Gustavo Dudamel: ¡°Els radicalismes no funcionen mai¡±

Durant el tancament col¡¤lectiu de l'any passat, Gustavo Dudamel (Barquisimeto, Vene?uela, 40 anys) es va veure obligat a sortir de la vor¨¤gine en qu¨¨ s'havia convertit la seva vida. ¡°Em va permetre reinventar-me, viure tot el que no tenia temps de viure com calia, tant en la meva vida familiar com en la meva feina¡±, afirmava dimecres en un refinat hotel d'aires novaiorquesos al centre de Barcelona, una ¡°segona llar¡± on va entrar saludant el personal efusivament, confirmant aquesta reputaci¨® de simpatia que el precedeix i que, cosa estranya, no sembla mai sobreactuada. El canvi de ritme es va accentuar quan, al gener, va deixar definitivament enrere la trentena, un aniversari rod¨® que podria ser dif¨ªcil de pair per a un home que ning¨² es cansa de tractar com un jove prodigi, per m¨¦s grisos que ja es vegin els seus r¨ªnxols serpentins.

¡°No s¨¦ si ¨¦s el canvi de d¨¨cada, per¨° abans pensava molt, era molt autocr¨ªtic, m'autoflagel¡¤lava en sortir dels concerts. Ara intento trobar un equilibri que em permeti sentir-me ple¡±, deixa anar sense pre¨¤mbuls Dudamel, que acaba de ser nomenat nou director musical de l'?pera de Par¨ªs. Durant les properes sis temporades, compaginar¨¤ aquest c¨¤rrec amb el de cap de la Filharm¨°nica de Los Angeles, una instituci¨® que encap?ala des del 2009.

¡°Ho faig perqu¨¨ s¨¦ que puc fer-ho. ?s una oportunitat per al meu desenvolupament art¨ªstic, que ser¨¤ molt m¨¦s consistent, m¨¦s complet. Continuo sent jove, per¨° ja no ¨¦s la joventut dels 20 anys. ?s un bon moment per assumir aquest repte¡±, diu el director, que acaba de concloure les 11 representacions del seu Otel¡¤lo al Liceu. A partir d'ara tindr¨¤ dos regnes, un a cada continent, per¨° tamb¨¦ una vida paradoxalment m¨¦s tranquil¡¤la. ¡°Seran viatges m¨¦s llargs, de dos o tres mesos cada vegada, i ja no una setmana a cada ciutat. Com a fam¨ªlia feia temps que busc¨¤vem l'estabilitat a les dues bandes de l'Atl¨¤ntic¡±, afirma Dudamel, parella de l'actriu Mar¨ªa Valverde, que assegura que tindran un tercer peu a Madrid, on viu la seva fam¨ªlia pol¨ªtica. El director encara no t¨¦ casa a Par¨ªs, per¨° ja ha comen?at a aprendre franc¨¨s, una llengua que ¡°t¨¦ la seva complexitat¡±, per¨° que aquest ¡°negat per a les lleng¨¹es¡± diu que sent ¡°propera¡±.

¡°?s una de les defici¨¨ncies de les institucions art¨ªstiques: continuem pensant creient que el p¨²blic ha de venir cap a nosaltres i no a l¡¯inrev¨¦s¡±

Al capdavant de l'?pera de Par¨ªs, el seu projecte consistir¨¤ a alternar ¡°t¨ªtols importants de la hist¨°ria de l'¨°pera amb un nou repertori, creant un equilibri entre tradici¨® i novetat¡±. Una l¨ªnia similar a la que va desenvolupar amb ¨¨xit a la Filharm¨°nica de Los Angeles, encara que a Par¨ªs haur¨¤ de prevaler l'aspecte l¨ªric davant del simf¨°nic. ¡°Aix¨ª i tot, no vinc amb la voluntat de repetir la mateixa recepta, perqu¨¨ no em ve de gust i perqu¨¨ s¨®n llocs molt diferents. El que s¨ª que puc fer ¨¦s incorporar el que he apr¨¨s i implementar coses de les quals em sento orgull¨®s¡±, exposa. En la seva primera temporada, dirigir¨¤ Turandot i Les noces de Figaro, una a cadascuna de les dues sales de l'?pera de Par¨ªs, la seu hist¨°rica del Palais Garnier i la fortalesa dels vuitanta de la Bastilla. Tamb¨¦ ha programat concerts simf¨°nics de Ravel, Mozart, Berlioz, Mahler o Boulez, que li permetran ¡°trobar un so¡± al costat de la seva nova orquestra. Despr¨¦s vindran ¡°els nous compositors i les ¨°peres que no s'han representat mai¡±, els projectes amb artistes d'altres disciplines i m¨²sics pop, com els que ha desenvolupat a Los Angeles, que aspira a posar en escena fora d'aquestes dues seus oficials. ¡°Trencar aquestes barreres ¨¦s la millor manera de fer que el p¨²blic s'apropi¡±, afirma Dudamel. ¡°?s una de les defici¨¨ncies de les institucions art¨ªstiques: continuem pensant que el p¨²blic ha de venir cap a nosaltres i no a l'inrev¨¦s¡±.

La g¨¨nesi del seu nomenament es troba en la seva primera i, fins avui, ¨²nica col¡¤laboraci¨® amb l'?pera de Par¨ªs, on va dirigir La Boh¨¨me de Puccini el 2017 amb una pol¨¨mica posada en escena de Claus Guth, que va decidir situar-la en un futur dist¨°pic. ¡°Va haver-hi una connexi¨® meravellosa amb l'orquestra i el cor. Va ser una de les meves experi¨¨ncies oper¨ªstiques m¨¦s especials, fins al punt que ha acabat aix¨ª de b¨¦¡±, recorda Dudamel. L'oferta no es va concretar fins que Alexander Neef, alemany de 46 anys i deixeble de G¨¦rard Mortier, mort el 2014, va ser nomenat l'any passat m¨¤xim responsable de la instituci¨® en substituci¨® de l'incombustible St¨¦phane Lissner, a punt de jubilar-se. El seu perfil de superestrella i la seva desimboltura en diferents registres van impulsar la candidatura de Dudamel, per¨° tamb¨¦ el bon record que havia deixat en els m¨²sics d'una orquestra coneguda per la seva aspror humana. Per qu¨¨ creu que els va agradar tant? ¡°Van veure el respecte que existeix per la meva banda cap als artistes amb qui treballo. I una flexibilitat, perqu¨¨ no soc una persona impositiva. Soc rigor¨®s, per¨° sense que hi hagi imposici¨®¡±, diu Dudamel despr¨¦s d'uns segons de dubte, aturant-se al llindar de la immod¨¨stia. ¡°Cr¨¦ixer en l'ambient on vaig cr¨¦ixer ¨¦s una gran sort. Em va fer conscient de la import¨¤ncia del m¨²sic a l'orquestra, de l'exig¨¨ncia expressada a trav¨¦s de l'entesa i mai de l'obligaci¨®¡±, afegeix sobre la seva formaci¨® al Sistema, la revolucion¨¤ria organitzaci¨® d'orquestres p¨²bliques a Vene?uela. ¡°Aposto per un lideratge on tothom s'hi senti representat. Hi ha d'haver un guia i tu has de sentir-te guia, per¨° hi ha maneres de dir les coses. D'altres fan quatre crits. Jo exposo les meves cr¨ªtiques en el marc d'una reflexi¨®, i aix¨° en realitat pot ser m¨¦s dur, m¨¦s labori¨®s¡±, admet.

Es consolidar¨¤ el m¨¨tode Dudamel, partidari de l'assaig com una coproducci¨® entre el mestre i els seus m¨²sics, en un dels temples m¨¦s turbulents de l'art l¨ªric europeu? El seu flamant director coneix el llarg historial de conflictes en aquesta instituci¨®, on han estat abundants les tensions i les vagues. El seu amic Benjamin Millepied, un altre angelino d'adopci¨®, va tirar la tovallola despr¨¦s de nom¨¦s dos anys al capdavant del ballet d'aquesta mateixa ?pera, incapa? d'impulsar la renovaci¨® que desitjava. Ell diu que li fa respecte, per¨° no por. ¡°Si tingu¨¦s por, hauria dit que no. No m'exposaria a aix¨°, i encara menys en un moment tan complex¡±, assegura Dudamel, que assumeix la direcci¨® d'una instituci¨® que va perdre 45 milions d'euros per les anul¡¤lacions del 2020 i que es troba, segons els seus propis responsables, gaireb¨¦ en fallida. ¡°Acostumo a veure les dificultats com a oportunitats. Si hi ha problemes, caldr¨¤ solucionar-los. Despr¨¦s, no sempre hem d'estar d'acord en tot. De les idees antag¨°niques en pot sortir alguna cosa meravellosa¡±, apunta.

No s¨¦ si ¨¦s el canvi de d¨¨cada, per¨° abans pensava molt, era molt autocr¨ªtic, m¡¯autoflagel¡¤lava en sortir dels concerts

Quan St¨¦phane Lissner va ser nomenat per al c¨¤rrec de director el 2014, va llan?ar un missatge rotund: ¡°Cal provocar intel¡¤lectualment¡±. Va obrir la seva primera temporada amb un muntatge de Mois¨¨s i Aar¨®, la impenetrable ¨°pera de Sch?nberg amb posada en escena de Romeo Castellucci, aquest etern agitador adorat als cenacles parisencs. En ser escollit com el seu successor, Neef es va expressar amb paraules diferents: ¡°Hi haur¨¤ una evoluci¨®, no una revoluci¨®¡±. Dudamel s'inscriu, sense cap dubte, en aquesta segona via. ¡°La paraula evoluci¨® ¨¦s fonamental. A trav¨¦s de l'evoluci¨® tamb¨¦ es pot provocar¡±, sost¨¦. ¡°De vegades, volem que els processos de canvi siguin immediats. Per¨°, de vegades, quan es fan aix¨ª, no s'entenen, perqu¨¨ no tenen profunditat i s'esvaeixen. ?s com arreglar una cosa a mitges: dura un temps, per¨° acaba sortint m¨¦s car. La transformaci¨® ha de respondre a un proc¨¦s de pensament col¡¤lectiu, d'intercanvi d'idees, de m¨¦s solidesa¡±. Aix¨° no vol dir que es vegi a si mateix com un home de consens: ¡°No tot el que fem haur¨¤ d'agradar a tothom. Deixar espai per a un di¨¤leg entre comoditat i incomoditat em sembla sa, per¨° no crec en els radicalismes, perqu¨¨ mai funcionen en cap aspecte del desenvolupament de la humanitat. La radicalitat mai transcendeix, mai deixa una base¡±.

Un americ¨¤ a Par¨ªs

El seu nomenament converteix Dudamel en el primer llatinoameric¨¤ al capdavant d'una gran ¨°pera europea i demostra que hi ha altres camins per conquistar l'excel¡¤l¨¨ncia que el model vien¨¨s del conservatori i el seu culte al solista. ¡°Aquests temps han canviat... una mica. La m¨²sica ¨¦s molt important al meu pa¨ªs, per¨° no ¨¦s comparable amb els llocs on va n¨¦ixer i es va desenvolupar. Dit aix¨°, el Sistema ha estat un exemple de transformaci¨® de l'ensenyament a molts punts del m¨®n, inclosos els conservatoris¡±, considera. El fruit d'aquesta pedagogia alternativa arriba ara al cor de l'?pera de Par¨ªs. Significa aix¨° que la m¨²sica culta ha canviat per sempre? ¡°?s un signe que ha evolucionat i crec que ha de seguir fent-ho. No pot anar-se tancant en una caixa cada vegada m¨¦s petita. Cal protegir-la i respectar-la, per¨° tamb¨¦ permetre que canvi? amb els temps¡±.

La m¨²sica ¨¦s molt important al meu pa¨ªs, per¨° no ¨¦s comparable amb els llocs on va n¨¦ixer i es va desenvolupar

?s el triomf d'aquest americ¨¤ a Par¨ªs una revenja hist¨°rica del nou m¨®n sobre el vell? ¡°No podria dir aix¨°¡­¡±, diu Dudamel rient obertament. ¡°Per¨° s¨ª que hi ha un simbolisme important, ja que transmet un missatge positiu a una nova generaci¨®. Alguns anem al davant obrint cam¨ª perqu¨¨ d'altres puguin seguir-nos. I jo tampoc he arribat aqu¨ª del no-res: soc el resultat del desenvolupament d'un sistema que em precedeix¡±. Qu¨¨ diria el seu mestre, Jos¨¦ Antonio Abreu, fundador del Sistema, si li truqu¨¦s per anunciar-li aquesta bona nova? ¡°Estaria feli?. M¨¦s ben dit, est¨¤ molt feli?. Parlo amb ell sovint¡±, diu sobre el seu mentor, mort el 2018. Els seus desacords amb el r¨¨gim de Nicol¨¢s Maduro van impedir que pogu¨¦s anar al seu funeral a Vene?uela, i fa anys que no trepitja el pa¨ªs. ¡°Per¨° hi tornar¨¦ aviat, al m¨¦s aviat possible¡±, jura Dudamel amb veu tremolosa. ¡°Em fa molt de mal la situaci¨®, per¨° tinc fe en el meu pa¨ªs i s¨¦ que sortir¨¤ d'aquesta conjuntura. Cal trobar punts de trobada al marge de la pol¨ªtica, en la mateixa societat. La gent est¨¤ molt farta. Volen viure i no sobreviure¡±.