Els l¨ªmits de la paci¨¨ncia

En un dels textos inclosos a Els c¨°mplices, ¡®Avorriment i impaci¨¨ncia en la lectura¡¯, Enric Iborra distingeix entre dues menes de llibres que l¡¯irriten: una ¨¦s ¡°els que no tenen cap inter¨¨s per a ning¨², ni tan sols per als qui els van escriure¡±, que fan que es desconnecti de la lectura i, a la fi, adormin; a l¡¯altra hi figurarien els llibres que es comencen a llegir amb il¡¤lusi¨® i, al cap de poques p¨¤gines, en comptes del goig que s¡¯esperava, el que es va imposant ¨¦s un malestar evident: l¡¯autor diu ben poca cosa, el que diu no compensa l¡¯esfor? que s¡¯hi inverteix i el text costa de seguir per culpa de ¡°la imprecisi¨® i la falta de concisi¨®, els circumloquis, el to sibil¡¤l¨ªtic¡±. Un s¡¯exaspera, ¨¦s clar, i, com que la paci¨¨ncia t¨¦ un l¨ªmit, s¨®n uns llibres que es deixen c¨®rrer: ¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia de saber meridianament que la literatura no sedueix pel que pugui tenir de literari, sin¨® per l¡¯estricte entramat verbal del text en tots els nivells i en tots els angles. La seva abs¨¨ncia avorreix i impacienta. Irrita.

No s¡¯ha de considerar un fenomen exclusiu d¡¯ara i aqu¨ª, i no ¨¦s tampoc una caracter¨ªstica que afecti ¨²nicament una llengua o una altra. Ha passat a tot arreu, a qualsevol ¨¨poca i en totes les lleng¨¹es: la major part dels llibres que s¡¯han publicat i es publiquen com a literatura no ho arriben a ser de veritat; fins i tot ¨¦s dubt¨®s que, en el fons, tots aspirin a ser-ho: hi ha els llibres dels autors que s¡¯enganyen a si mateixos, i el valor que atribueixen a la seva obra no mant¨¦ gaires punts de contacte amb el que en realitat ¨¦s: l¡¯exemple de la temporada seria L¡¯home que va viure dues vegades, de Gerard Quintana, premi Ramon Llull 2021; hi ha els llibres dels autors que es conformen a enganyar el lector, i no ¨¦s estrany que assoleixin ¨¨xit momentani perqu¨¨ bona part dels lectors, sense l¡¯oportuna formaci¨® del gust literari, busquen justament la quincalla que se¡¯ls ofereix com a imitaci¨® d¡¯una joia preciosa: en aquesta categoria qui guanya ¨¦s La dona de la seva vida, de Xavier Bosch (a banda de ser el m¨¦s venut per Sant Jordi, no l¡¯avala cap premi, per¨° si se¡¯n conced¨ªs un a les dedicat¨°ries el podria obtenir: ¡°Als qui busquen. Als qui busquen i no troben. I, sobretot, als qui no busquen perqu¨¨ ni tan sols saben que hagin de buscar ning¨²¡±); i hi ha, en fi, els llibres dels autors que combinen amb tra?a les dues anteriors possibilitats i s¡¯enganyen enganyant: aqu¨ª, malauradament, es podria esmentar T¨¤ndem, premi Josep Pla 2021, de Maria Barbal, Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes d¡¯enguany.

En aquests tres t¨ªtols Iborra hi localitzar¨¤ unes quantes coses de les que l¡¯impacienten en un llibre: ¡°el dolorisme, el sentimentalisme, les bones intencions, el to de superioritat moral, la seriositat o la falta d¡¯ironia (...), la incapacitat d¡¯estar-se callat quan no es t¨¦ res a dir¡±. Tamb¨¦ hi trobar¨¤, encara que estiguin escrits en vers, un altre dels problemes que l¡¯incomoden, ¡°els poetes que parlen del sentiment inefable de l¡¯abs¨¨ncia¡±.