Cartes que expliquen la hist¨°ria de Catalunya

El¡¤lipsis, reiteracions, ironies, confessions: els epistolaris tenen la seva pr¨°pia mec¨¤nica narrativa, atractiva variant de la literatura del jo, abundant en el segle XX catal¨¤. Ara que l¡¯autoficci¨® regna amb l¡¯esquer d¡¯obrir finestres cap a una veritat ¨ªntima dels autors, quatre reculls de cartes publicats en els darrers mesos ofereixen autenticitat lliure de sospita. Epistolari Calders-T¨ªsner (Edicions UIB-Publicacions de l¡¯Abadia de Montserrat), Et devia una carta. Correspond¨¨ncia Miquel Mart¨ª i Pol-Joan Oliver (1961-1983) (Eumo Editorial), Entre llibres i llibres. Correspond¨¨ncia 1935-1983 (Edicions 62), que aplega cartes de J.V. Foix i l¡¯editor Joan Gili, i la reedici¨®, amb l¡¯afegit de peces in¨¨dites, de Cartes a l¡¯Anna Muri¨¤ (1939-1956), de Merc¨¨ Rodoreda (Club Editor), dibuixen un v¨ªvid panorama, des dels ¨²ltims anys de la Rep¨²blica als inicis de la Catalunya auton¨°mica, que perfila la vida i l¡¯obra dels autors. Resseguim els fils que lliguen aquests epistolaris. De fons, la dif¨ªcil hist¨°ria de la Catalunya sotmesa b¨¨l¡¤licament i la duresa i les contradiccions de l¡¯exili, la dictadura i la Transici¨®.

Viure en guerra. Joan Gili (1907-1998) ¨¦s el menys conegut dels vuit corresponsals, per¨° la seva tasca intel¡¤lectual enlluerna. Radicat a Londres des de 1934, va fundar la llibreria Dolphin Bookshop, aviat tamb¨¦ editorial de refer¨¨ncia. El cat¨¤leg ¨¦s l¡¯obra d¡¯un editor, i J.V. Foix (1893-1987), casat amb la seva germana Vict¨°ria, l¡¯elogia despr¨¦s de rebre¡¯n el de 1937: ¡°Te¡¯n riur¨¤s: t¨ªtol per t¨ªtol, autor per autor. Tot ho he repassat. Com si em lleg¨ªs un llibre teu¡±. Fites editorials de Gili seran l¡¯antologia po¨¨tica de Lorca en angl¨¨s (1939), la primera edici¨® d¡¯El P¨²blico (1969), tamb¨¦ de Lorca, i la d¡¯Ocnos (1942), espl¨¨ndid recull de prosa po¨¨tica de Luis Cernuda.

El gros d¡¯Entre llibres i llibres correspon a les cartes de Foix. Les de 1937 i 1938 ¡ªgaireb¨¦ la meitat¡ª detallen la quotidianitat a Barcelona durant la guerra: els dubtes sobre la col¡¤lectivitzaci¨® de la pastisseria, la falta de personal a causa de les mobilitzacions, les dificultats materials: ¡°A l¡¯obrador de casa, per no haver-hi primeres mat¨¨ries, no treballem. I les botigues, buides com un bagul per estrenar, s¨®n v¨ªctimes de les teranyines¡±, explica el febrer de 1938. El novembre seg¨¹ent es queixa de ¡°la dificultat de trobar cintes de recanvi adaptables¡± per a la m¨¤quina d¡¯escriure i agraeix a Gili l¡¯enviament de cigarrets, ¡°que he rebut com un present reial¡±.

La nit de Cap d¡¯Any, una forta nevada prefigura la trista grisor que portar¨¤ 1939: ¡°El vent xiula com en els contes vells i, per mor de l¡¯amena?a de bombardeig ¡ªmar¨ªtim, cal suposar¡ª que han pregonat, l¨²gubres, les sirenes, s¡¯han tancat llums i la ciutat, paralitzada del tot, tot just si respira¡±.

En l¡¯hora ¡°dels qui prefereixen polaritzar-se¡±, Foix, geni i figura, es lliura ¡°de ple, als estudis filos¨°fics¡±. ¡°El meu isolament ¨¦s voluntari¡±, afirma. Llegeix molt, escriu poc, compra llibres quan pot, els ordena, els fa relligar i escolta m¨²sica cl¨¤ssica a la r¨¤dio, per¨° tamb¨¦ ¡°les darreres noves¡± i ¡°els discs m¨¦s recents¡±.

Un castell de novel¡¤la. Ven?uda Catalunya, el primer exili no ¨¦s igual per a tothom. Pere Calders (1912-1994) ¨¦s un dels escriptors que, emparats per la Instituci¨® de les Lletres Catalanes, sojorna al castell-alberg juvenil de Roissy-en-Brie, a prop de Par¨ªs. Hi s¨®n, tamb¨¦, Merc¨¨ Rodoreda (1908-1983), Joan Oliver, Pere Quart (1899-1986) i Anna Muri¨¤ (1904-2002). ¡°La vida al castell ¨¦s realment espl¨¨ndida¡±, explica Calders, l¡¯abril de 1939, a Avel¡¤l¨ª Art¨ªs-Gener, T¨ªsner (1912-2000), ¨ªntim i vell amic (i, aviat, des de 1943, tamb¨¦ cunyat, com Foix i Gili), que es troba allotjat, en canvi, en una vella caserna de bombers de Tolosa de Llenguadoc, en condicions m¨¦s prec¨¤ries, ¡°sense papers, mig clandestinament i sota l¡¯amena?a constant d¡¯¨¦sser retornat als camps de concentraci¨®¡±.

El ch?teau de Roissy pertany a la llegenda de l¡¯exili literari catal¨¤: ¡°La novel¡¤la de Roissy l¡¯haurem d¡¯escriure nosaltres¡±, recorda Rodoreda a Muri¨¤ el 1956. All¨¤ es formen parelles: Muri¨¤ i Agust¨ª Bartra, Rodoreda i Armand Obiols. ?s un par¨¨ntesi de pau i ociositat. En paraules de Rodoreda, ¡°la revifalla d¡¯una joventut sense joventut¡±. L¡¯estada dona per a bromes com la que Calders, que s¡¯hi engreixa sis quilos, explica a T¨ªsner: ¡°Tenemos un perro llamado Estelrich, que es muy d¨®cil el pobre¡±, en refer¨¨ncia al bra? intel¡¤lectual de Francesc Camb¨®. I Rodoreda es riu d¡¯alguns versos d¡¯Oliver que corren per Par¨ªs: ¡°Soc grand¨¤s i gamar¨²s / enyoro la p¨¤tria mia / el meu sexe est¨¤ en bon ¨²s / i en faig present a l¡¯aimia¡±.

Per¨° a Roissy tamb¨¦ hi ha drama. Ho llegim en una carta de Rodoreda en qu¨¨, l¡¯agost de 1940, explica a Muri¨¤, que ja ha marxat a M¨¨xic, el que li ha passat a la filla del cap de l¡¯estaci¨® ferrovi¨¤ria local: ¡°?Saps la Marie-Th¨¦r¨¨se? Un diumenge al demat¨ª es va posar una flor al cap i un vestit blanc i es va deixar aixafar pel tren. Feia molt sol i tot era clar¡±. Tres frases amb la brutal contund¨¨ncia de la millor narrativa rodorediana.

Entre Europa i Am¨¨rica. Despr¨¦s de la fugida apressada a Fran?a al final de la guerra, Europa, a punt d¡¯abocar-se a una altra barb¨¤rie b¨¨l¡¤lica, nom¨¦s ¨¦s una estaci¨® de pas de l¡¯exili. Calders deixa Roissy aviat: ja ¨¦s a M¨¨xic el juliol de 1939, on tamb¨¦ ha arribat T¨ªsner pel seu compte, per¨° a un altre estat (aix¨° ajorna uns mesos el retrobament i allarga la correspond¨¨ncia).

El 1940, Oliver marxa a Xile i Muri¨¤ viatja a la Rep¨²blica Dominicana, davant la incomprensi¨® d¡¯una Rodoreda poc realista: ¡°Considero ¡ªem poso greu¡ª un nyap el que has fet d¡¯anar-te¡¯n¡±. El retret, de fet, ¨¦s m¨¦s gruixut: ¡°?Qu¨¨ hi fots amb tants negres? Par¨ªs cada dia el trobo m¨¦s bonic i Roissy torna a ¨¦sser una del¨ªcia. A tu t¡¯ha esguerrat l¡¯amor i que en Bartra em perdoni¡±. La resposta de Muri¨¤, impecable, no la va llegir Rodoreda a causa de la censura nazi (el maig de 1940 Fran?a ja est¨¤ ocupada): ¡°?Qu¨¨ hi ¡°fots¡± a Roissy olorant els lil¨¤s? Embarca¡¯t! V¨¦s a veure m¨®n!¡±.

Seguir a Europa, certament, tenia un preu. Ho demostra l¡¯esfere?dora carta que Rodoreda escriu a Llemotges l¡¯agost de 1940, on explica com fugen cap al sud en trens metrallats, travessant ciutats incendiades, afamats, ensopegant amb ponts destru?ts per l¡¯ex¨¨rcit alemany, que els estalona ¡°a dos quil¨°metres¡±, fent rutes extenuants amb els peus ¡°plens de butllofes¡± mentre els avions llancen bombes amb qu¨¨ ¡°se¡¯ns omplia el nas i la boca de p¨®lvora¡±.

La nost¨¤lgia de Catalunya, la il¡¤lusi¨® d¡¯una fi propera de la dictadura i la dist¨¤ncia que separa els amics passen factura: ¡°Estimada Anna, m¡¯has fet molta falta i encara me¡¯n far¨¤s m¨¦s¡±, escriu Rodoreda. I Calders confessa a T¨ªsner que t¨¦ por de perdre¡¯l: ¡°Amb tu em veig amb cor de fer grans coses, per¨° sol, em sentir¨¦ completament exiliat¡±. Per aix¨° el renya quan no li contesta les cartes. Ja als anys seixanta, quan ha tornat a Catalunya i T¨ªsner segueix a M¨¨xic, Calders etziba: ¡°Ara, fa poc, hem sabut m¨¦s coses de vosaltres per una carta de la Fina que per les not¨ªcies que ens doneu directament¡±. T¨ªsner, que prou feina t¨¦ per tirar endavant a M¨¨xic, contesta amb fermesa aquesta carta ¡°inquietant i incomprensible¡±, i Calders se¡¯n disculpa (¡°estava sota els efectes d¡¯un cert ressentiment i d¡¯una certa tristesa¡±).

Camins divergents. Passen els anys. Els uns s¡¯acostumen a l¡¯exili interior, mentre que els que han marxat s¡¯adapten a altres entorns amb m¨¦s o menys sort, m¨¦s positius o m¨¦s consumits per l¡¯anhel de tornar. El novembre de 1946, Foix explica a Gili que ¡°trobar mat¨¨ries b¨¤siques per a alimentar dues botigues sol¡¤licitades com les nostres no ¨¦s, en aquest temps, feina planera¡±. Per¨°, a la mateixa carta diu que acaba de comprar ¡°una modesta caseta de pescadors¡± al Port de la Selva.

A M¨¨xic, el polifac¨¨tic T¨ªsner fa de tot i amb un cert ¨¨xit: curtmetratges, publicitat, pintura, decorats de cinema i incl¨²s guanya un premi de narrativa en castell¨¤, aplaudit per Juan Rulfo. En comparaci¨®, Calders s¡¯hi troba m¨¦s inadaptat, com li fa veure T¨ªsner: ¡°Pere: tu ets, de nosaltres, el m¨¦s t¨ªmid i menys emprenedor¡±. Per¨° tamb¨¦ li reconeix que ¨¦s el m¨¦s pr¨¤ctic: sense pensar-s¡¯ho gaire, Calders retorna a Catalunya el 1962 gr¨¤cies al pr¨¦stec de 100.000 pessetes d¡¯un amic.

Qui ho passa pitjor, per¨°, ¨¦s Rodoreda. La d¨¨cada dels quaranta ¨¦s dura: ¡°Canvio d¡¯angoixes com de vestit¡±. Treballa ¡°fins a l¡¯embrutiment¡± cosint a m¨¤quina ¡°camises de dormir i combinacions per a un magatzem de luxe¡± i no li queda temps per escriure. ¡°Si veiessis com vivim t¡¯esgarrifaries. Una cambra de minyona en un sis¨¨ pis, petita com un puny i sense aigua¡±, escriu a Muri¨¤ el 1947. I li confessa ser ¡°per temperament pessimista ¡ªoptimista nom¨¦s per reacci¨®¡±. Aix¨° es nota quan parla dels coneguts de qui Muri¨¤ li dona not¨ªcia com ¡°dels meus morts, dels meus naufragats¡±.

A m¨¦s, la relaci¨® amb Obiols, que triga anys a trencar amb la seva dona (¡°Ell m¡¯estima, per¨° a ella tamb¨¦. I haur¨¦ de viure d¡¯engrunes, jo, que ho he tingut tot¡±, escriu Rodoreda el 1946), t¨¦ tanta passi¨® com trasbals: ¡°?s un xicot que domina l¡¯art de quedar malament amb tothom, ja no dic amb mi, que soc qui en t¨¦ m¨¦s queixes¡±. Fins i tot, despr¨¦s que, el 1954, es traslladen a Ginebra i ella es pot dedicar nom¨¦s a escriure, la insatisfacci¨® la persegueix: ¡°A Par¨ªs, malgrat la mis¨¨ria i les penes, em sentia a casa. Aqu¨ª, sempre m¡¯he sentit exiliada¡±. El 1956, despr¨¦s de vuit anys de silenci epistolar, reconeix que han estat uns anys dif¨ªcils. Muri¨¤, en la conversa inclosa en ap¨¨ndix, diu que, despr¨¦s d¡¯aquella carta, Rodoreda ¡°mai m¨¦s no em va tornar a dir res¡±.

Tardofranquisme i desencant. Comen?a la d¨¨cada dels seixanta. Foix, que no t¨¦ fills, pateix perqu¨¨ ¡°se m¡¯acaben els anys i no em surt hereu que em retiri¡± de la pastisseria. Gili, que acaba d¡¯imprimir un primer tiratge de 30.000 exemplars de l¡¯antologia de Lorca en angl¨¨s, respon murri: ¡°Est¨¤s ben segur que no fas com els nostres pares que sempre es creien indispensables?¡±. I li recomana que dediqui ¡°tots els teus esfor?os a escriure i a reposar¡±. Vint-i-tres anys despr¨¦s, en l¡¯¨²ltima carta (abril de 1983), Foix, nonagenari homenatjat p¨²blicament, sembla haver fet cas a Gili: ¡°Segueixo adaptant-me a l¡¯edat, faig un passeig diari i no em perdo un concert, una representaci¨® teatral o b¨¦ un film si valen la pena¡±.

Entre 1962 i 1965, la correspond¨¨ncia entre Calders i T¨ªsner ¨¦s un estira-i-arronsa en qu¨¨ el primer intenta conv¨¨ncer el segon que torni ja a Catalunya. Per¨° el cost i la log¨ªstica del trasllat fan vacil¡¤lar T¨ªsner, pare de fam¨ªlia nombrosa, sempre actiu i enfeinat: ¡°No podria renunciar, evidentment, a ni un dels llibres ¡ªen tinc entre quatre i cinc mil¡ª ni als quadres, ni als plats, els canelobres, o tots aquests objectes acumulats durant vint-i-cinc anys. Com es trasllada, tot aix¨°?¡±. Neguit¨®s, pregunta a Calders sobre oportunitats professionals i mitjans t¨¨cnics per treballar a Barcelona. I l¡¯amic, que fa gestions per trobar-li feina en publicitat i en cinema d¡¯animaci¨®, li dibuixa un panorama optimista, amb bons sous, i li exal?a la qualitat del sector editorial barcelon¨ª, on ell treballa.

Tamb¨¦ va trobar feina en aquest sector Oliver, que havia tornat de Xile el 1948: va entrar a l¡¯Editorial Aym¨¤ el 1955. Els ¨²ltims i ag¨°nics anys d¡¯aquesta empresa ¡ªcomprada el 1962 per Joan Baptista Cendr¨®s, el fam¨®s senyor Flo?d i un dels fundadors d¡¯?mnium Cultural, que no surt gaire afavorit¡ª sovintegen en l¡¯intens epistolari entre Oliver i Miquel Mart¨ª i Pol (1929-2003). El 1961, el poeta de Roda de Ter s¡¯adre?a per primera vegada al veter¨¤ Oliver sol¡¤licitant-li ¡°algun poema ¡ªin¨¨dit, si fos possible¡ª¡± per publicar-lo en una revista de Vic. Comen?a aix¨ª un intercanvi epistolar, constant des de 1968, en qu¨¨ la rever¨¨ncia inicial d¡¯un Mart¨ª i Pol encara desconegut es transforma amb el temps en amistat i admiraci¨® m¨²tua, fins al punt que, el 1980, Oliver declara: ¡°Per a mi tu ets una autoritat moral i est¨¨tica¡±. Per¨° el tracte de v¨®s no l¡¯abandonen fins a 1979.

A Oliver li costa escriure, per¨° Mart¨ª i Pol, prol¨ªfic, triomfa amb ¡°una poesia ¨²til en aquest moment de desencant comunitari¡±, i ara ¨¦s ell qui envia originals a qui veu com a referent (Oliver, director editorial d¡¯Aym¨¤, ¡°¨¦s el pare de tots¡±). Malda per animar-lo, sovint amb dites populars (reiterades les de ¡°la meva padrina, que sempre en tenia una per dir¡±), per¨° Oliver se sent deprimit per l¡¯edat i per un entorn pol¨ªtic i cultural que el desplau (¡°fa seixanta-cinc anys que vaig amb els que perden¡±). A m¨¦s, Aym¨¤ ¨¦s un desastre: el desembre de 1980, octogenari i encara treballant, Oliver descobreix que no consta en plantilla i que li neguen la jubilaci¨®. Nom¨¦s l¡¯aconseguir¨¤ quan amena?a Cendr¨®s, membre de ¡°la Gran M¨¤fia¡±, amb denunciar-lo. Les cr¨ªtiques a l¡¯autonomisme de Jordi Pujol ¡ªel ¡°president (en min¨²scula, que ¨¦s petit¨®)¡±, diu Oliver¡ª, la desconfian?a cap als socialistes i les atzagaiades contra Brossa, Bartra i Estell¨¦s abunden en aquestes cartes, molt amargues per la banda d¡¯Oliver.

L¡¯amargor que va marcar tamb¨¦ tants anys de la vida de Rodoreda la descriu molt b¨¦ el magn¨ªfic escrit in¨¨dit de Margarida Puig, la seva nora, que tanca l¡¯epistolari amb detalls reveladors dels ¨²ltims anys: ¡°Espero que hagi trobat la pau que en vida no va tenir¡±.