Hist¨°ria de dues derrotes

La publicaci¨® en llengua catalana d'Aquesta puta tan distingida (Club Editor) i de L'Aleph (Fl?neur) ¨¦s una not¨ªcia de primera. Si alguna cosa ha fet aflorar el proc¨¦s ¨¦s que el biling¨¹isme fluid ¨¦s un sup¨°sit un xic ad¨¤mic, i que moltes persones prefereixen per motius pr¨¤ctics, pol¨ªtics o familiars llegir sempre que els ¨¦s possible en una de les dues lleng¨¹es. No es tracta tampoc de la traducci¨® m¨¦s o menys rutin¨¤ria d'un best-seller de temporada, sin¨® de la incorporaci¨® de dos cl¨¤ssics perdurables del segle XX: les miniatures metaf¨ªsiques de Borges i les clarividents i amargues aventis de Mars¨¦; guanys per a la llengua catalana (com ho van ser abans per a l'angl¨¨s, el portugu¨¨s o l'alemany) que adquireix aix¨ª formes in¨¨dites de l'expressi¨® i de la imaginaci¨®, de les quals disposaran els escriptors del futur. Davant de t¨°pics com el de llegir sempre l'autor en el seu idioma original conv¨¦ recuperar l'encertada provocaci¨® de Milan Kundera: es perd molt poc llegint una bona traducci¨® en prosa, i hi guanya molt¨ªssim el cabal literari incorporant grans autors a la seva pr¨°pia tradici¨®.

La traducci¨® de la novel¡¤la de Mars¨¦ presenta interessos peculiars. La literatura catalana est¨¤ constitu?da per obres escrites en catal¨¤, per¨° l'idioma ¨¦s un ens viu i social (quin lector contemporani s'endinsa en March o en Cervantes sense un bon equipatge de notes?) i estableix relacions hist¨°riques, de proximitat, inspiraci¨® o depend¨¨ncia amb seccions d'altres literatures. No es pot entendre la poesia japonesa sense atendre la xinesa de la qual es despr¨¨n, incorporant alguns dels seus prop¨°sits i estrat¨¨gies; com adscriure les novel¡¤les de Saul Bellow a la "literatura anglesa" sense tenir en compte la tradici¨® ¨ªdix?; i ni m¨¦s ni menys que Edward Said assenyalava la conveni¨¨ncia que els estudiants indis continuessin llegint Kipling i Conrad, autors que si b¨¦ escrivien en la llengua colonitzadora eren tamb¨¦ els models literaris amb els quals els joves novel¡¤listes indis aspiraven a competir. La hist¨°ria pol¨ªtica i social obre en el territori de les literatures "nacionals" vessants poc transitats, secundaris, retor?ats, fins i tot perversos, vincles que s'imposen (tret que l'estudi¨®s sigui prou llepafils per considerar la literatura com un jard¨ª de les bones lletres, sense cap relaci¨® amb el m¨®n dels fets als quals tracta de donar r¨¨plica imaginativa) com un repte indefugible.

Si alguna cosa ha fet aflorar el proc¨¦s ¨¦s que el biling¨¹isme fluid ¨¦s un sup¨°sit un xic ad¨¤mic

La lectura contrastada de Mars¨¦ (com la de Gil de Biedma o les mai prou celebrades mem¨°ries de Barral) amb altres autors catalans del seu temps ¨¦s interessant en la mesura que ofereix una mirada des d'un altre idioma sobre la mateixa mat¨¨ria. Un contrast que incrementa el seu valor si considerem que la relaci¨® entre totes dues literatures (la catalana i la castellana escrita a Barcelona) no respon a l'esquema de vencedors i ven?uts. La particularitat de la Guerra Civil i de la postguerra espanyola ¨¦s que Rodoreda i Barral, Sales i Mars¨¦, tots escriuen des de la derrota. Que totes dues derrotes coincideixin, per¨° de cap manera siguin equiparables contribueix a real?ar l'inter¨¨s literari i hum¨¤ del contrast. Els principals escriptors en llengua castellana van ser assassinats, exiliats, censurats durant quatre d¨¨cades i enva?ts per onades de prosa "oficial": llefiscosa i cursi, que va deixar entollades de vacu?tat i inservibles seccions senceres de l'idioma. Un escriptor com Mars¨¦ es veia obligat a fer grans marrades per dir el que volia dir, amb el risc que la pressi¨® de la censura an¨¦s estovant la seva expressi¨® i la seva embranzida cr¨ªtica i vital.

L'idioma ¨¦s un ens viu i social? i estableix relacions hist¨°riques, de proximitat, inspiraci¨® o depend¨¨ncia

Als derrotats catalans se'ls va negar fins i tot el trist recurs de l'evasi¨®; l'expulsi¨® del catal¨¤ de les institucions, de l'escola i de la vida oficial va suposar que es trenqu¨¦s la continu?tat amb la tradici¨®, que caiguessin en l'oblit seccions senceres d'expressi¨® liter¨¤ria, i que no arribessin a desenvolupar-se les pr¨°pies d'aquests 40 anys; abs¨¨ncies que fins i tot encegades pressionen la llengua com fantasmes, com quan oblidem una paraula que sabem que existeix precisament perqu¨¨ el buit emet senyals que hauria de ser all¨ª. En convertir Mars¨¦ Aquesta puta tan distingida en un viatge per la ment d'un testimoni sense mem¨°ria, met¨¤fora de la recuperaci¨® d'un temps soterrat per les versions falses del franquisme, el contrast entre les dues derrotes es torna m¨¦s eloq¨¹ent, d'un inter¨¨s extrem. All¨ª on Mars¨¦ convoca la mis¨¨ria i la hipocresia de la doble expressi¨®, Mart¨ª Sales (el traductor) es veu obligat a inventar o exhumar expressions amputades o avortades. La dissimulaci¨® i la negaci¨®. Una hist¨°ria de dues derrotes. Creguin-me, aquest llibre es llegeix millor en catal¨¤.