Macba: un ¡®pas de deux¡¯

Que sigui de ma¨® ¨¦s la primera cosa destacable de la proposta guanyadora del concurs d¡¯ampliaci¨® del Macba. Una decisi¨® que la mimetitza millor amb les altres edificacions d¡¯aquell costat de la pla?a i la distingeix radicalment del Macba blanc i quasi sense juntes. Un material que parla d¡¯una manera de fer, d¡¯un ofici que, com pocs, du associada la cosa manual, des de la mateixa pe?a, que agafem, col¡¤loquem, ajustem i perfilem, amb la m¨¤, fins a les juntes. Un material que semblava proscrit darrere l¡¯entusiasme que desperten els materials que es munten, solden o caragolen. Ja veurem com acaba executant-se l¡¯ampliaci¨®, per¨° les juntes ens ho diran.

El m¨¦s interessant ¨¦s el fet de ser un museu que tindr¨¤ dues parts que es miren. Les parelles d¡¯edificis, sempre que la dist¨¤ncia sigui l¡¯adequada i no es perdi la tensi¨®, tenen un atractiu innegable. Alguns aconsegueixen formar una unitat no ¨°bvia que acaba fent entrar en acci¨® l¡¯espai que els separa, que passa a ser vist com l¡¯espai que els uneix. En aquests casos, tendim a mirar els dos edificis i a comparar-los. Aix¨ª, de manera intu?tiva, constru?m lligams entre ells amb fils invisibles. Alguna cosa semblant passa entre els dos palaus de la pla?a de Sant Jaume, el de l¡¯Ajuntament i de la Generalitat, separats quasi per la mateixa dist¨¤ncia que unir¨¤ els de la pla?a dels ?ngels. No insistir¨¦ que en els darrers anys s¡¯ha convertit en un espai que representa frustraci¨® i avorriment, per¨° arquitect¨°nica-ment parlant t¨¦ un inter¨¨s innegable, comen?ant perqu¨¨ els dos palaus, amalgamant cadascun diverses construccions, van acabar construint fa?anes emmirallades, tot fent un exercici de construcci¨® de la pla?a. N¡¯hi ha prou amb veure la petita crugia amb la qual la fa?ana municipal resol l¡¯embocadura del carrer de la Ciutat, soldant-se a les edificacions g¨°tiques existents, per veure quanta artificiositat hi ha per fer aquesta fa?ana teatralitzada. Un senyal de la voluntat dels dos edificis de compar¨¨ixer a escena sabent-se un davant de l¡¯altre.

En el cas del Macba es donen elements que permeten tra?ar similituds amb el cas de l¡¯afligida pla?a de Sant Jaume o, si m¨¦s no, de veure el projecte d¡¯ampliaci¨® com la pe?a que t¨¦ l¡¯ocasi¨® d¡¯interpretar aquest pas de deux. Vist aix¨ª, els batejats com a contraforts del nou edifici, que interrompen r¨ªtmicament la vista de l¡¯interior i el moviment de les persones, no estan gaire lluny de la fa?ana blanca en qu¨¨ es miren, coronada per sis contraforts blancs. I encara podr¨ªem convidar a mirar la fa?ana del Macba blanc com una galeria que cont¨¦ les rampes, que no s¨®n m¨¦s que un teatre del moviment per ser vist des de la pla?a. Un element de grans proporcions que fa de fa?ana i que distreu i, aix¨ª, endre?a i amaga les sales i peces del museu.

?s un recurs que no costa de veure en la ampliaci¨® i de recon¨¨ixer, en la galeria de la seva fa?ana pautada, l¡¯element que lliga, amaga i unifica un conjunt de peces noves i existents, el m¨¨rit m¨¦s clar de la proposta. S¨®n les dues fa?anes de vocaci¨® similar les que permeten imaginar l¡¯espai de la nova pla?a que es formar¨¤, com el gran atri del museu, ara doble.

El Macba blanc reformar¨¤ la planta baixa: seria una ocasi¨® per cosir les dues construccions del museu i repensar el podi de basalt, que potser ara no tindr¨¤ el mateix sentit, i amb valentia fer un paviment semblant al de la pla?a de Sant Jaume, no apte per patinar-hi. El cos longitudinal ha atorgat nou protagonisme a l¡¯edifici que tanca la pla?a i cont¨¦ l¡¯arxiu del museu, per¨° aquest final no t¨¦ una equival¨¨ncia amb la tapa que tanca la llarga galeria del costat de la capella, ara dissimulada amb un gran cartell anunciador. Potser amb tranquil¡¤litat hauria de resoldre¡¯s millor i, sabent-se la r¨¨plica del volum corbat enganxat a la fa?ana de Macba blanc, podria ajudar a afinar el ballet que interpretaran els dos edificis.