Una mostra immersiva ¡®entra¡¯ en els sensuals quadres de Gustav Klimt

Se'l coneix per El pet¨®, una pintura carregada de sensualitat, que retrata una parella enlla?ada en la intimitat. Gustav Klimt (1862-1918), enfant terrible de l'art austr¨ªac, va escandalitzar amb imatges obertament sexuals la societat vienesa entre els segles XIX i XX. El 1897 va fundar la Secessi¨® Vienesa, moviment de renovaci¨® que rebutjava l'art acad¨¨mic oficial i les seves obres, entre el simbolisme i l'art nouveau (l'equivalent del modernisme a Catalunya) provocaven amor i odi a parts iguals. No es va casar mai, per¨° va tenir incomptables dones i fills i quan va morir es van formalitzar 14 demandes de pensions aliment¨¤ries.

Ara la hist¨°ria de Klimt, les seves obres i les seves dones arriben a Barcelona en forma d'experi¨¨ncia immersiva de la m¨¤ del Centre d'Arts Digitals Ideal. Despr¨¦s de la Barcelona en blanc i negre dels anys cinquanta i seixanta, la nova proposta es plasma en l'explosi¨® de colors i els ornaments daurats d'inspiraci¨® bizantina caracter¨ªstics de Klimt. La projecci¨® immersiva de 30 minuts, que ocupa l'enorme sala central de l'Ideal, aix¨ª com el v¨ªdeo en 3D (que es pot veure amb visors individuals de realitat virtual), han estat realitzats per Layers of Reality, en col¡¤laboraci¨® amb l'estudi belga Exhibition Hub. Les dues produccions tenen un pressupost de prop d'un mili¨® d'euros i s'estrenen simult¨¤niament a Brussel¡¤les i Barcelona.

La difer¨¨ncia ¨¦s el recorregut expositiu que acompanya les peces digitals. A Barcelona, el comissariat de la catalana Imma Fondevila i l'austr¨ªaca Theresia Nickl relaciona Klimt amb el naixent moviment feminista i amb Catalunya. ¡°La mostra vincula en una videoinstal¡¤laci¨® les obres de Klimt i les d'Anglada Camarasa, artista modernista m¨¦s c¨¨lebre llavors que Casas o Nonell¡±, assegura Fondevila. Els dos artistes van coincidir dues vegades: el 1904, en una mostra en la Secessi¨® de Viena, i el 1911, en l'Exposici¨® Internacional de Belles Arts de Roma, on van compartir el primer premi.

Nova sala

¡°No tenim proves documentals que es coneguessin, per¨° els punts de contacte entre les seves obres s¨®n evidents: des de la riquesa crom¨¤tica i la saturaci¨® del color fins a la passi¨® per la representaci¨® de la dona i els paisatges de somni¡±, afegeix.

La relaci¨® amb el naixent moviment feminista s'aborda a partir d'Emilie Fl?ge, una de les seves companyes sentimentals m¨¦s duradores (hi ha qui sost¨¦ que va ser la model d'El pet¨® amb l'artista). Fl?ge, que regentava una sastreria amb les seves germanes, va ser una dissenyadora i empres¨¤ria que va encarnar l'esperit de modernitzaci¨® de la dona a la recerca de la seva independ¨¨ncia. El discurs continua en una sala dedicada a les dones catalanes i austr¨ªaques de l'¨¨poca que van lluitar per participar en la societat, on s'exposen joies, objectes, vestits i un retrat de Francesca Bonnemaison fet per Llu?sa Vidal, la pintora m¨¦s rellevant del modernisme catal¨¤, morta de grip espanyola.

Amb Klimt, l'Ideal estrena nova sala de 300 metres quadrats, on es presenta una instal¡¤laci¨® de l'estudi barcelon¨ª Broomx, que permet interactuar amb les obres de Klimt en una pantalla geganta de 180 graus. Tamb¨¦ hi ha un m¨¤ping i una escultura anam¨°rfica, que descompon El pet¨® en diferents plans, de manera que cada visitant pot veure la imatge completa des d'un punt determinat de la sala, que haur¨¤ de trobar per si mateix. ¡°Vam inaugurar el centre l'octubre del 2019 i sis mesos despr¨¦s ja est¨¤vem en confinament. Per¨°, malgrat les restriccions, ja hem rebut 200.000 visitants¡±, apunta el director del centre, Jordi Sellas, que destaca que es tracta d'una iniciativa totalment privada.

Al cabaret del ratpenat

Per acompanyar la mostra de Klimt, els responsables del Centre d'Arts Digitals Ideal han previst fer activitats complement¨¤ries. ¡°Els dijous al vespre hem dissenyat una programaci¨® m¨¦s experimental i ecl¨¨ctica, que toca diferents tecles, des de projectes esc¨¨nics fins a actuacions musicals¡±, indica el director del centre, Jordi Sellas. Entre els participants hi ha Alexandrae, el duet format per Elena Tarrats i Marc Vilajuana; Marta Cascales i Grauwi, amb els seus universos sonors intimistes i minimalistes, i el grup Delaf¨¦. Totes les actuacions tenen lloc en un espai dissenyat per Rafel Plana, inspirat en el Kabarett Fledermaus (cabaret del ratpenat), un local inaugurat a Viena el 1907, amb el qual van col¡¤laborar Klimt i altres artistes de la Secessi¨®.