lector: el meu pare em portava molt al teatre i als toros, mai al futbol; i jo estava fascinat amb Miguel Mihura i els embolics del cinema d'Ernst Lubitsch, basat en com¨¨dies de teatre hongareses; ho enyoro, tot aix¨°¡±, cita Mendoza com a homenatge t¨¤cit a la seva obra. I entre portes que s'obren i es tanquen apareix, per exemple, un retrat ¨¤cid de l'alta burgesia catalana, a la qual pertany la Carol, la dona del periodista, una classe que ¡°per la seva devoci¨® cega a causes abstractes i inconsistents¡±, com la ¡°redempci¨® de la naci¨® catalana¡±, es converteix en ¡°immune al sentit com¨² i a l'¨¨tica m¨¦s elemental¡±, escriu. ¡°?s una classe social molt curiosa; per exemple, pacta amb el franquisme i despr¨¦s fingeix de seguida que no sap ni qu¨¨ ¨¦s; despr¨¦s, ¨¦s de les que sol vendre-s'ho tot aviat, res es mant¨¦, com va fer amb el Modernisme, que se'l va carregar¡­¡±, diu. ¡°Tot en ella ¨¦s d'una frivolitat molt considerable, com s'ha vist amb el proc¨¦s: hi dona suport, per¨° immediatament treu les seves empreses de Catalunya¡±, diu perqu¨¨ ¡°ara la cosa s'ha calmat una mica¡±.

L'Espanya que el 1985 entra victoriosa i estabilitzada a la CEE no surt gaire m¨¦s ben parada perqu¨¨ despr¨¦s d'aix¨° cau en una espiral de ¡°malbaratament i excessos amb una pocavergonya absoluta¡±, que culminarien en la famosa cultura del pelotazo. I aix¨°, despr¨¦s d'una Transici¨® que avui Mendoza defensa que va ser ¡°mod¨¨lica, per r¨¤pida i pels consensos entre centre i perif¨¨ria, esquerres i dretes¡­ Ens vam col¡¤locar entre els m¨¦s avan?ats sociopol¨ªticament d'Europa, amb una gran transformaci¨® econ¨°mica i despr¨¦s l'espiral de confian?a es va trencar: el cas Rold¨¢n, despeses boges en aeroports in¨²tils¡­ Va ser com una faula de Samaniego: en comptes de mantenir el que s'havia fet, es va perdre tot¡±.

Batalla ser¨¤ segrestat per agents sovi¨¨tics que el porten darrere del mur de Berl¨ªn, tel¨® d'acer que, com el marxisme, es va desintegrar el 1989, i va deixar gaireb¨¦ una generaci¨® ideol¨°gicament ¨°rfena. ¡°El sistema no funcionava del tot malament, aix¨° es veia en la vida als extraradis, per¨° no van tenir en compte el factor hum¨¤, la gent de l'Est volia texans, botigues, revistes de moda¡­ Si no haguessin estat tan marxistes-leninistes se n'haurien adonat: el comunisme va caure perqu¨¨ van posar la idea per sobre de la vida¡±. Mendoza simpatitzava amb la causa. ¡°Tots rond¨¤vem per all¨¤; s'ent¨¦n l'ideal d'un m¨®n m¨¦s just, era el somni i la utopia d'una generaci¨®; jo tenia molts amics al PSUC, per¨° mai ho vaig veure clar i per aix¨° vaig viatjar per l'Est i quan en tornar els deia que all¨° no funcionava, els crits eren maj¨²sculs¡±. En aquest sentit, creu que ¡°el segle XX va veure desapar¨¨ixer les grans ideologies sobre com havia de funcionar la societat, per¨° ara ja ning¨² creu que una ideologia solucioni tots els problemes ni cap problema, ens hem tornat molt pr¨¤ctics¡±.

Hi ha a Transbordo¡­ algunes pinzellades de la infantesa d'un Batalla que diu que t¨¦ un mal record de l'escola, on ¡°la viol¨¨ncia era una constant a l'hora del pati i a la sortida de classe¡±. Una ¡°agressivitat irracional¡±, li fa dir Mendoza. ¡°Era una viol¨¨ncia inevitable als anys cinquanta, fruit d'un sistema educatiu amb professors de rerefons falangista i que es volia encaminar cap a l'esport, mentre hi havia poc inter¨¨s en la part intel¡¤lectual; era fruit d'all¨° de mig monjo, mig soldat i jo per a aquestes dues professions no vaig tenir mai gaire tirada¡±, ironitza. Aquests retalls de vida i pensament del periodista comporten que el seu creador descarti les mem¨°ries. ¡°La trilogia de Rulfo surt precisament de la negativa a fer-ne: em vaig plantejar abandonar ja la novel¡¤la i fer unes mem¨°ries que deixessin const¨¤ncia de com hem viscut els moments que expliquen els llibres d'Hist¨°ria, s¨®n els que ho han viscut els qui han de fer-ho: com era la Nova York o la Barcelona dels setanta; per¨° em vaig avorrir nom¨¦s de pensar-ho i ho vaig canalitzar en aquestes novel¡¤les, on vaig saltant per ¨¨poques i episodis¡±.

Aquests salts Mendoza els afronta cada vegada m¨¦s amb un estil sense ornaments, confrontant gaireb¨¦ nom amb adjectiu. ¡°No ¨¦s voluntari, per¨° estic arribant al minimalisme; potser aquests temps demanen aquesta literatura, per¨° en el meu cas respon a les meves prefer¨¨ncies: em posa nervi¨®s ja aix¨° de parlar per parlar, o llegir segons qui, que li ratllaria la meitat del que escriu; la literatura ha d'insinuar; mai s'ha de lligar tan curt el lector¡±.

A Transbordo en Mosc¨², l'agermanat dramaturg de Batalla passa per una crisi: ¡°Nom¨¦s em venen al cap les mateixes coses, una vegada i una altra. I no trobo sortida a unes formes gastades¡±. Torna a apuntar l'autor. ¡°Tinc la sensaci¨® que ja ho he dit tot: no hi ha frase o gr¨¤cia que no hagi escrit o retor?at fins al final¡±. I si b¨¦ t¨¦ ¡°coses al calaix¡±, especialment de teatre (¡°el problema ¨¦s estrenar¡±), aquesta percepci¨® li refor?a que Batalla no ser¨¤ tetralogia. ¡°Acaba amb el segle XX i em sembla rod¨®: el XXI ¨¦s un altre m¨®n, que va comen?ar quan tots vam tenir m¨°bil a la butxaca i tot va agafar una velocitat immediata; ¨¦s un m¨®n que ja no entenc¡±. I aix¨ª, sense projecte literari imminent, l'autor de La verdad sobre el caso Savolta, amb 78 anys, de moment fa com el seu Batalla, que, des de la caiguda del mur, decideix passar a ser ¡°simple hoste de l'¨¨poca que s'acostava¡±.