L¡¯insomni americ¨¤

Un dels millors aspectes d¡¯aquesta exposici¨® ¨¦s que il¡¤lumina algunes de les intu?cions pol¨ªtiques dels artistes nord-americans de la postguerra de la II Guerra Mundial, en particular dels artistes pop. Considerats fr¨ªvols i mercantilistes gaireb¨¦ sempre per gaireb¨¦ tothom, artistes com Andy Warhol i Roy Lichtenstein sabien qu¨¨ tenien entre mans i quins comentaris i cr¨ªtiques volien plasmar sobre el seu pa¨ªs, que justament en aquella ¨¨poca s¡¯estava convertint en l¡¯imperi del m¨®n modern a tots els nivells. Posem per cas la s¨¨rie warholiana de la cadira el¨¨ctrica, que durant anys no es va veure gaire, per¨° que aquest segle ha arribat a unes xifres multimilion¨¤ries incre?bles en les subhastes prepand¨¨mia.

Warhol va dir: ¡°Quan veus una fotografia esgarrifosa de manera reiterada deixa de tenir efecte¡±. S¨ª senyor, ¨¦s aix¨ª

La s¨¨rie repeteix deu vegades la cadira assassina extreta d¡¯una fotografia de premsa, en diversos colors i successives gradacions de color. Expliquen que Warhol va dir, el mateix any que la va fer: ¡°Quan veus una fotografia esgarrifosa de manera reiterada deixa de tenir efecte¡±. S¨ª senyor, ¨¦s aix¨ª. Havia comen?at amb els quadres serigrafiats d¡¯aquesta cadira el¨¨ctrica el 1963, quan es va fer la darrera execuci¨® p¨²blica a Nova York. Warhol es va remetre a una foto de premsa que reprodu?a la cadira macabra el 1953 a la pres¨® de Sing Sing, on acabaven de ser executats d¡¯aquesta manera Julius i Ethel Rosenberg despr¨¦s de ser acusats i condemnats com a ¡°espies¡± de la Uni¨® Sovi¨¨tica, un episodi de la ca?a de bruixes nord-americana dels anys cinquanta que va marcar ¨¨poca. Quan veus una fotografia esgarrifosa d¡¯una manera reiterada deixa de tenir efecte, repeteixo. S¨ª senyor. Veus la cadira el¨¨ctrica deu vegades a la sala i penses que Warhol va ser sempre un excel¡¤lent cr¨ªtic cultural a m¨¦s d¡¯un artista vers¨¤til. La s¨¨rie de la cadira el¨¨ctrica anuncia el que aquell 1963 estava venint, la televisi¨® i el seu ¨²s reiterat d¡¯imatges esgarrifoses ¨Cde qualsevol guerra, d¡¯una cat¨¤strofe, de gent al plat¨® venent la seva vida ¨ªntima, etc.¡ª que ens han tornat insensibles.

Una altra s¨¨rie semblant va ser la de l¡¯accident de cotxe, que no ¨¦s a CaixaForum. S¨®n obres que des que es van fer han tingut m¨¦s acollida a Europa que no pas al seu propi pa¨ªs. Aquest rebuig va marcar la traject¨°ria de Warhol, que es va adonar que el mercat no estava per aquestes hist¨°ries i es va llan?ar a produir imatges igual de pol¨ªtiques per¨° menys ¨°bvies: el pot de la sopa Campbell. Als europeus podia fer-los gr¨¤cia com a cant a la vida quotidiana o fins i tot com a picada d¡¯ullet m¨¦s o menys sarc¨¤stica a la societat de consum, per¨° era m¨¦s aviat un gest compassiu cap als soldats de la guerra de Corea, que rebien aquestes llaunes de sopa per alimentar-se all¨¤.

Tamb¨¦ les seves Marilyn Monroe, Jackie Kennedy i fins i tot el president Mao s¨®n obres pol¨ªtiques, parlen dels mites de la societat de masses i en el cas del pol¨ªtic xin¨¨s, de la injecci¨® d¡¯ego que va donar als nord-americans just abans de perdre la guerra del Vietnam: el seu president viatjava a la Xina, caram! Acostumem a prendre les imatges produ?des per la cultura nord-americana com si fossin paraules de d¨¦us ol¨ªmpics quan sovint ¨¦s que els cau la bava de satisfacci¨® davant la immensitat del m¨®n i com ¨¦s d¡¯important dominar-lo a qualsevol preu, tant se val que tants dels teus compatriotes morin al front o a les palissades o als seus propis carrers. Artistes com Warhol i Lichtenstein ho sabien, que la seva diguem-ne missi¨® era plasmar i documentar aquest exc¨¦s de satisfacci¨® patri¨°tica.

Artistes com Warhol i Lichtenstein sabien que la seva missi¨® era plasmar i documentar un exc¨¦s de satisfacci¨® patri¨°tica

Lichtenstein pot ser que ho s¨¤piga fins i tot m¨¦s que Warhol: en donar carta de naturalesa est¨¨tica al c¨°mic i als seus procediments t¨¨cnics va trobar un fil¨® inesgotable, m¨¦s permanent en la imaginaci¨® que una estrella de cine, una v¨ªdua presidencial glamurosa i un president xin¨¨s comunista. El de Lichtenstein ¨¦s art pol¨ªtic precisament per aix¨°, perqu¨¨ aconsegueix aplegar formes visuals que fins llavors semblaven incompatibles ¨Cla pintura i el tebeo¡ª i deixar aquest llegat per sempre. Sense importar-li, com tampoc li importaria a Warhol, que qualsevol el pugui copiar i fer el seu Lichtenstein o el seu Warhol, com de fet passa. ?s com la poesia quan es diu sense saber de qui ¨¦s, com la can?¨® que es canta sense que importi si saps o no qui n¡¯ha fet la lletra.

L¡¯expo ¨¦s El somni americ¨¤ per¨° un t¨ªtol m¨¦s prec¨ªs seria ¡°L¡¯insomni americ¨¤¡±. Si el color ¨¦s l¡¯expressi¨® que l¡¯artista ha perdut les seves pors (diu Frida Kahlo a l¡¯artista Josep Bartol¨ª al magn¨ªfic film animat Josep), els colors pop, que tamb¨¦ utilitzen les conceptuals i vistoses Guerrilla Girls, van deixant pas en el recorregut a la foscor del present i del seu art. Els EUA almenys ho saben i els seus artistes tamb¨¦.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural