Un Sagarra estrany, madur i revelador en temps de pand¨¨mia

Cal cuidar els cl¨¤ssics. Xavier Albert¨ª sempre ho fa, ja que continua reivindicant amb orgull i passi¨® la grandesa teatral de Josep Maria de Sagarra. En els seus vuit anys al capdavant del TNC ha programat Ocells i llops, La fortuna de S¨ªlvia, La rambla de les floristes i ara, en la seva ¨²ltima temporada portant el tim¨® del vaixell ins¨ªgnia de l'escena catalana, rescata Galatea, un drama de vig¨¨ncia inquietant en la seva ferotge cr¨ªtica al capitalisme salvatge que torna al TNC (Sala Petita) en un nou muntatge de Rafel Duran. Encap?ala el gran repartiment ¨Cni m¨¦s ni menys que 11 actors en escena, un luxe en els temps que corren¨C M¨ªriam Iscla, que dona vida amb talent a la protagonista, aquesta domadora de foques amb nom de nimfa que Sagarra converteix en un personatge inoblidable.

Escrita dos anys despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, i estrenada el desembre de 1948 al Teatre Vict¨°ria, davant d'un p¨²blic congelat pel fred i la mis¨¨ria de l'¨¨poca, que no va saber apreciar el seu valor, Galatea ens mostra el Sagarra m¨¦s comprom¨¨s amb la renovaci¨® de l'escena catalana.

M¨¢s informaci¨®n

El retorn de la nimfa domadora de foques

Primavera teatral a Barcelona

La influ¨¨ncia del teatre que va veure en els seus anys a Par¨ªs ¨Cexistencialisme, surrealisme, dadaisme, per¨° tamb¨¦ realisme nord-americ¨¤¨C, agafa vol propi en aquest drama amb ecos de Bertold Brecht (i tamb¨¦ de Pirandello, i de Sartre) que narra l'amarg viatge de superviv¨¨ncia de Galatea a trav¨¦s d'una Europa devastada. Tamb¨¦ Sagarra, com la protagonista, va viure l'angoixa d'un llarg viatge amb tren fugint del Par¨ªs amena?at.

El dramaturg catal¨¤ es va inspirar en una artista del circ Gleich que va veure a Barcelona ¨Cli va dedicar un article el 1929¨C per crear Galatea, una dona madura, avesada a l'amor i al desamor, que, encara que porta un nom al¡¤leg¨°ric ¨CGalatea era una nereida¨C, sempre t¨¦ els peus ancorats en la dura realitat que li ha tocat viure. Tan dura que, per tirar endavant, fins i tot ha de vendre les seves tres foques a Samson, el carnisser miserable i especulador que les converteix en salsitxes i treu bons guanys venent-ne la pell. Sagarra el dibuixa amb el pinzell expressionista de George Grosz.

Amb aquesta dolorosa acci¨® tamb¨¦ sacrifica la seva vida al circ, refugi idealista i feli? que deixa enrere per la guerra. Aix¨ª comen?a un viatge sense retorn en companyia del pallasso Jeremies, el seu company alcoh¨°lic i fidel que desemmascara amb acritud qualsevol indici d'impostura.

Sagarra juga b¨¦ les seves cartes en perfilar amb savi escepticisme una s¨¨rie de personatges que encarnen amb cruesa la lluita entre l'idealisme i el capitalisme. Hi ha ecos del genocidi nazi en un paisatge teatral poblat per v¨ªctimes i botxins, perdedors i arribistes, rics sense escr¨²pols i pobres sense possibilitat de redempci¨®. I en temps de pand¨¨mia, amb l'economia i la sanitat en una lluita desesperant, el drama de Sagarra ¨Ci la incertesa que marca el dia a dia de Galatea¨C agafa una vig¨¨ncia inquietant.

Aquest drama estrany, madur i en molts aspectes fascinant ja es va poder veure anteriorment el 1998 en el TNC (a la Sala Gran) durant l'etapa de Dom¨¨nec Reixach, en un muntatge d'Ariel Garc¨ªa Vald¨¦s amb la gran Anna Lizaran com a protagonista. En la nova versi¨®, a m¨¦s del gran treball de M¨ªriam Iscla ¨Csap transmetre l'amarga resignaci¨® i la capacitat de resist¨¨ncia de Galatea sense sobreactuaci¨® ni efectismes¨C destaquen Roger Casamajor com a imponent Jeremies i Borja Espinosa ¨Ctreu bon profit dels seus mon¨°legs sota els focus¨C com a carnisser mal¨¤nima reconvertit per art de l'estraperlo en magnat de la ind¨²stria c¨¤rnia.

Nausicaa Bonn¨ªn encerta en el to i la mesquina gestualitat d'Eug¨¨nia, la filla de Galatea capa? de lluir l'afusellament del seu marit com si fos un lux¨®s abric. A Ernest Villegas li toca suportar la carregosa ret¨°rica d'Aquil¡¤les, per¨° quan aconsegueix desfer-se d¡¯aquesta llosa tan pesada t¨¦ el seu punt.

En l'escena al caf¨¨ d'artistes, brillen l'histri¨°nic poeta Di¨°genes de Santi Ricart, les ajustades caracteritzacions d'Anna Azcona com la madura actriu Al¨ªcia Grim, Pep Ferrer com el seu marit cornut (molt solvent tamb¨¦ com el jueu Doctor Baruc) i Jordi Llovet com el petulant mantingut Gan¨ªmedes.

El muntatge de Rafel Duran, amb escenografia de Rafel Llad¨®, vestuari de Nina Pawlowski i il¡¤luminaci¨® de Kiko Planas, t¨¦ moments intensos, per¨° perd for?a despr¨¦s de la s¨°rdida arrencada, entre sorolls eixordadors, projeccions inquietants, una bastida i un pl¨¤stic a terra on el carnisser Samson mostrar¨¤ la seva sinistra ambici¨® amb el davantal ensangonat. A mesura que avan?a l'acci¨®, la posada es torna m¨¦s convencional i previsible. L'abs¨¨ncia d'un m¨ªnim descans entre els actes passa factura en el ritme d'un espectacle de dues hores de durada que, aix¨ª servit, es fa llarg.