Un Sant Jordi ling¨¹¨ªstic

Deu ser que durant la pand¨¨mia els ling¨¹istes han estat ociosos, perqu¨¨ arriba Sant Jordi amb m¨¦s novetats de llengua que mai. I tenint en compte que la Setmana del Llibre en Catal¨¤ s¡¯ha convertit en una altra cita ineludible per a la presentaci¨® de novetats, cal concloure que la producci¨® al voltant del catal¨¤ gaudeix d¡¯una salut estupenda. De moment, doncs, no s¡¯ha notat encara aquest nou invent de situar l¡¯anomenat D¨ªa del Espa?ol justament per Sant Jordi (no se¡¯ls ha acudit de contraprogramar els Sanfermines, o les Falles, o la Setmana Santa sevillana), tot aprofitant la data de defunci¨® de Cervantes per llan?ar una iconografia quixotesca en lloc de llibres i roses. En fi...

Comencem amb un cant a la diversitat ling¨¹¨ªstica amb Els colors de la neu (Eumo, 158 p. 19 eu.), signat per Pere Comellas i Carme Junyent. L¡¯obra, de lectura amena a l¡¯estil Jes¨²s Tus¨®n, ofereix una panor¨¤mica de la manera com les lleng¨¹es organitzen l¡¯entorn, construeixen cultura i interpreten el m¨®n. A trav¨¦s de la descripci¨® de fen¨°mens comuns a la facultat del llenguatge, com ara l¡¯expressi¨® del g¨¨nere, la dixi dels participats en el discurs o els sistemes de numeraci¨®, la diversitat s¡¯acaba revelant com el factor decisiu per a la igualtat entre les lleng¨¹es i l¡¯evid¨¨ncia que totes tenen el mateix valor. D¡¯aqu¨ª doncs el darrer cap¨ªtol, que busca ultrapassar la mera descripci¨® de fen¨°mens gramaticals per alertar sobre la p¨¨rdua de diversitat ling¨¹¨ªstica mundial.

Repeteix Carme Junyent amb un llibre en qu¨¨ ha coordinat fins a 77 veus a l¡¯entorn de la preocupant salut socioling¨¹¨ªstica de la llengua: El catal¨¤, la llengua efervescent (Viena, 182 p¨¤g. 15,20 eu.). Per mitj¨¤ d¡¯articles breus, l¡¯obra esdev¨¦ una bona s¨ªntesi del pensament acad¨¨mic actual, amb el fil conductor de l¡¯emerg¨¨ncia per la llengua i la crida a emprendre mesures perqu¨¨ la situaci¨® de residualitzaci¨® no sigui irreversible. No tot ¨¦s doncs pessimisme. A banda d¡¯incorporar autors consagrats en el debat (Bastardas, Rossich, Lamuela, Murgades), hi ha espai tamb¨¦ per a veus joves que vinculen la defensa de la llengua amb altres mobilitzacions, tal com fa Cl¨¤udia Rius respecte del feminisme o Maria Sabat¨¦-Dalmau criticant el neoliberalisme.

Sovint la lectura sobre el catal¨¤ desemboca en angoixa, cosa que Enric Gom¨¤ pret¨¦n combatre amb El catal¨¤ tranquil (P¨°rtic, 190 p. 15,10 eu.). Fi coneixedor del l¨¨xic de la llengua per la seva afici¨® tant a llegir diccionaris com a parar l¡¯antena al carrer, l¡¯autor proposa un ant¨ªdot per a la rigidesa d¡¯una normativa que, entesa com a mecanisme alli?onador, pot acabar constrenyent la llengua col¡¤loquial i limitant la creaci¨® l¨¨xica, que no sempre ¨¦s endre?ada. I no s¡¯est¨¤ de reclamar la idone?tat de paraules sorgides dels usos espontanis que poden espantar m¨¦s d¡¯un ultrancer: guixeta, octaveta, ¨¤rbit, gimcama, frapar, candau, enganxina, ll¨¤pissos, cumbai¨¤, pixapins. Tot amb l¡¯humor gomani¨¤ que tamb¨¦ caracteritza Control de plagues i El castell¨¤, la llengua del costat.

Tot aquell que consideri que la tranquil¡¤litat de Gom¨¤ ¨¦s un exc¨¦s per a una llengua que necessita m¨¦s rigor est¨¤ d¡¯enhorabona amb l¡¯aparici¨® del Llibre d¡¯estil de VilaWeb (Edicions de 1984, 280 p. 17,50 eu.). Lluny de presentar una obra que legitimi certs usos gramaticals i l¨¨xics heterodoxos ¡ªtal com fan altres llibres d¡¯estil¡ª, VilaWeb entronca amb la tradici¨® de Fabra i continuadors a fi de ¡°bastir una llengua de refer¨¨ncia nacional, no pas regional: apta per a tot el domini ling¨¹¨ªstic i aclarida de tota interfer¨¨ncia que en mini el sistema¡±. No els cal, doncs, justificar l¡¯¨²s de la llista de diacr¨ªtics vella. Per destacar l¡¯apartat d¡¯¡°Abusos, dubtes i propietats¡±, amb algunes de les seves prefer¨¨ncies i propostes (condom per cond¨®, ronda per gira, etc.). No hi hem trobat per¨° el conegut repic d¡¯atuells per cassolada.

Qui tingui dubtes de llengua ja s¡¯ha acostumat a rec¨®rrer a l¡¯Optimot, el servei de consultes ling¨¹¨ªstiques emparat per Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica i l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans. Apareix ara 101 dubtes de catal¨¤ resolts per l¡¯Optimot (Rosa dels Vents, 218 p. 17 eu.), amb textos de Pau Clua a partir de les fitxes del servei. El llibre obre foc justament amb els diacr¨ªtics, i tant pot anar resolent confusions diverses (guixeta, taquilla o armariet?; alhora o a l'hora?; composar o compondre?) com aturar-se en q¨¹estions gramaticals, com ara els complements de r¨¨gim verbal o l¡¯ab¨²s dels possessius. Ll¨¤stima que s¡¯hagi silenciat la feina de les aut¨¨ntiques autores de les fitxes, les conegudes com a optimotes: Aina Dom¨¨nec, M¨ªriam Mart¨ªn Lloret, Maria Rosa Serra i Marta Salvad¨®.

Aix¨ª com Mag¨ª Camps deia Parla¡¯m amb estil, les germanes Valentina i J¨²lia Planas ¡ªaltrament dites La incorrecta¡ª reclamen obertament Parla b¨¦, collons! (Montena, 200 p. 18 eu.), tot un manual que pret¨¦n difondre la correcci¨® ling¨¹¨ªstica des de la m¨¦s festiva irrever¨¨ncia. Amb m¨¤ximes que funcionen com a esl¨°gans (¡°Accentuar ¨¦s gratu?t¡±, ¡°Perdra la cradivilitat es aix¨ªs de f¨¤?il¡±) i un grafisme atractiu que combina text impr¨¨s i notaci¨® correctiva en vermell, l¡¯obra exposa les principals convencions per escriure com cal, com ara els usos de la maj¨²scula o la notaci¨® dels nombres, alhora que resol nombrosos dubtes d¡¯ortografia, gram¨¤tica i l¨¨xic. Per emmarcar els deu manaments d¡¯inici, amb el darrer que no deixa marge de maniobra: ¡°No dur¨¤s la contr¨¤ria a La incorrecta¡±.

Bon Sant Jordi!