Troballes kafkianes

La inscripci¨® que es troba a la part de baix del monument que Dani Karavan va fer al cementiri de Portbou a la mem¨°ria de Walter Benjamin, gravada en un vidre que dona al mar, diu que ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil honorar la mem¨°ria d¡¯un ¨¦sser qualsevol que la dels homes famosos. Tot el que s¡¯arriba a saber d¡¯un home amb fama agrada als seus devots i partidaris, per¨°, al capdavall, s¡¯assembla molt al que es podria saber i investigar de la vida privada d¡¯un home o d¡¯una dona qualssevol. Els an¨°nims queden perp¨¨tuament en l¡¯anonimat, mentre que de la gent famosa se n¡¯arriba a saber si es tallava les ungles cada setmana o cada quinze dies. Aix¨° no vol dir que determinades min¨²cies de la vida d¡¯un fam¨®s no ens permetin de fer-nos una idea cabdal de la seva persona o personalitat (a banda el fet que la fama, la gent se la sol guanyar gr¨¤cies a creacions o proeses que ens han deixat, i que ja ho valen tot per elles mateixes sense que ens calgui saber si llurs autors portaven mitjons de llana o de cot¨®); per¨°, cal insistir-hi, no ens podem ni imaginar la quantitat de rareses que amaga la vida de qualsevol home o dona nascuts de mare en aquesta terra, i que no han passat a la Hist¨°ria essent-ne ¨°bviament una part. Aquestes coses nom¨¦s les saben els m¨¦s pr¨°xims (all¨° que Natalia Ginzburg va anomenar el ¡°l¨¨xic familiar¡±); les dels famosos, recercades amb obstinaci¨® pels bi¨°grafs m¨¦s apassionats, les arriba a saber la generalitat.

El cas de Kafka, per¨°, ¨¦s una mica diferent: all¨° que Reiner Stach ha il¡¤luminat per als lectors que estimen la seva obra s¨ª que ens permet tenir una visi¨® una mica m¨¦s realista, m¨¦s desmitologitzada (excuseu el polisil¡¤l¨¤bic, manies de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans), no solament de la seva persona, sin¨® tamb¨¦ de la seva producci¨®. Hi havia raons per traduir el t¨ªtol de la seva gran narraci¨®, Die Verwandlung, com La transformaci¨® i no La metamorfosi (raons explicades pels especialistes anglesos i catalans; nom¨¦s cal veure la coberta que Kafka va aprovar per entendre que es tracta d¡¯una narraci¨® dom¨¨stica, no mitol¨°gica), i encara se¡¯n troben m¨¦s, diguem que definitives, quan es llegeix el llibre de Stach: ??ste es Kafka? 99 hallazgos, traducci¨® de Luis Fernando Moreno Claros (Barcelona, Acantilado, 2021): Kafka era un home qualsevol, no un imitador d¡¯Ovidi.

Stach va dedicar m¨¦s de deu anys a estudiar tot el que es podia saber sobre l¡¯obra de Kafka i tamb¨¦ sobre aspectes crucials (per no dir crucificals) de la seva vida, com la relaci¨® amb Felice Bauer (que va acabar casant-se amb un corredor de borsa, op¨°sit brutal de la vida d¡¯un escriptor com Kafka), els seus viatges, la seva feina a la Companyia d¡¯Assegurances per a Accidents Laborals, el seu cercle d¡¯amistats, i moltes altres coses, totes molt ben documentades a la seva enorme i honesta biografia de l¡¯autor, en dos volums (Acantilado, 2016).

Fruit d¡¯aquesta dedicaci¨® va ser que a Stach se li quedessin al tinter detalls menuts (¡°troballes¡±, diu) que acaben de perfilar la figura i col¡¤laboren a una interpretaci¨® senzilla de l¡¯obra de Kafka, potser el m¨¦s genial del XX europeu. Aix¨ª, aqu¨ª sabrem que Kafka va ser un bon dibuixant (com Cocteau, per exemple) ¡ªvegin el retrat a llapis de la seva mare, magn¨ªfic¡ª; que era un vegetari¨¤ molt especial, perqu¨¨ feia alguns ¨¤pats nom¨¦s a base de panses i figues i mel i mat¨®; que no bevia vi per¨° li agradava molt la cervesa (a Pilzen, Tx¨¨quia, la feien i fan molt bona); que nom¨¦s va tenir un enemic en tota la vida (curta), Ernst Weiss, perqu¨¨ Kafka li va prometre una ressenya d¡¯un llibre seu que mai no va escriure, possiblement perqu¨¨ el llibre era dolent; que no li agradava la poeta Else Lasker-Sch¨¹ler, perqu¨¨ era trivial a m¨¦s d¡¯estrafol¨¤ria; que la millor relaci¨® que va tenir amb dones va ser la que passa per l¡¯art de la prostituci¨®; que no es volia vacunar de res, per aprensi¨®; que el pis on vivia quan va escriure La transformaci¨® s¡¯av¨¦ amb el pl¨¤nol que es pot extreure d¡¯una lectura d¡¯aquella narraci¨®; que li encantaven les novetats t¨¨cniques, sobretot els avions, i que va arribar a escriure una carta en hebreu gr¨¤cies a les lli?ons que en va prendre els ¨²ltims anys de la seva vida.

El que m¨¦s li ha agradat a un servidor ¨¦s veure que Stach considera aut¨¨ntica la taula que Kafka va tenir els ¨²ltims anys de vida, en la qual va escriure les seves obsessions, i que, quan ell va morir el 1924, va anar a parar a la seva germana preferida, Ottla, i d¡¯aquesta a la seva filla Vera, de les poques supervivents de les extenses fam¨ªlies Kafka i L?wy, per part de mare, a Praga. La va veure el dia que va visitar Vera, de casada Saud¨¦k, el febrer de 1973, a la seva casa desempallegada i amb jard¨ª, als afores de la ciutat. Sempre recordar¨¦ que aquesta neboda de Kafka va dir, tot assenyalant la taula que el llibre reprodueix a la p¨¤gina 98: ¡°?Veu aquesta taula? Quatre potes, una post, uns calaixets a costat i costat... tot sembla molt senzill. Per¨° el meu oncle hi va escriure unes coses que jo encara no he acabat d¡¯entendre¡±.