Retrat d¡¯una mare sobre fons negre

No hi pot haver res m¨¦s fel que la que hi ha en un relat que comen?a aix¨ª. ¡°Mentiria si digu¨¦s que no he gaudit mai amb les desgr¨¤cies de la mare¡±. No hi ha candor que embolcalli aquest relat en forma de confessi¨® i de den¨²ncia ¨ªntima i amarga d¡¯una relaci¨® tempestuosa entre mare i filla. Tot el rancor aflora quan la narradora, l¡¯Antara, rememora la infantesa infeli? que li va infligir la seva mare, incapa? de cuidar-la com ara la seva filla la cuida a ella, debatent-se entre el deure filial que la tenalla i el menyspreu visceral que la governa. Des del t¨²nel de la demencia senil, Tara, la mare que la va parir, no pot recordar el que la seva filla voldria que record¨¦s, per redempci¨® pr¨°pia i per inf¨¤mia aliena.

Sucre cremat narra una hist¨°ria dura de dolor a trav¨¦s de les escomeses del sentiment, que es fan visibles al lector gr¨¤cies al que sembla un combat d'esgrima entre la mem¨°ria i l'oblit. I "la mem¨°ria enfonsa les arrels en la nostra pr¨°pia vida, per aix¨° la seva tria no ¨¦s mai casual, sin¨® imperiosa i apassionada", diu Natalia Ginzburg al pr¨°leg a Fam¨ªlies. Tan fosca ¨¦s la hist¨°ria de l'Antara i la Tara com la que va escriure Toni Morrisson a Beloved, la d'una filla sacrificada a l'altar del menysteniment, i la frase "per qu¨¨ em vas abandonar, si soc tu? Mai no tornis a deixar-me" podria habitar la ment d'Antara.

La Tara ¨¦s lliure com ho ¨¦s Pelagia Nilovna Vl¨¢svo, la protagonista de La mare de Gorki; per¨° aix¨ª com la segona persegueix la conquesta de la llibertat, la Tara sotmet la seva filla a una vida desarrelada, fruit d'una maternitat for?osa. Vincles ferotges, les mem¨°ries de l'escriptora Vivian Gornick, tamb¨¦ s¨®n un reflex de les desavinences i frustracions entre mare i filla; Em dic Lucy Barton d'Elizabeth Strout, en canvi, ¨¦s una novel¡¤la que exerceix de contrap¨¨s de Sucre cremat. Aquesta opera prima de Doshi est¨¤ entre els finalistes del Premi Booker 2020 i ¨¦s guanyadora del Women's Prize for Fiction. ?s la hist¨°ria d'un desencontre irreparable, d'un conflicte familiar cimentat en una indesitjable depend¨¨ncia entre una mare que no va estimar la seva filla i una filla a la qual va resultar insofrible, des de la maternitat, estimar la seva pr¨°pia mare, en una tesitura en qu¨¨ la filla s'adona que, en la debilitat de l'oc¨¤s de les seves vides, els pares acaben convertint-se en fills dels seus fills. "En algun mmoment el declivi dels teus pares fa que depenguin de tu, els converteix en els teus fills. Igual que tu vas estar a les seves mans, ara ells estan a les teves".

Com l'Else, aquella mare burgesa jueva que va trencar convencions i va voler viure ad libitum la seva vida en els feli?os anys vint, la protagonista de Tu no ets una mare com les altres, d'Angelika Schrobsdorff. La novel¡¤la de Schrobsdorff tamb¨¦ la narra una filla que s'imposa la necessitat imperiosa d'entendre les raons d'una mare que refusa les responsabilitats. L'Antara, que sempre va intentar ser feli?, relata la vida rebel d'una mare d¨ªscola, abandonada pel marit i immersa en la secta d'un gur¨² que vesteix de cot¨® blanc i en qui ella busca la seva llibertat i en qui la filla veu la llosa que les cobria "com a mortes vivents; Tara, mare insensible a la servitud de la seva filla atrapada, que no oblidar¨¤ mai com de desvalguda es va sentir ni voldr¨¤ entendre com a atenuant les raons de la decrepitud de la progenitora.

"No hi ha manera que recordi el que va fer en el passat, no hi ha manera d'ofegar-la en la culpa", "durant un moment no ha sabut qui soc i durant aquest moment no he estat ning¨²; "vol que la convenci de que m'importa, de que la necessito?". Entre evocacions doloroses i obligacions ¨¤rdues, l'Antara recrea una hist¨°ria familiar a l'?ndia aut¨°ctona per¨° postcolonial de la c¨²rcuma i la llavor de com¨ª entre retrets i superviv¨¨ncia; no ¨¦s l'¨ªndia de l'exuber¨¤ncia ex¨°tica d'Amitav Ghosh, ni tampoc l'?ndia lluminosa i esperan?ada d'Arundhati Roy. La hist¨°ria desoladora que explica l'Antara ¨¦s massa atro? com per qu¨¨ el costumisme serveixi per altra cosa a banda de subratllar-ne la veracitat prodigiosa.

Sucre cremat ¨¦s un novel¡¤la ¨ªntima i turmentada que impugna amb seny la convenci¨® incontestable que els fills deuen lleialtat als pares m¨¦s enll¨¤ de tota circumst¨¤ncia. Exposa una esmena a la dubtosa per¨° indestructible llei de la reciprocitat entre pares i fills, malgrat que els fills no han triat n¨¦ixer. "Nom¨¦s voldria saber, deixant de banda el delicte de n¨¦ixer, qu¨¨ m¨¦s us pot ofendre, per castigar-me m¨¦s?". Poc importa si Calder¨®n o Doshi: la q¨¹esti¨® radica en els deutes que contraiem pel simple fet de n¨¦ixer.

?