Menjar, malgrat la pand¨¨mia

Al Club dels cinc ens agrada menjar b¨¦. I darrerament ens ha costat trobar el lloc adequat a les nostres exig¨¨ncies. La pand¨¨mia ha estat una llosa per al m¨®n de la restauraci¨®. Tots els establiments van haver de tancar les portes el mar? de l'any passat i molts encara no les han reobert. De moment, les restriccions sanit¨¤ries permeten obrir entre les 7.30 i les 17.00, i aix¨° vol dir que la restauraci¨® perd el torn dels sopars. Seguir oberts en aquestes condicions ¨¦s tot un m¨¨rit. Hem triat cinc restaurants a diferents zones de Barcelona i de diferents estils de cuina que han superat la terrible crisi del coronavirus com han pogut: n'hi ha que, com el Xerta, durant el segon confinament (octubre i novembre) van?organitzar tallers per generar idees creatives i servei i ara, per exemple, presenten els seus plats dins d'una barraca de fusta damunt d'una musclera, t¨ªpiques del delta de l'Ebre; altres, com La Neura, han aprofitat cada esquerda que deixava la llei per obrir les portes; l'Agreste ha incidit en el seu comprom¨ªs amb la sostenibilitat; La Peninsular nom¨¦s obre de divendres a diumenge per¨° ha mantingut la clientela local a la desconeguda?¨Csense turistes!¨C Barceloneta; i el Salero ha canviat el Born pel cor de Gr¨¤cia. Evidentment, tots coincideixen: la situaci¨® ¨¦s in¨¨dita i insostenible en el temps. "Encara podr¨ªem aguantar tres mesos... fins a l'estiu, potser. Si seguim a mig gas, haurem de tancar", alerta Sergio Gil, propietari de La Peninsular.?

Xerta

El confinament comarcal no permet als barcelonins anar al delta de l'Ebre, per¨° tenen el restaurant Xerta, que ve a ser una finestra a la gastronomia, l'atmosfera i els plaers d'aquell reducte natural, de la m¨¤ de Joaquim i Fran L¨®pez, tamb¨¦ responsables de la casa mare, el restaurant de l'hotel Villa Retiro, a Xerta (Baix Ebre). Ubicat a l'hotel Ohla Eixample i distingit amb una estrella Michelin, el Xerta ha atret clients no de pas (l'hotel roman tancat), de manera que molts barcelonins s'han fidelitzat a aquesta cuina d'autor, de mercat i, sobretot, del Delta. Els diversos men¨²s, maridats amb vins de la zona, l'opci¨® de dinar de tapes sibarites per menys de 30 euros i la ubicaci¨® han convertit el restaurant en un dels focus culinaris importants de la ciutat. La carta, de temporada, varia constantment, per¨° l'esperit es mant¨¦ ¨ªntegre. L'oferta est¨¤ farcida de perles: des de l'arr¨°s del Delta a la llenya amb colom¨ª, m¨²rgoles i vi ranci (el plat per excel¡¤l¨¨ncia, que arriba dins de la barraca), fins a l'homenatge als agricultors del Delta en forma de?gel¨¦e de taronja sanguina, polpa de taronja amb nitrogen i gelat de iogurt, passant per les originals caixetes del Delta amb galls de taronja, pesto nitro i salsa curri, el peix fresc de la llotja de Sant Carles de la R¨¤pita a la sal de les salines de la Trinitat ¨Cal final de la barra del Trabucador¨C amb sopa de coco i alf¨¤brega a l¡¯aroma de carb¨® o el vi Gamberro Blanc 100% Garnatxa Blanca (DO Terra Alta). Tot, al Xerta, ¨¦s un apassionant homenatge al Delta. C/C¨°rsega, 289.

Salero

Hi ha restaurants, la majoria, que t'alegren el dia. I el Salero n'¨¦s un. Despr¨¦s de molts anys al Born, aquest negoci barcelon¨ª va decidir traslladar-se i fer el salt a Gr¨¤cia. I va escollir un local del carrer Tordera. Per aquesta cantonada han passat molts restaurants, per¨° la gent del barri sempre recorda amb nost¨¤lgia el Tossal, el lloc on el Joan i la Nesi van servir menjars i plats de ca?a als seus seguidors m¨¦s fidels. Al Salero no hi ha tant de c¨¦rvol i s¨ª m¨¦s menjar veg¨¤, gyozes excel¡¤lents (de verdures, llagostins o calamarsets), un pad thai molt bo i un plat de burrata amb tom¨¤quet confitat, els rotllets de paper d'arr¨°s, la tag¨ªn de porc... i tamb¨¦ les postres, com el past¨ªs de llimona o el de pastanaga, i el past¨ªs Jimena. El Salero va obrir al carrer Tordera pocs dies abans de l'inici oficial de la pand¨¨mia. Durant aquest any horribilis ha resistit amb un somriure, bona cuina i sempre amb les finestres obertes. Ara tamb¨¦ hi ha Salero per emportar. Carrer Tordera, 10-12.?

La Peninsular

Aquest entranyable reducte de la Barceloneta m¨¦s pescadora i aut¨¨ntica ha vist recompensada la seva dedicaci¨® a la gent aut¨°ctona. La baixada de turistes al barri per la pand¨¨mia s'ha notat, evidentment, per¨° La Peninsular ¨¦s un lloc on els barcelonins (del barri o no) saben que trobaran el millor producte de la llotja i ben cuinat. Actualment nom¨¦s obren els divendres, dissabtes i diumenges ¨Cal migdia, esclar¨C?i costa trobar lloc. L'espai, acollidor per¨° petit, no sobra amb les restriccions que vivim. La carta ¨¦s la de sempre: peix del dia, fresqu¨ªssim, i creacions de la cuina de tota la vida: conv¨¦ mirar el que hi ha a l'aparador de la barra, perqu¨¨ molts plats entren pels ulls! No hi falta la caldereta de rap, els rogers fregits a l'andalusa (de deb¨°), les navalles a la planxa, les?pelaies, les gambetes vermelles de la Barceloneta o els cigrons: amb sobrassada, a la marinera, de la iaia... O, per qu¨¨ no? uns deliciosos ous ferrats amb t¨°fona. I sempre queda l'opci¨® de la truita de patates, ben gruixuda, ben sucosa, al punt. Per tancar, un cl¨¤ssic de la nostra cuina: pa amb oli i xocolata. Carrer del Mar, 29.

La Neura

El Jorge diu que "La Neura no ¨¦s nom¨¦s menjar, ¨¦s sentiment". Quan el veiem apar¨¨ixer per tallar una mitjana o per preparar una entranya argentina ho entenem. El restaurant ¨¦s obert des de fa 14 anys i ara aposta descaradament per una fusi¨® de cuina catalana (catalana ¨¦s la Sandra) i espanyola amb el segell argent¨ª (argent¨ª ¨¦s el Jorge), un dels timbres de gl¨°ria de la casa, com les milaneses, l'entranya, la tira o la carn a la graella (amb verdures a la brasa, preparades al moment). Treballen amb diferents talls de vaca, amb la catalana, la frisona; la rubia gallega, o la hereford, tot regat amb el millor vi, incloent-hi, per descomptat, com a refer¨¨ncia argentina, el malbec de Mendoza. Per¨° aquesta passi¨® per la cuina, que no descuida les hamburgueses ni la botifarra esparracada, de la mateixa qualitat, van m¨¦s enll¨¤ de la carn. No podem deixar de tastar les carxofes, la pota de pop a la brasa amb pur¨¦ de patates o les rostes de S¨°ria. Les amanides de l'hort ens ajudaran a pair aquestes viandes tractades i presentades amb excel¡¤l¨¨ncia que tancarem amb una bona selecci¨® de postres ¨Cpastissos casolans per llepar-se els dits.?Carrer Bail¨¨n, 159.

Agreste

El Fabio i la Roser van obrir l'Agreste?a finals del 2016 en un dels turons de Barcelona, el del Coll. Un lloc fora del circuit gastron¨°mic cl¨¤ssic de la ciutat i que, precisament per la seva qualitat gastron¨°mica, ha posat al mapa. La destralada de la pand¨¨mia, durant la qual van oferir menjar per endur i van arribar a fer pizzes (italianes), ha acabat de conv¨¨ncer els propietaris que el millor ¨¦s mantenir-se fidel a la seva cuina i al seu comprom¨ªs ecol¨°gic ¨Cmolts dels productes venen de l'hort que tenen al sostre del local. Una carta dif¨ªcil d'etiquetar, amb tocs italians aut¨¨ntics (coses del Fabio) i catalans (de la Roser, esclar) on manen els productes de temporada que, per tant, varia sovint, molt estudiada, basada en els sabors originaris del producte i sempre sorprenent. Ara trobem l'esp¨¤rrec blanc (amb pil-pil de bacall¨¤), un trinxat de patata i col amb rag¨² de mongetes i p¨¨sols, una ribollita (minestra toscana amb parmes¨¤), uns macarrons a la carbonara de veritat (amb guanciale cruixent), t¨¤rtar de vaca vella, s¨ªpia a la planxa i m¨²rgula a la crema... No hi pot faltar el tiramis¨² (tan de veritat com la carbonara). ?s una aposta extensa i captivadora que ens fa no repetir plats: valdr¨¤ sempre la pena triar-ne un de nou!?Carrer Funoses Lluss¨¤, 2.