Ideologia? Per a qu¨¨?

A l¡¯entrevista que el director de Televisi¨® de Catalunya, Vicent Sanchis, li va fer el 14 de mar? no va aconseguir que Laura Borr¨¤s ubiqu¨¦s ideol¨°gicament Junts per Catalunya. Quan feia set minuts de rellotge que reformulava la pregunta, va simplificar al m¨¤xim. I at¨¨s que aquesta formaci¨® es presenta com una opci¨® d¡¯esquerres, el periodista li va preguntar: ¡°S¡¯ubiquen a l¡¯esquerra d¡¯Esquerra Republicana o a la dreta?¡±. La presidenta del Parlament, inc¨°moda, el va instar a mirar les enquestes del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® (CEO). ¡°L¡¯opci¨® que representem, li insisteixo, ¨¦s in¨¨dita, no hi ha cap altre opci¨® pol¨ªtica tan transversal. ?s una transversalitat que s¡¯ubica en el CEO i els [¡­] enquestats ens situen en aquest espai de l¡¯esquerra. Ara mateix no s¨¦ com ens ubiquen respecte a ERC, per¨° podem consultar-ho¡±.

Cada vegada ¨¦s m¨¦s f¨¤cil trobar dirigents pol¨ªtics ¡ªno militants de base¡ª amb serioses dificultats per ubicar les sigles que representen en un mapa conceptual

En la mateixa l¨ªnia, el diumenge 18 d¡¯abril Ana Pastor va preguntar a La Sexta a la candidata de M¨¦s Madrid, M¨®nica Garc¨ªa, en qu¨¨ es diferenciava el seu partit d¡¯Unides Podem. ¡°Som dues formacions diferents, amb ADN diferents. Jo crec que nosaltres encarnem o hem fet durant aquests dos anys a la Comunitat de Madrid una pol¨ªtica que podr¨ªem dir que ¨¦s una pol¨ªtica de la quotidianitat, la pol¨ªtica del qu¨¨ ¨¦s important. Som la primera for?a a l¡¯Ajuntament de Madrid. Hem estat els que hem fet oposici¨® a la senyora Ayuso durant aquest any, que nosaltres creiem que ha estat de desgovern i de caos i no nom¨¦s aix¨°, sin¨® que hem posat propostes damunt la taula que creiem que s¨®n del segle XXI, verdes, feministes i de just¨ªcia social¡±.

Ideologia? Connais pas. S¨®n nom¨¦s dos exemples, per¨° amb poc esfor? n¡¯aplegar¨ªem m¨¦s. Cada vegada ¨¦s m¨¦s f¨¤cil trobar dirigents pol¨ªtics ¡ªno militants de base¡ª amb serioses dificultats per ubicar les sigles que representen en un mapa conceptual. Els resulta m¨¦s f¨¤cil determinar all¨° que no s¨®n o que no volen semblar que all¨° que pretenen ser. Encara que no ¨¦s l¡¯¨²nic, un dels principals motius de la situaci¨® ¨¦s que se¡¯ls tria i han progressat pel seu activisme als mitjans de comunicaci¨®, i molts, a les xarxes gr¨¤cies a la seva habilitat dial¨¨ctica i no a partir d¡¯una valoraci¨® de les seves idees, experi¨¨ncia o plantejaments.

D¡¯una banda, no tenen una llarga milit¨¤ncia en una formaci¨® pol¨ªtica que els hagi perm¨¨s amarar-se d¡¯un ideari. De l¡¯altra, no disposen d¡¯unes lectures autodidactes que els hagin aportat un m¨ªnim fons d¡¯armari en aquest ¨¤mbit. No es tracta de mirar el bagul dels records i idealitzar els pol¨ªtics d¡¯altres ¨¨poques, per¨° un r¨¤pid rep¨¤s a molts dels l¨ªders, per exemple, de la Segona Rep¨²blica o de la Transici¨® de seguida fa aflorar perfils amb m¨¦s bagatge. Alguns pel p¨°sit d¡¯una lluita pol¨ªtica sostinguda, uns altres amb lectures pol¨ªtiques al marge de la seva dedicaci¨® professional.

El XX s¡¯ha considerat el gran segle de les ideologies, fins que en les seves dues ¨²ltimes d¨¨cades moltes van esllanguir-se. ?El XXI ser¨¤ un segle sense ideologies, sense uns prop¨°sits definits per articular les societats, amb propostes per transformar la realitat amb la perspectiva d¡¯un model ideal? A Catalunya i Espanya conviuen avui dos models: partits amb una tradici¨® ideol¨°gica clara i formacions de nou encuny. Aquestes ¨²ltimes basen bona part del seu atractiu en l¡¯impacte dels missatges i uns horitzons pol¨ªtics nebulosos. L¡¯¨¨xit d¡¯aquestes segones arrossega les primeres a aquesta pr¨¤ctica.

Formacions de nou encuny basen bona part del seu atractiu en l¡¯impacte dels missatges i uns horitzons pol¨ªtics nebulosos, arrossegant a aquesta pr¨¤ctica els partits amb una tradici¨® ideol¨°gica

Aquesta manca de br¨²ixola explica, en part, per qu¨¨ cada vegada m¨¦s persones consideren que la pol¨ªtica s¡¯ha tornat impredictible. I tamb¨¦ que la pr¨¤ctica pol¨ªtica tendeixi a assemblar-se a la d¡¯estats d¡¯altres latituds, on, per les seves respectives hist¨°ries, els r¨¨gims parlamentaris han tingut dificultats per consolidar-se i ¨¦s habitual deslegitimar l¡¯oponent, voler destruir-lo amb tota mena de pr¨¤ctiques i viure legislatures curtes i amb girs de gui¨® constant.

Sense adonar-nos-en, com explica el professor de la Universitat de Vic Josep Burgaya a La manada digital. Feudalismo hipertecnol¨®gico en una democracia sin ciudadanos, ens estem instal¡¤lant en una cultura, tamb¨¦ pol¨ªtica, del simulacre. Falta m¨²scul intel¡¤lectual que estableixi models de pa¨ªs a debatre i a presentar a la ciutadania i sobra maquin¨¤ria propagand¨ªstica. Repetir, per exemple, fins a la sacietat que es defensa la ¡°democr¨¤cia¡± davant dels que la volen debilitar ¨¦s in¨²til si s¡¯¨¦s incapa? de situar la pr¨°pia proposta en un mapa d¡¯idees. Abans de voler dedicar-se a la pol¨ªtica, hom hauria de llegir i formar-se.