Aquesta constant confusi¨®

No cal ser ni gaire agut ni gaire susceptible per detectar un cert deteriorament de la cultura democr¨¤tica. Ho demostren extensament els ¨²ltims anys i una pila d'actituds p¨²bliques i privades, perqu¨¨ la democr¨¤cia no ¨¦s nom¨¦s una forma de govern, sin¨® tamb¨¦ i especialment una actitud personal i col¡¤lectiva que es canalitza mitjan?ant la participaci¨® atenent la voluntat i la necessitat ciutadanes. I encara que la pand¨¨mia s'hagi convertit en la prova del cot¨® justificada per raons de salut p¨²blica, algunes decisions que han pres els nostres representants i que ha avalat la just¨ªcia en forma de limitacions, confinaments, prohibicions i imposicions acatades majorit¨¤riament de forma acr¨ªtica, ho han fet pal¨¨s.

Per¨° no tot va comen?ar amb el coronavirus. Sense antecedents, no es podrien entendre les delacions de la policia de balc¨®, els reportatges recriminadors i els advertiments punitius de l'¨²ltim any. Abans, aquesta posici¨® ja es podia apreciar en la progressiva baixa toler¨¤ncia cap a les opinions contr¨¤ries, en la p¨¨rdua immediata de respecte cap a qui no participa de les mateixes idees o reclamant di¨¤leg i acusant de no facilitar-lo als qui se'ls exigeix acatar els postulats propis. Definitivament, el verb exigir s'ha convertit en sin¨°nim popular d'altres de menys imperiosos per¨° igualment v¨¤lids: demanar, plantejar, sol¡¤licitar o reclamar, per exemple. I que alguns constin al diccionari com a sin¨°nims no nega la seva condici¨® de nivell superior en la demanda. Ho hem sentit aquesta mateixa setmana als estudiants tancats a la UB. Tot i tenir les seves raons defensables i mostrant el seu malestar respectable, no instaven el rector a subscriure-les, sin¨® que li ¡°exigien¡± fer-ho com a condici¨® per marxar. Un tot o res. Democr¨¤tic, per descomptat.

Sense antecedents, no es podrien entendre les delacions de la policia de balc¨®, els reportatges recriminadors

Per la seva banda, algunes forces pol¨ªtiques del Parlament que van subscriure un cord¨® sanitari per a?llar Vox s'han confabulat per negar al partit ultra el senador que li corresponia per ser quarta for?a electoral i que hauria tingut si a l'hora de tramitar-lo s'hagu¨¦s aplicat el mecanisme utilitzat durant 40 anys. La casu¨ªstica demostra que no ¨¦s f¨¤cil encertar-la amb el procediment per frenar els qui es consideren un perill per a la democr¨¤cia. Un debat tan obert com hist¨°ric i desigual. Per¨° igualment resulta dif¨ªcil que els qui l'han administrat des de molt abans de la irrupci¨® social dels intolerants es q¨¹estionin i corregeixin aquelles decisions pr¨°pies que van ajudar a crear un ambient queix¨®s aprofitat amb habilitat pels populismes extrems. Al seu torn, resulta curi¨®s que a partir de la nit electoral s'esquincessin les vestidures els mateixos que van facilitar la participaci¨® de Vox en els debats dels mitjans p¨²blics trencant una altra tradici¨® no escrita: que nom¨¦s tenien faristol els qui ja tenien representaci¨®. Passava, no obstant aix¨°, que com que Junts per Catalunya havia perdut el seu dret legal per decisi¨® jur¨ªdica fruit de la pugna amb el PDeCAT, una de les formacions amb un nombre m¨¦s alt de diputats i m¨¦s bones expectatives no hi podia ser. I aix¨ª va ser com la conveni¨¨ncia va fer la resta afavorint la participaci¨® dels qui ara s¨®n un llast. Una cosa semblant al que va fer el socialisme espanyol per intentar fastiguejar el PP o el que passa en la campanya madrilenya davant de cartells ofensius. M¨¦s enll¨¤ de lamentar-se i denunciar-ho nom¨¦s ho contraresten amb dades els mitjans de comunicaci¨® i no els rivals alarmats per alguna cosa m¨¦s que una provocaci¨®. I, ¨¦s clar, davant de la seva capacitat de remoure l'est¨®mac amb falsedats m¨¦s que no pas el cervell amb raons, el ciutad¨¤ emprenyat amb els seus o amb tots es llan?a al vot del malestar i desafia.

Jordi Cruz, xef fam¨®s i televisiu, es lamentava dimarts a SER Catalunya de les dures restriccions imposades al sector de la restauraci¨®, que l'han portat a tenir tancats els seus establiments des del mar? de l'any passat. I de manera provocadora i jocosa es preguntava qu¨¨ li estava passant per haver-se plantejat que, si visqu¨¦s a Madrid, votaria Isabel D¨ªaz Ayuso. I Carles Abell¨¢n s'hi sumava malgrat confessar-se d'esquerres. I els va tocar el rebre per part d'una legi¨® de cr¨ªtics poc atents, cuirassats al darrere de les xarxes, que semblen haver vingut per fomentar l'odi i augmentar la tensi¨® m¨¦s que per contribuir a la solidaritat, promoure la igualtat i socialitzar el coneixement. I si no, que l'hi preguntin a Javier Cercas i el tuit que descontextualitzava i redu?a una intervenci¨® de mitja hora que va fer fa temps a 30 segons despr¨¦s d'una entrevista a TV3. O a Jordi ?vole, a qui se li q¨¹estiona que entrevist¨¦s un negacionista de les vacunes, o als seus col¡¤legues, a qui se'ls critiquen les preguntes quan el que ¨¦s inadequat acostumen a ser les respostes. No ¨¦s estrany que Ada Colau hagi deixat Twitter. ?s clar que, si repass¨¦s l'historial del seu compte, ells tampoc aguantaria el seu propi passat. Com gaireb¨¦ ning¨².

No ¨¦s f¨¤cil encertar-la amb el procediment per frenar els qui es consideren un perill per a la democr¨¤cia