Tornar¨¤s a Sebald

Un cr¨ªtic ha de ser honest. Per descomptat! No caldria sin¨®! Per¨° resulta que ser honest, dir el que un pensa, anar de cara... no ¨¦s gens senzill, sovint s¡¯acaba per ser injust, i massa vegades fins i tot obsc¨¨. De deb¨° volen que els cr¨ªtics siguem honestos i sincers? No seria millor per a tots una mica de moderaci¨®, cuinar amb bones paraules algunes de les experi¨¨ncies lectores? Tant ¨¦s, massa tard; l¡¯honestedat ¨¦s un vici, passa com amb els bombons exquisits o les patates greixoses: quan treu el cap l¡¯honestedat, no hi ha marxa enrere. Aix¨ª que anem amb l¡¯honestedat per davant: m¡¯ha costat un horror acabar Els anells de Saturn, d¡¯un autor, W. G. Sebald (Baviera, 1944 - Norkfolk, 2001), a qui vint anys enrere llegia amb molt¨ªssim inter¨¨s i considerava un dels escriptors capdavanters del seu temps.

ELS ANELLS?DE SATURN
W. G. Sebald
Traducci¨®?d'Anna Soler Horta
Fl?neur
330 p¨¤g. 25 euros

Explicar que m¡¯ha passat a mi en aquests quinze anys seria portar ¡°l¡¯honestedat¡± massa lluny, a la confessi¨®, a la vida privada (encara que sigui la de la ment), a l¡¯ab¨²s de les condicions i prop¨°sits d¡¯aquest espai. Per¨° el cert ¨¦s que el gust que sentia pels llibres de Sebald ofereix trets que transcendeixen l¡¯experi¨¨ncia personal.

La febrada Sebald va ser un fenomen col¡¤lectiu, social, fruit d¡¯una atmosfera on semblava d¡¯all¨° m¨¦s sofisticat escriure una literatura sense relat, sense personatges, d¡¯associacions tem¨¤tiques, una literatura per a la fi de la Hist¨°ria... Despr¨¦s ha resultat que la Hist¨°ria continuava viv¨ªssima, que el m¨®n seguia endavant i exigia una resposta liter¨¤ria, la impugnaci¨® imprescindible que proporciona la novel¡¤la. I d¡¯aquella moda han quedat ben pocs llibres de valor. El marc s¡¯ha desdibuixat, sabem que una novel¡¤la pot ser bona o dolenta hi surtin o no personatges, per¨° els principals m¨¨rits de Sebald continuen aqu¨ª, apareixen tan bon punt tornem a obrir el llibre: bona m¨¤ per a les descripcions, bon ull per als paratges desolats, i aquest ritme demorat, de sintaxi polida, amb el qual avan?a a ritme d¡¯onatge, i que funciona gaireb¨¦ com un encanteri sobre el lector bocabadat.

A Els anells de Saturn Sebald intenta una revifalla de la prosa enciclop¨¨dica (abans de l¡¯ordenaci¨® dels sabers que va dur a terme l¡¯Enciclop¨¨dia il¡¤lustrada) que pren com a models Herodot, Plini, el seu estimat Thomas Browne, l¡¯inevitable precedent de Robert Burton, naturalistes com Georges Louis Leclerc, comte de Buffon, i tota mena de viatgers i curiosos que en un temps sense fotografies eren els ulls de la humanitat.

Amarat d¡¯una ironia contempor¨¤nia (en l¡¯¨¨poca de l¡¯¨¨xtasi de les imatges, Sebald incorpora al llibre fotografies fosques, esbiaixades, esva?des... que en lloc d¡¯il¡¤lustrar contribueixen a pertorbar, a l¡¯estranyament) fa de fl?neur per indrets sense prestigi, amb una flaca m¨°rbida pels estralls de la guerra, la devastaci¨® industrial o l¡¯abandonament hum¨¤. Una atmosfera enrarida, un atractiu laberint on la majoria de dreceres condueixen a carrerons sense sortida.

Quan aquesta prosa pretesament cientifista, per¨° interessada per les desconnexions de la ment racional, es posa al servei d¡¯un tema, Sebald aconsegueix la seva obra capdavantera: Hist¨°ria natural de la destrucci¨®. El llibre que ens ocupa, m¨¦s vagar¨®s, funciona com un seductor model de control ret¨°ric i de pulcra elaboraci¨® sint¨¤ctica. Molt recomanable. Per¨°, baixada la febre, quina mena d¡¯escriptor ¨¦s Sebald? Un que no resisteix gaire la comparaci¨® amb contemporanis semblants: les arriscades i precises immersions de Peter Handke en les patologies contempor¨¤nies es veuen redu?des aqu¨ª a un estudi no gaire original de la m¨¦s esnob de les malalties, la melancolia; les escruixidores indagacions de Patrick Modiano sobre els efectes de l¡¯oblit en la responsabilitat personal s¡¯esquematitzen en una mena d¡¯almanac d¡¯efem¨¨rides prestigioses, de t¨°pics un xic suats sobre el pas del temps i els estralls del progr¨¦s.

Protegit per una gu¨¤rdia pretoriana de refer¨¨ncies (Kafka, Flaubert, Rembrandt, Descartes, Borges... i encara som a la plana 42, vade retro name-dropping!), Sebald ofereix al lector un somni de complaen?a sobre l¡¯escriptura i la lectura: una c¨¤psula artificial, despullada de tota passi¨®; un Grand Tour per les galeries on s¡¯exhibeixen les prestigioses m¨°mies de la cultura europea, lliure de tensions socials i pol¨ªtiques. Una superf¨ªcie setinada, una prosa amable, exposada amb gust, un mestre del ritme, un notable escriptor de segona.