El fet diferencial de D¨ªaz Ayuso

Qui es podia imaginar que les eleccions auton¨°miques de Madrid girarien algun dia entorn de la defensa d'una suposada identitat madrilenya amena?ada. D¨ªaz Ayuso ha apostat en aquesta campanya per la polaritzaci¨® perqu¨¨ ¨¦s la millor manera d'evitar les evidents car¨¨ncies de la seva pol¨ªtica, especialment en la gesti¨® de la pand¨¨mia. Com es va veure en l'¨²nic debat en el qual va participar, la candidata del PP s'espavila molt millor en la confrontaci¨® ideol¨°gica que en la discussi¨® de les pol¨ªtiques p¨²bliques i tampoc li interessa el cos a cos amb els adversaris. Ella apunta per elevaci¨®: Madrid contra el govern de Pedro S¨¢nchez, conscient que, si li surt b¨¦ l'envit, pot aspirar a molt m¨¦s.

A l'esquerra li ¨¦s dif¨ªcil confrontar amb una ret¨°rica destructiva que menysprea la veritat i el debat racional

En la primera fase de la campanya va portar clarament la iniciativa amb una dicotomia tan for?ada com falsa, l'elecci¨® entre ¡°llibertat o socialisme¡± i ¡°llibertat o comunisme¡±, com si el PSOE i Unides Podems fossin forces totalit¨¤ries, quan ¨¦s ella qui es disposa a governar amb Vox, el partit d¡¯ultradreta que es permet proposar l'expulsi¨® dels seus adversaris de la pol¨ªtica i fins i tot del pa¨ªs.

La tend¨¨ncia a la polaritzaci¨® i al populisme s¨®n fen¨°mens globals, per¨° D¨ªaz Ayuso ha portat els postulats del trumpisme a un extrem dif¨ªcilment suportable. I molt dif¨ªcil de combatre. A l'esquerra educada en els principis de la il¡¤lustraci¨®, acostumada a utilitzar la racionalitat en la seva aproximaci¨® a la realitat, li resulta especialment pen¨®s confrontar amb una ret¨°rica destructiva que menysprea la veritat, en la qual no importen els fets, sin¨® les percepcions, i en la qual predominen els elements emocionals. En aquest aspecte, la campanya d'Ayuso ha entrat en perfecta sinergia amb la de Vox. Quan Santiago Abascal arremet contra el ¡°consens progre¡±, no ataca ¨²nicament l'ideari progressista. Ataca sobretot la recerca del di¨¤leg i el consens com a m¨¨tode democr¨¤tic de resoluci¨® de conflictes.

No resultava f¨¤cil per a l'esquerra respondre amb encert a aquest envit. El candidat socialista ?ngel Gabilondo ha estat criticat perqu¨¨ s¡¯ha deixat arrossegar per la din¨¤mica de polaritzaci¨® i la confrontaci¨® ideol¨°gica en lloc d'intentar un debat ser¨¨. Per¨°, quina altra sortida tenia? ?s injust culpar de polaritzaci¨® qui era la v¨ªctima propiciat¨°ria de l'estrat¨¨gia polaritzadora de D¨ªaz Ayuso. Intentar debatre des de la racionalitat i el respecte amb qui no est¨¤ gens interessat a fer-ho nom¨¦s condueix a la frustraci¨® i a la malenconia.

Sempre que ha perdut el poder, la dreta espanyola ha recorregut a aguditzar la confrontaci¨® per recuperar-lo. Va ser l'estrat¨¨gia d'Aznar (¡°atur, malbaratament i corrupci¨®¡±) per desbancar Gonz¨¢lez; la de Rajoy (¡°vost¨¨ traeix els morts permetent la recuperaci¨® d'ETA¡±) per fer caure Rodr¨ªguez Zapatero i aquesta ¨¦s ara tamb¨¦ l'estrat¨¨gia del PP contra Pedro S¨¢nchez: primer qualificant de cop d'Estat la moci¨® de censura i ara que S¨¢nchez ha estat ratificat a les urnes, considerant il¡¤leg¨ªtim el govern per les aliances que el sostenen.

Sempre que ha perdut el poder, la dreta espanyola ha recorregut a la confrontaci¨® per intentar recuperar-lo

L'¨²ltima deriva de D¨ªaz Ayuso resulta especialment sorprenent. En la seva estrat¨¨gia de confrontaci¨® amb S¨¢nchez no ha dubtat a utilitzar alguns dels plantejaments que tant criticava el PP en el secessionisme catal¨¤: una constant insubmissi¨® a les normes i una clamorosa deslleialtat institucional. Amb la mateixa virul¨¨ncia amb qu¨¨ acusava Pedro Sanchez de retallar la llibertat dels madrilenys amb el decret de l'estat d'alarma, critica ara que el Govern central no vulgui prorrogar-lo.

Per¨° el m¨¦s rellevant d'aquesta deriva ¨¦s la seva reivindicaci¨® d'una suposada identitat madrilenya amena?ada per l'alian?a social-comunista, que t¨¦ com a ¡°fet diferencial¡± un sentit de la llibertat que, segons ella, no hi hauria en altres llocs d'Espanya. Per¨° quina identitat diferencial t¨¦ Madrid, una societat d'al¡¤luvi¨® que t¨¦ un 40% de la poblaci¨® que ha vingut de fora? I quina llibertat ¨¦s la que est¨¤ amena?ada? La de sortir a la nit a prendre unes canyes? La llibertat de fer el que a cada un li vingui de gust sense tenir en compte el preu per als altres?

En realitat, quan Ayuso proclama que ¡°Madrid ¨¦s Espanya dins d'Espanya¡± i defensa una identitat diferencial madrilenya, est¨¤ intentant presentar la Comunitat de Madrid i la seva capital com les genu?nes diposit¨¤ries d'un neonacionalisme espanyol desacomplexat i excloent que nega, com sempre ha fet, la legitimitat de qualsevol altra identitat nacional. La identitat de Madrid de la qual parla Ayuso ¨¦s el nacionalisme espanyol. Combina un discurs desafiador amb aromes de franquisme i una insol¨¨ncia que li permet esquivar qualsevol exig¨¨ncia de responsabilitat per les pol¨ªtiques aplicades, les que han deixat a l'estacada els m¨¦s vulnerables. Sorpr¨¨n veure com banalitza els temes m¨¦s importants alg¨² que ha tingut i pot continuar tenint el poder d'arru?nar la vida de molta gent.