El joc de l¡¯amor i del temps

Una petita escola dels afores de Dubl¨ªn. Al pati, l'himne llumin¨®s del barri podria ser Village Idiot, de Van Morrison. O un himne dels Kinks, diu el carnisser. O una que, amb to de balada, canta el personatge de la Sarah mentre obre la perruqueria. Tot aix¨° ho penso imaginant la cantonada de l'escola i la perruqueria amb un sol que vull permanent.

Ara han passat uns quants anys, i al Bush Theatre de Londres s'informa, refulgent com un cartell, que l'obra la va escriure i aixecar com un arbre de fulles verdes el dramaturg David Horan i la seva parella art¨ªstica, Iseult Golden, actriu, dramaturga i codirectora de l'Inis Theatre de Dubl¨ªn. En la meva imaginaci¨® d'estiu, aquest gran grup est¨¤ tan proper a la funci¨®, anomenada Classe, gaireb¨¦ com el combo r¨ªtmic de Joe Strummer. Signes d'identitat: Classe puja a l'escena de l'11 de maig fins a l'1 de juny del 2019. La primera banda del Bush va estar encap?alada (informaci¨® per gentilesa de Tania Brenlle, de La Villarroel) per Will O¡¯Connell, Sarah Morris i Stephen Jones. M¨¦s estrelles del ?grup: l'encap?ala el professor Ray McCafferty per¨° amb un altre repartiment. O sigui, catalans, i amb un altre arbre geneal¨°gic. I, si gastessin la tarda xulesca, les samarretes portarien, enlla?ades, les paraules ¡°humor¡± i ¡°tensi¨®¡±.

El joc dels amics pregunta a l'aire si aquest salt ¨¦s en el temps o un senyor flashback. Continuarem repartint: en el nostre elenc, el jove professor i escriptor que intenta ajudar Ray McCafferty, que encarna Pol L¨®pez. I Jayden Costello, a c¨¤rrec del fictici Brian Kaylen (o sigui, el seu pare), i la jove Sarah Kayle, encarnada per l'actriu que interpreta la Sarah. Dades que sonen molt ap¨°crifes, per¨° les compro perqu¨¨: a) els pares estan separats, i b) els personatges, molt catalans, imiten de manera molt viva l'accent irland¨¨s (una mica a l'estil Kiko Veneno). He dit que el fill de la Sarah i el Brian t¨¦ nou anys? Doncs queda dit. M¨¦s dades: el Brian treballava de mec¨¤nic i ara porta un taxi: torn de nit.

Si em despisto se me'n va la genealogia. Un exemple: tant McCafferty com Jayden semblen un tros de pa. Endevineu quin nano el tractaria un psic¨°leg (o pedagog) per escatar algunes senzilles dificultats d'alfabetitzaci¨® per¨° que poden anar a m¨¦s. Un altre exemple: McCafferty sembla t¨ªmid com un nen reservat, tot i que al final apareix una sorpresa que cal tenir en compte. Rellegint tot aix¨°, diria que Classe est¨¤ m¨¦s prop d'una novel¡¤la que no pas d'un musical, o sigui, fregant la viva fabulaci¨®.

Remateu la hist¨°ria de la brillant tarda d'estiu. I a tall de can?¨® brota (o rebrota) aquesta altra: Classe ¡°parla de totes aquestes zones grises que embolcallen les bones intencions i aix¨° ¨¦s el que la fa brillar¡± (What¡¯s on Stage). No temeu el perill de transitar els alts cims de la distracci¨®: aneu tranquils, pas a pas, perqu¨¨ Pau Carri¨® ¨¦s un director i traductor d'una m¨¤ (i o?da) molt fina, i t¨¦ al sarr¨® bons cl¨¤ssics com Nit de reis, L¡¯hostalera, Enric V, Hed?dona Gabler i Hamlet, un bon rep¨°quer per anar obrint boca.

Alguns hits del seu company, l'actor Pol L¨®pez: Testimoni de guerra (2021), Solitud (Victor Catal¨¤) o Esperant Godot, de Beckett. Alguns ¨¨xits de Pau Roca: Obres de Duncan MacMillan (Pulmons) o Lorca. I de Carlota Olcina: El quadern daurat o Incendis. Un final contundent i cap-i-cua: barrejar cop de puny i rialla. I no us dic res m¨¦s.

Produeix la companyia Sixto Paz, nascuda el 2013, amb voluntat de no plegar.

Classe. Iseult Golden i David Horan. Dirigida i tradu?da per Pau Carri¨®. La Villarroel. Barcelona. Fins al 9 de maig.