Quant pesa una mala escultura?

L'arquitecte i visionari Buckminster Fuller va formular a un jove Norman Foster la pregunta de quant pesava seu edifici ¡ªes referia al seu primer ¨¨xit, la galeria Sainsbury¡ª, i en un primer moment Foster es va quedar sense resposta. L¡¯endem¨¤ ja la sabia: pesava massa. No obstant aix¨°, el que semblava una inc¨°gnita provocadora va acabar canviant del tot la carrera del premi Pritzker angl¨¨s i potser tamb¨¦ l¡¯arquitectura mundial.

La pregunta torna ara a qui escriu aix¨°: quant pesa una mala escultura? La resposta ¨¦s ¨°bvia: massa poc. Res. La imatge que la provoca ¨¦s la seg¨¹ent: en una vella balan?a, d¡¯aquestes que encara es poden trobar en mercats d¡¯esp¨¨cies, veiem un platet buit ven?ut per la gravetat; l¡¯altre est¨¤ ple de lletres ¨¤rabs modelades en metall, un lleu embolic de signes caiguts de no se sap on per¨° que de sobte se¡¯ns fan familiars, semblants a aquesta pell met¨¤l¡¤lica feta d¡¯alfabets de les escultures de Plensa. N¡¯hi ha arreu del m¨®n i es refereixen a l¡¯individu universal de passivitat oce¨¤nica fos en els seus atributs contradictoris. El cas ¨¦s que, davant seu, un t¨¦ la sensaci¨® d¡¯haver-les vist ja totes, i esclar, el que pesa i avorreix ¨¦s el buit, l¡¯aut¨¨ntic multiculturalisme a la nostra disposici¨®, entumit, cec.

La mateixa sensaci¨® de joguina de l¡¯aire ¨¦s el xurro que l¡¯artista barcelon¨ª va fer per a Madrid com a homenatge als professionals de la sanitat. Porta per t¨ªtol L¡¯arbre de la vida, i costa trobar a l¡¯espai p¨²blic una escultura m¨¦s tosca, encara que avui podria tenir el significat apocal¨ªptic de la trista joia de la nostra democr¨¤cia.

Tornant a la balan?a i el seu poder eloq¨¹ent per ponderar els emblemes dominants de l¡¯espai p¨²blic, Mounir Fatmi (T¨¤nger, 1970) ¡ªell ho escriu per¨° en min¨²scules¡ª titula la seva exposici¨® a la galeria ADN The Observer Effect per referir-se a la polig¨¤mia de les imatges en l¡¯arquitectura i l¡¯escultura, convertides sota el mantell gris de la globalitzaci¨® en el camp d¡¯acci¨® perfecte per a la manipulaci¨® i la mentida. Altres peces escult¨°riques estan fetes amb estoigs de v¨ªdeo VHS que s¡¯expandeixen per racons i murs de les sales agafant formes en principi irreconeixibles per¨° que a la fi associem a l¡¯skyline novaiorqu¨¨s abans de l¡¯11-S, o amb el cub de Rubik com un model redu?t de la Kaaba, el lloc sagrat de peregrinaci¨® de la Meca. Tamb¨¦ fa servir cables de televisi¨®, que divideix en segments d¡¯un metre (Metre de silenci) i els col¡¤loca sobre la paret en arabescos i mosaics blancs que esquitxen les seves restes (un homenatge a Jackson Pollock) en contrast amb el ¡°suprematisme¡± de les superf¨ªcies negres de les cintes de v¨ªdeo.

El tema de Mounir Fatmi ¨¦s aquesta visi¨® de poder (econ¨°mic, pol¨ªtic) mesquina i maligna que menysprea la societat i creu que hi ha uns amos del m¨®n que l¡¯han d¡¯esclavitzar i dominar -¡ªja sigui a trav¨¦s de la religi¨®, el terrorisme o el consum¡ª, mentre repel¡¤leixen tot esfor? humanitari per millorar el m¨®n, definitivament convertit en un kenoma tecnol¨°gic, en el buit del qual errem i plorem. El marroqu¨ª creu en el poder d¡¯individualitzaci¨®, en la lectura conscient i pacient dels nostres actes, del text i del context, tot i les distraccions que la nova Era imposa. Per escapar del poder gravitatori del black mirror, proposa l¡¯¡°efecte observador¡±: en una fotografia en blanc i negre, s¡¯autoretrata amb la cara parcialment tapada per un estri geom¨¨tric de mesurament. Ell ¨¦s el primer observador del m¨®n que assimila, interpreta i exposa. La seva visi¨® perif¨¨rica posseeix un punt cec on no es pot advertir res. ?s aqu¨ª on hi ha les pors i on apunten les armes del poder. Al clatell.