Xavier Albert¨ª orquestra cuplets entre tenebres al TNC

No hi ha nost¨¤lgia ni sentimentalisme en l'evocaci¨® de la Barcelona de 1930 que dibuixa la dramaturga Llu?sa Cunill¨¦ a L¡¯emperadriu del Paral¡¤lel, ¨²ltima obra amb qu¨¨ Xavier Albert¨ª posa un emocionant colof¨® a la seva etapa com a director art¨ªstic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Cunill¨¦ situa l'acci¨® en la frontera entre el Raval i el Paral¡¤lel i tra?a un ¨¤cid retrat de la vida boh¨¨mia i transgressora de la gran avinguda dels teatres i caf¨¨s a la tardor de 1930, la nit en qu¨¨ va morir la cantant que dona t¨ªtol a l'obra, Palmira Picard, nom inventat que s'inspira en l'advers¨¤ria hist¨°rica de la famosa cupletista Raquel Meller.

Entre cuplets, tangos i romances de sarsuela veiem i reconeixem reis i reines d'aquesta m¨ªtica art¨¨ria teatral, avui en hores baixes, no nom¨¦s per la pand¨¨mia. Potser per aix¨°, l'espectacle ¨Cun gran muntatge amb 13 actors que donen vida a 38 personatges, alguns de reals, d¡¯altres inventats¨C ens deixa una inquietant sensaci¨® de tristesa, por i desesperan?a.

Cupletistes i artistes de varietats, escriptors i periodistes, empresaris i pol¨ªtics, floristes i prostitutes, obrers i activistes, desfilen en un relat social i urb¨¤ en el qual es presagia l'abrupte final de la Barcelona llibert¨¤ria dels anys 30 que la Guerra Civil va acabar de liquidar.

Hi ha m¨¦s pen¨²ries i mis¨¨ries que lluentons brillants en aquesta tragicom¨¨dia que porta el segell de Cunill¨¦, dramaturga de cap?alera d'Albert¨ª. ?s un viatge als inferns d'una Barcelona al caire del precipici que l'autora perfila sense sobrec¨¤rregues, des d'una dist¨¤ncia emocional que retrata els personatges, fins i tot en els moments m¨¦s divertits, amb un toc d'amargor i somnis truncats.

L'espectacle comen?a amb un noticiari sobre la mort prematura de Palmira Picard. Una veu en off glossa la seva figura. La primera escena, massa llarga, ens mostra la parr¨°quia de clients habituals del bar La Tranquil¡¤litat, refugi d'artistes, bohemis i anarquistes: all¨¤ es reunien els grups d'acci¨® de la CNT en temps convulsos, entre el final de la dictadura de Primo de Rivera i la Segona Rep¨²blica.

A dalt del bar viu el periodista i lletrista de cuplets Roc Alsina (alter ego de Paco Madrid, a qui s'atribueix haver batejat el Districte V com a Barri Xin¨¨s), que t¨¦ l'enc¨¤rrec d'escriure un epitafi i el desig d'investigar la mort de la cupletista. Entre copes i caf¨¨s entaula relaci¨® amb l'encarregada de l'establiment, Clara Cister¨®, una pianista (i activista que llan?a gats morts a Alejandro Lerroux) que ha perdut la seva feina al cinema Royal per la irrupci¨® del sonor. Pere Arquillu¨¦ i Silvia Mars¨®, que estan espl¨¨ndids en aquests papers, s¨®n els ¨²nics actors del nombr¨®s elenc que interpreten un sol personatge. Els altres 11 col¡¤legues es reparteixen, amb m¨¦s o menys fortuna, ni m¨¦s ni menys que 36 personatges.

L'escenografia de Lluc Castells ¨Cun edifici de cinc pisos¨C ¨¦s impactant, tot i que les escales compliquen la vida als actors en el seu molest tr¨¤fec. Apareixen a l'obra personatges hist¨°rics com Ram¨®n Mar¨ªa del Valle-Incl¨¢n, el pensador llibertari Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia, el pol¨ªtic Lerroux i artistes vinculats al Paral¡¤lel, com la cupletista Merc¨¨ Ser¨®s, l'actor Josep Santpere, el c¨°mic Alady, el pallasso Ramper i el mim Enric Adams.

Se¡¯n surt amb la seva, per gr¨¤cia i sornegueria, Mont Plans, delirant en el paper de Virtudes Padr¨®n, mare de Palmira. Tamb¨¦ est¨¤ magn¨ªfic Oriol Gen¨ªs, que dona vida a Lerroux i brilla en el paper del tenor Manuel Utor, el Musclaire, amb una hilarant versi¨® del duo i jota de la sarsuela El d¨²o de la Africana, de Fern¨¢ndez Caballero.

La soprano Maria Hinojosa, de vocalitat espaterrant, encarna la Picard, de cos present en un ta¨¹t que b¨¦ podria ser en el que adormia Sarah Bernhardt. L'evocaci¨® de la cupletista, sublimada en la imaginaci¨® de Roc Alsina, ¨¦s un dels moments estrella de la funci¨®, que t¨¦ una versi¨® coral extraordin¨¤ria de La mar est¨¢ fresquibiris, can?¨® del musical Love Me, amb m¨²sica d'Enrique Clar¨¢ i lletres de Manuel Sugra?es estrenat al Teatro C¨®mico el 1927.

Aina S¨¢nchez broda els cuplets de Ser¨®s; Montse Esteve i Albert Mora encerten en la caracteritzaci¨® de Ramper i Santpere; Chantal Aim¨¦e, Carme Sansa, Alejandro Bordanove i Roberto G. Alonso completen l'elenc amb bon encert. Estem, no cal dir-ho, davant d'un imponent treball coral ben coreografiat, mogut amb precisi¨® i, quan conv¨¦, amb gr¨¤cia i sentit musical per Albert¨ª.

El meravell¨®s vestuari ¨¦s un espectacle en si mateix, un homenatge a la gran figurinista Mar¨ªa Araujo, que va morir el mar? de 2020. S¨®n peces mestres que retraten el personatge amb encert i imaginaci¨®: per aix¨° emociona veure Dom¨¨nech en la seva caracteritzaci¨® d'Enric Adams, portant aquest enlluernador vestit d'arlequ¨ª que la gran Anna Lizaran no va poder portar a La B¨ºte (despr¨¦s de la seva mort, Jordi Bosch va assumir-ne el paper).