Fer un Valls
De vegades en pol¨ªtica no nom¨¦s cal optar per l'anomenat ¡°mal menor¡±, moltes vegades cal prendre decisions que no s¨®n mai ¡°ideals¡±, per¨° si vols deixar una senya de lideratge, cal actuar en funci¨® d'una racionalitat superior
Al final ha hagut d'intervenir un tribunal per dir una cosa tan ¨°bvia com que la Generalitat t¨¦ l'obligaci¨® de vacunar, en un termini espec¨ªfic, els membres de la Policia Nacional i la Gu¨¤rdia Civil que operen a Catalunya per equiparar-los a la xifra de vacunats dels Mossos d'Esquadra i les Policies Locals. Mira que ¨¦s f¨¤cil d'entendre¡ Per¨° el m¨¦s interessant van ser les dues primeres explicacions de dos alts responsables del Govern. La primera, en boca de la consellera de l'assumpte, ¨¦s que aqu¨ª es vacuna per franges d'edat, i la segona explicaci¨®, que si seguien aquest ordre quedarien persones de 70 anys sense vacunar. Podr¨ªem afegir a l'argumentari el geni de Waterloo, un gegant de la Hist¨°ria, que va assenyalar com a explicaci¨® el fet que agents d'aquests cossos de seguretat ¡°van colpejar salvatgement els catalans l'1-O¡±. Les dues primeres explicacions han obligat m¨¦s d'un i de dos a treure la calculadora. Si a aquesta data estan vacunats el 80% dels Mossos i el 70% dels policies locals, mentre que nom¨¦s ho estaven (quan va intervenir el Tribunal esmentat) el 9% i el 7% de policies nacionals i gu¨¤rdies civils, la conclusi¨® ¨¦s espectacular. I cient¨ªfica: el 80% dels mossos tenen 70 anys o m¨¦s, mentre que policies nacionals i gu¨¤rdies civils estan a la flor de la vida.
Davant d'aquest desprop¨°sit, un no pot deixar de veure amb curiositat que el lloc de l'emocionant negociaci¨® per veure si un any o altre Catalunya tindr¨¤ Govern ¨¦s una pres¨®, de la qual entren i surten, segons sigui Sant Jordi o una altra campanya electoral, pol¨ªtics presos, diputats electes, l¨ªders de partits independentistes¡ ah!, i el Sr. Aragon¨¨s, flanquejat per les senyores Borr¨¤s i Artadi.
Hauria de costar poc que Aragon¨¨s es dirigeixi a l'hemicicle per plantejar la necessitat d'acabar amb aquesta par¨¤lisi
Sembla evident a hores d'ara que Junts t¨¦ tot l'inter¨¨s a allargar l'assumpte, fins que no quedi m¨¦s remei que convocar noves eleccions, amb l'esperan?a de treure aquesta vegada un o dos diputats m¨¦s que ERC, amb la CUP marejant la perdiu sabent que ho podr¨¤ seguir fent guanyin uns o els altres. Com b¨¦ ha escrit M¨¤rius Carol, en el seu magn¨ªfic llibre sobre els seus anys de director de La Vanguardia, aquests de la CUP sempre guanyen sense tacar-se la camisa, sense despentinar-se i sense tenir ning¨² a la pres¨®.
Hauria de costar poc que el Sr. Aragon¨¨s (no ERC en abstracte, no el Sr. Junqueras, sin¨® ell) decid¨ªs exercir el seu lideratge, afirmar que aquest joc de l'oca s'ha d'acabar, adre?ar-se a tot l'hemicicle, i plantejar la necessitat de: a) posar fi a aquesta par¨¤lisi de govern; b) sotmetre's a la votaci¨® d'investidura i demanar formalment les abstencions (o vots favorables) que consideri necess¨¤ries; i c) plantejar amb el llenguatge que faci falta que Illa, l¨ªder del PSC, literalment ¡°faci un Valls¡±, en al¡¤lusi¨® al fet que si Ada Colau ¨¦s avui alcaldessa de Barcelona, ho ¨¦s gr¨¤cies que ¡°Valls va fer un Valls¡±, li va donar els seus vots a l'Ajuntament per una necessitat objectiva. De vegades en pol¨ªtica no nom¨¦s cal optar per l'anomenat ¡°mal menor¡±, moltes vegades cal prendre decisions que no s¨®n mai ¡°ideals¡±, per¨° si vols deixar una senya de lideratge, cal actuar en funci¨® d'una racionalitat superior. En aquest cas seria doble: posar fi al frau moral de Waterloo, i restituir la seva dignitat a les institucions sortides de la legitimitat ¨²nica que donen les urnes. Per tornar al llibre de M¨¤rius Carol, no us perdeu les p¨¤gines on es narra l'heroica fugida de la banda de Waterloo, amb canvis de cotxes, abandonament de m¨°bils i altres martingales. No hi ha esp¨°iler, uns fugen, els altres es queden i van a la pres¨®. Els que fugen tenen l'arrogant pretensi¨® de continuar estant en possessi¨® del poder i la legitimitat del proc¨¦s. Almenys a Waterloo, el 1814, Napole¨® es va assabentar immediatament que el guanyador havia estat Wellington, i aix¨° que a l'illa de Santa Helena no hi havia Twitter.
Junts t¨¦ tot l'inter¨¨s a allargar l'assumpte, fins que no quedi m¨¦s remei que convocar noves eleccions
Mentrestant, la Meridiana continua patint regularment ¨Cdes de fa m¨¦s d'un any i mig¨C l'estafa d'una manifestaci¨® que causa perjudicis a tercers sense que cap autoritat policial pugui posar-hi fi, i sense que cap d'aquesta colla de dirigents independentistes tingui la bondat d'oferir les cantonades on viuen perqu¨¨ de manera rotat¨°ria aquesta manifestaci¨® vagi canviant de lloc, de carrer i de ciutat.
Dimecres, 5 de maig, far¨¤ 200 anys de la mort de Napole¨®.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.