Barcelona ¡®a m¨¤¡¯

La publicaci¨® del llibre Barcelona sense GPS, de la professora Maria Rubert de Vent¨®s, t¨¦ en aquests moments una actualitat innegable. La recol¡¤lecci¨® dels seus articles publicats des de fa m¨¦s de 10 anys a El Peri¨®dico, i ara elaborats i ordenats fins a formar aquest llibre, serveix per veure que molts dels elements de la discussi¨® actual sobre Barcelona i la seva transformaci¨® ja estaven plantejats fa temps. ?s ¨²til fer esment a la manera en qu¨¨ aquestes observacions sobre la ciutat s'hi han plasmat. Aquestes s¨®n fruit de diferents coses fetes fa temps i cal esmentar-ho, ja que normalment el m¨¨rit sobre algunes idees recau sobre l'¨²ltim que les ha assenyalat, cosa que s'afanyen a recollir puntualment els nouvinguts i fer-se'n ress¨°. Si llegiu aquest breu i intens text sobre la ciutat, en el cas que sigueu barcelonins us adonareu del valor que t¨¦ el fet d'enlla?ar i cosir coses que tots coneixem.

El llibre sorgeix no com un projecte editorial fruit d'un impuls, sin¨® que ho fa com a reuni¨® d'experi¨¨ncies diferents al llarg d'uns anys. Entre aquestes experi¨¨ncies hi ha, a m¨¦s dels articles publicats a la premsa, la incansable curiositat per aquesta ciutat i tamb¨¦ les classes d'urban¨ªstica dictades per ella a l'ETSAB, que moltes vegades es perllonguen en visites a la ciutat, que no s¨®n altra cosa que passejos intencionats. No s¨®n accessoris de les classes, s¨®n passejos en els quals s'experimenta la ciutat, ja que, per pensar-hi, cal passejar-s'hi i fer-s'hi sense gaires certeses, d'aqu¨ª ve l'encert, al meu parer, de "sense GPS". Assistir a certs actes pr¨¨viament informats o instru?ts sobre el que veurem i sentirem ¨¦s aconsellable en moltes ocasions, per¨° en d'altres la falta de prejudicis i d'informaci¨® espec¨ªfica sobre el que ens espera molt a la vora ¨¦s preci¨®s, tot un regal. Barcelona sense GPS ¨¦s en certa manera una invitaci¨® a la deriva i a deixar que la descoberta ens il¡¤lumini idees. Des de l'estricta ¨°ptica de pensar la ciutat hi ha dues coses que resulten antag¨°niques: el passeig i el despatx. Des del despatx resulta m¨¦s complicat veure les coses des del punt de vista de com s'hi arriba. El passeig, per contra, inclou pre¨¤mbuls fins a arribar a un lloc, que el despatx economitza i, per tant, suprimeix. Aqu¨ª no hi ha lloc per a tacticismes. Arribar a un lloc ofereix una informaci¨® que representa en sentit literari "el cam¨ª", sense el qual ¨¦s impossible cartografiar la ciutat i, per tant, pensar-la.

Ens trobem davant d'un conjunt d'observacions, que sense esfor? aparent es tornen propostes per a Barcelona per la senzilla ra¨® que les propostes per a aquesta ciutat sorgeixen (o si m¨¦s no haurien de sorgir) de l'observaci¨®. Les reflexions i els comentaris sobre elements urbans, des dels que li atorguen estructura, com la Diagonal, vista en dues direccions, Pere IV, la Meridiana o les Rambles, que serveixen per reclamar atenci¨® a les altres Rambles i la necessitat de tenir m¨¦s d'aquests torrents civilitzats convertits en passejos per donar estructura al litoral, fins als que la puntuen, com les places o les estacions. ?s molt encertada en el text la barreja conscient d'elements de diferents escales, com l'aeroport o els xiringuitos. Un aspecte que, tot i l'ordre que suposa l'edici¨®, no s'ha perdut en relaci¨® amb la proced¨¨ncia dels articles. D'aquesta manera els elements estructurals com els citats es barregen amb el metro, el tramvia o la bicicleta o amb la reclamaci¨® de desasfaltar o plantar arbres cada vuit metres, una altra proposta per a la ciutat que no necessita dibuixos maquillats, n'hi ha prou amb enunciar-la. La consci¨¨ncia que els articles han d'arribar a un p¨²blic ampli obliga a reunir-hi coses diferents i heterog¨¨nies i aix¨ª parlar de les platges, de la decoraci¨®, de l'aeroport o de les Rondes, reunides i separades gr¨¤cies a la cad¨¨ncia de la seva publicaci¨®. El llibre ¨¦s tamb¨¦ una ocasi¨® per veure com es dona lloc a les coses del saber, s'estudia, es passeja, es descobreix, es matisa o es rectifica, s'escriu a la ciutadania i s'explica a l'aula, en aquest ordre. A la vista del llibre un t¨¦ la impressi¨® que a la universitat hi haurien d'arribar m¨¦s sovint les coses que han estat primer exposades en p¨²blic i no a l'inrev¨¦s.

Des de l'estricta ¨°ptica de pensar la ciutat hi ha dues coses que resulten antag¨°niques: el passeig i el despatx

Aquesta manera de conrear l'inter¨¨s per la ciutat t¨¦ una faceta m¨¦s que no podem deixar de banda. El llibre est¨¤ il¡¤lustrat a m¨¤, amb dibuixos i pintures de l'autora i aquest fet no es pot separar de la seva experi¨¨ncia i de les seves observacions. Les il¡¤lustracions no s¨®n access¨°ries, encara que estan distribu?des al llarg de l'obra amb certa llibertat. En alguns casos estan perfectament sincronitzades amb els breus cap¨ªtols i d'altres hi suren. Els dibuixos i pintures, moltes vegades fets de mem¨°ria, il¡¤lustren en un doble sentit el llibre i la seva manera de pensar-lo. Els dibuixos donen una mostra de la cultura que l'autora t¨¦ sobre la ciutat, que ¨¦s el que queda quan s'oblida tot el que s'ha apr¨¨s, i per a ella s¨®n el mateix les representacions dels carrers i finestres de la ciutat, les d'un menjar sobre la taula o les d'un interior de casa seva, i sembla que ens digui: la casa es completa a la ciutat.