L¡¯escriptor ¨¦s sempre un moribund

Molt assenyadament, l¡¯escriptora, cr¨ªtica liter¨¤ria i professora Annie Dillard (Pittsburgh, 1945) es pregunta a Viure escrivint: ¡°En realitat, per qu¨¨ no engegar-se un tret, en comptes d¡¯acabar un altre manuscrit excel¡¤lent amb qu¨¨ ennuegar el m¨®n?¡±. El mateix podria dir-se dels suposats manuals d¡¯escriptura: per qu¨¨ no engegar-se un tret, en comptes d¡¯acabar un altre recull de receptes amb qu¨¨ orientar cap a una tasca que defuig regles i solucions.

Viure escrivint no serveix f¨®rmules, no es creu una eina, contradiu lli?ons acomodades, fuig de temptacions solemnes, lliga la literatura a la vida (als seus misteris i a les seves quotidianitats) i no a categories abstractes, no ¨¦s, en definitiva, un manual d¡¯escriptura, sin¨® m¨¦s aviat un conjunt de reflexions i confid¨¨ncies, a partir sempre de l¡¯experi¨¨ncia pr¨°pia, sobre on ¨¦s, com sorgeix, com tractar i qu¨¨ ens aporta all¨° que necessitem vessar en paraules.

De les veus m¨¦s sensibles en la descripci¨® de la flora i la fauna dins les lletres americanes, Dillard s¡¯observa com un practicant del seu ofici amb la mateixa barreja de sorpresa, lirisme, humilitat i sentit de l¡¯humor que ha aplicat en els seus textos a les mosteles, la sorra o els n¨²vols. Parafrasejant un dels seus llibres, sembla que pensi que ensenyar a escriure sigui com Ensenyar a parlar a una pedra. Molt m¨¦s profit¨®s ser¨¤ escoltar el que ens diu la pedra.

Tot aix¨° no vol dir que l¡¯autora no tingui opinions formades sobre com la literatura podria treure fruits, si b¨¦ s¡¯hi acosta per sistema des de la met¨¤fora o el s¨ªmil, paradoxalment de cara a remarcar la import¨¤ncia d¡¯aspectes pr¨¤ctics. ¡°Quan escrius, compons una l¨ªnia de paraules. La l¨ªnia de paraules ¨¦s un pic de miner, una g¨²bia d¡¯ebenista, una sonda de cirurgi¨¤ (¡­) La l¨ªnia de paraules ¨¦s un martell¡±. O: ¡°Per trobar un rusc amb mel, primer has de ca?ar una abella¡±. O: ¡°Cal evitar els llocs de treball atractius. Cal una habitaci¨® sense vistes, perqu¨¨ la imaginaci¨® es pugui trobar amb la mem¨°ria a les fosques¡±.

Fins i tot quan Dillard aborda idees elementals, troba la manera d¡¯enriquir-les, per exemple en rec¨®rrer a una meravellosa cita d¡¯Emerson entorn de la necessitat de sacrificar els passatges bonics per¨° buits (el que els anglosaxons anomenen ¡°kill your darlings¡±) ¡ª¡°El jove reuneix els seus materials per construir un pont fins a la lluna, o potser un palau o un temple a la terra. Al final, l¡¯home de mitjana edat decideix utilitzar-los per fer una cabana de fusta¡±¡ª, o en mirar la seva reverenciada Natura quan cal insistir en la perseveran?a ¡ª¡°Una obra comen?ada de seguida es fa salvatge. De la nit al dia retorna al seu estat silvestre¡±.

El lector trobar¨¤ els apunts preceptius sobre grans mestres ¡ªles rutines productives de Wallace Stevens o Jack London, o les d¨¨ries estranyes de Faulkner o Emily Dickinson¡ª, per¨° el que m¨¦s l¡¯enlluernar¨¤ ¨¦s la manera d¡¯unir els hassids del XVIII i l¡¯ensorrament d¡¯un bloc de pisos de ciment a Bridgeport, Connecticut, un mat¨ª d¡¯abril de 1987, a la mateixa p¨¤gina, per tal de treballar un concepte, o la manera de trobar l¡¯art m¨¦s pur en les piruetes d¡¯un pilot d¡¯acrob¨¤cies.

I per acabar, una mostra del geni de l¡¯autora per combinar transcend¨¨ncia i desmitificaci¨® sobre la seva feina, resum de la saviesa propera que emana en tot moment el llibre. At¨¨s que has d¡¯escriure ¡°com si t¡¯estiguessis morint. A la vegada, dona per fet que escrius per a un p¨²blic compost nom¨¦s de pacients terminals. Al capdavall, ¨¦s aix¨ª¡±. No incorris en trivialitats, en altres paraules: ¡°Si en algun moment has comprat una hamburguesa o has agafat un vol comercial, estalvia als teus lectors un informe de l¡¯experi¨¨ncia¡±.