Camarada Bogd¨¤nov

L¡¯Alexander Bogd¨¤nov real (Grodno, 1893 - Moscou, 1928) va exercir de fil¨°sof, enginyer, pol¨ªtic, metge, campi¨® de la transfusi¨® de sang i escriptor. El 1908 va publicar la novel¡¤la Estel Roig, una visi¨® futurista del nou m¨®n que urgia fundar; l¡¯ambientava a Mart, per¨° la seva utopia podia referir-se al somni bolxevic que aleshores es tramava a R¨²ssia i a l¡¯exili europeu. Bogd¨¤nov ¨¦s una figura immensa i distintiva d¡¯aquells anys d¡¯il¡¤lusi¨® transformadora. Kim Stanley Robinson li retria homenatge a Red Mars (1992) a trav¨¦s del colon Arkady Bogd¨¤nov. A Molecular Red(2015), l¡¯acad¨¨mica marxista McKenzie Wark reanimava la filosofia bogdanoviana (la tectologia) tot connectant-la a la nostra crisi clim¨¤tica.

A Proletkult, l¡¯homenatge ¨¦s total: Bogd¨¤nov hi consta com a protagonista, el veiem preocupat pels camins que pren la revoluci¨® i pel paper del proletariat en la formaci¨® d¡¯una cultura antiburgesa. Per¨° Proletkult no ¨¦s una biografia, sin¨® una aproximaci¨® liter¨¤ria al personatge i els fets de l¡¯¨¨poca: una novel¡¤la hist¨°rica que aprofita (hi t¨¦ tot el dret) les maniobres de la ficci¨®. Aix¨° permet introduir-hi el personatge fictici de Denni, que t¨¦ una aparen?a andr¨°gina (connotaci¨® de futur i civilitat, s¡¯ent¨¦n) i que, llan?at a la realitat sovi¨¨tica dels anys vint (el poder ha estat assaltat, s¨ª, i Lenin ja ¨¦s una m¨°mia), sembla un peix fora de l¡¯aigua. Alguns la tracten de boja. Ella jura que prov¨¦ d¡¯un altre planeta, d¡¯una societat avan?ad¨ªssima que, casualment, s¡¯assembla a la utopia que Bogd¨¤nov descriu a les seves novel¡¤les... Per comparaci¨®, el m¨®n de Denni sembla molt m¨¦s revolucionari i progressista que l¡¯URSS. I com que al seu planeta la lluita per l¡¯alliberament no ha caigut en la trampa de l¡¯Home dominant la Natura, Denni no accepta l¡¯excepcionalisme hum¨¤, ni la dieta carn¨ªvora ni els experiments amb conills en nom de l¡¯aven?. Quan Bogd¨¤nov tracta Denni es meravella pels seus coneixements i les seves idees. I si realment fos una criatura extraterrestre? I si senzillament fos una malalta obsessionada amb l¡¯obra bogdanoviana?

La pres¨¨ncia de Denni, doncs, provoca un xoc de realitats, com a The Man in the Highcastle de Philip K. Dick, i aquest conflicte irresoluble ¨¦s un dels al¡¤licients de la novel¡¤la; d¡¯una bona novel¡¤la que com a biografia ficcionada recorda Carr¨¨re o Echenoz i com a recreaci¨® hist¨°rica, Vuillard. Esclar, en la seva necessitat de representar l¡¯¨¨poca hi apareixen una colla d¡¯il¡¤lustres (Kollontai, Luchanirsky, Gorki, Stalin): el molt filos¨°fic cap¨ªtol 14 ¨¦s intens i violent pel fet que s¡¯hi juga una partida d¡¯escacs (i Bogd¨¤nov s¡¯enfronta a Lenin, poca conya). La lectura s¡¯acompanya d¡¯una reflexi¨® sobre l¡¯efectivitat de la revoluci¨®, sobretot quan aquesta declina en una ¡°lluita pel poder perfectament burgesa¡± i quan sembla que tot plegat consisteix a ¡°ocupar el camp de l¡¯enemic: la seva revoluci¨® es limita a aix¨°¡±.

Proletkult el publica Tigre de Paper (hi ha embolic de traducci¨® en els temps verbals al segon cap¨ªtol?), i destaca com una decisi¨® editorial encertada perqu¨¨, essent una novel¡¤la interessant¨ªssima, s¡¯integra en un cat¨¤leg cr¨ªtic predisposat al debat pol¨ªtic. Per acabar-ho d¡¯adobar (parlem d¡¯autoria), Wu Ming ¨¦s un projecte itali¨¤ de creaci¨® liter¨¤ria col¡¤lectiva que involucra cinc narradors, una pertorbaci¨® en un entorn editorial que fa prevaler els noms un¨ªvocs i imposa la falsa idea que la literatura ¨¦s una proesa singular.