Guillem Alb¨¤: ¡°El ¡®clown¡¯ ¨¦s riure, les ganes de viure, la meva bandera¡±

¡°Fer de la vida un joc¡±. Aquest ¨¦s el missatge que llan?a Guillem Alb¨¤ (Vilanova i la Geltr¨², 1985) a Jaleiu, el seu potent espectacle amb sis m¨²sics de La Marabunta, que va estrenar a Temporada Alta i que ara omple cada dimarts (fins al 18 de maig) de bones vibracions el Teatre Vict¨°ria del Mago Pop. A m¨¦s, Alb¨¤ presenta, tamb¨¦ setmanalment des del teatre Principal de Vilanova, el programa d'entreteniment Celebrem, a TV3; dirigeix, amb el seu amic i tamb¨¦ pallasso Joan Arqu¨¦, Canto jo i la muntanya balla, que acaba d'abaixar el tel¨® al teatre de la Biblioteca de Catalunya i que a la tardor ja t¨¦ una infinitat de bolos programats; i continua amb m¨¦s bolos, els de les seves obres La Marabunta i Calma. Obres diferents, llenguatges diferents, formats diferents, per¨° una mateixa ¨¤nima, la del pallasso. ¡°En els meus espectacles propis sempre hi ha el clown, que ¨¦s la meva bandera, el riure, les ganes de viure¡±, diu Alb¨¤.

M¨¢s informaci¨®n

Deixar-se habitar, ara que no ens podem tocar

El conte somiat de Love of Lesbian

Tribut de riure per a un pallasso mort

I aquesta bandera la trobem tant a Jaleiu, que ¨¦s una explosi¨® esc¨¨nica, com en altres propostes, m¨¦s po¨¨tiques, on¨ªriques, com Calma, o Pluja, amb Clara Peya, o el que va dirigir amb Love of Lesbian (Miralls i miratges), fins i tot amb Canto jo¡­ ¡°El problema s¨®n les etiquetes¡±, es queixa l'actor. ¡°Al principi feia espectacles en els quals el m¨¦s important era el riure [Sketchofrenia, per exemple, dirigit per Jango Edwards]. Quan vaig afegir-hi la poesia o les marionetes, els programadors em preguntaven que qu¨¨ estava fent, que jo m'havia de dedicar a fer riure. Per¨° sempre he tingut ganes de provar coses. Per¨° compte: el pallasso t¨¦ aquesta doble versi¨®, la po¨¨tica i la de fer riure. Jo sempre he mantingut el somriure¡±. Per¨° a Alb¨¤ no el preocupa gens: ¡°?s cosa de programadors o de cr¨ªtics, perqu¨¨ el p¨²blic es deixa endur. Gent que havia vist La Marabunta i ve a veure Pluja diu que no s'ho esperava, per¨° es deixa endur. Amb all¨° dels Lesbian, ¨¦s clar, em va con¨¨ixer gent que potser no havia anat al teatre. I segur que gent que veu Jaleiu voldr¨¤ anar a veure el Canto jo¡­¡±.

Per a Alb¨¤, ¨¦s important aconseguir que l'espectador (¡°els adults, sobretot, que s¨®n els m¨¦s complicats¡±) prioritzin l'emoci¨® a la ra¨®. Ve del seu esperit de pallasso. ¡°Est¨¤ molt b¨¦ que les coses entrin pel cap, a trav¨¦s del text, perqu¨¨ ¨¦s molt directe¡±, reconeix. ¡°Per¨° traient-li text, deixant pas als elements visuals, a les marionetes, a la po¨¨tica, a la m¨²sica, la cosa deixa de ser cerebral i t'entra per l'emoci¨®, pels porus. ?s tornar a ser nens. Intentar entrar pel cor i arribar a la ra¨®, a la ment¡±.

L'adaptaci¨® de la novel¡¤la d'Irene Sol¨¤ ha estat un dels ¨¨xits de la temporada teatral, cosa que a Alb¨¤ no l'ha sorpr¨¨s del tot: ¡°Soc l'¨²nic que diu que ja s'ho esperava¡±, diu, categ¨°ric. ¡°Tant, potser no, per¨° estava conven?ut que funcionaria: ten¨ªem un equip que ¨¦s l'h¨°stia, la producci¨® de La Perla 29, la dramat¨²rgia de Cl¨¤udia Ced¨®, la m¨²sica de Judit Neddermann¡­ No podia sortir malament!¡±. Ara a Alb¨¤ li queda pendent enfrontar-se a Alessandro Baricco, de qui s'ha plantejat portar a l'escenari alguna de les seves novel¡¤les: ¡°Ho veia tan dif¨ªcil, els drets, era un escriptor de fora... A Irene Sol¨¤ la vaig contactar per Instagram, mira. I la bola es va fer gran. I resulta que era la mateixa editorial de Baricco!¡±, recorda.

Vaig aprendre del meu mestre, Jango Edwards, que si no arrisques ¨¦s com¨¨dia, no ¨¦s clown

El c¨°mic nord-americ¨¤ Jerry Seinfeld, recorda Alb¨¤, va dir que la com¨¨dia s'ha de fer amb presses. No ¨¦s que l'obra d'Alb¨¤ s'hagi fet a correcuita, ni de bon tros, per¨° s¨ª que t¨¦ aquesta urg¨¨ncia, aquesta rapidesa, aquesta autenticitat a la qual es referia Seinfeld: ¡°Si t'ho penses molt, la com¨¨dia perd espontane?tat, aquesta for?a¡±, diu el clown de Vilanova, que s'explica: ¡°Evidentment, aix¨° dep¨¨n de moltes altres coses, perqu¨¨ quan fa vuit anys que fas La Marabunta, has de ser espontani igual. Quan ¨¦s massa pija la com¨¨dia? Quan hi ha massa diners ja no em fa tanta gr¨¤cia, perqu¨¨ ha de tenir un punt cutre: el jovenet Frankenstein duu una gepa cutre, un coix¨ª a l'esquena; si li haguessin constru?t una gepa perfecta amb maquillatge, ja no faria tanta gr¨¤cia. Vull dir que, de vegades, tenir massa diners fa que la com¨¨dia sigui pija i perdi autenticitat¡±.

L'espectacle La Marabunta, que ¡°era una mica m¨¦s punki que Jaleiu, tot i que s¨®n els mateixos m¨²sics¡±, es feia tamb¨¦ al carrer, cosa que, de moment, no passar¨¤ amb Jaleiu: ¡°Aqu¨ª hi ha detalls t¨¨cnics que, sense arribar a ser pijos!, no es poden portar al carrer¡±, explica. ¡°He collat els m¨²sics perqu¨¨ es deixin endur i s'involucrin en la hist¨°ria, aix¨° ¨¦s guai, s¨®n m¨²sics tan bons que podrien estar-se simplement aqu¨ª calladets, per¨° han acceptat barrejar coses i fan de clown¡±.

Tot aix¨° ve a ser improvisaci¨®, i Alb¨¤ n'¨¦s un ferm defensor: ¡°A La Marabunta [que fa vuit anys que est¨¤ de gira] ja trenco per on puc, per no avorrir-me. A Jaleiu vaig for?ant la m¨¤quina per trencar-ho al m¨¤xim, per¨° encara estic seguint massa el gui¨® (que he fet jo mateix, ¨¦s clar!). Crec que la improvisaci¨® no hi pot faltar perqu¨¨ aix¨° ¨¦s el clown: ha de ser an¨¤rquica i assumir risc. Ho vaig aprendre del meu mestre, Jango Edwards, si no arrisques ¨¦s com¨¨dia, no ¨¦s clown¡±.

¡°Fer de la vida un joc¡±, aquest ¨¦s el missatge. Carpe diem. ¡°A mi em va b¨¦ recordar-ho. M'ho vaig creient cada vegada m¨¦s. Com a pallasso confio en moltes coses, potser molt idealistes, molt ut¨°piques, com el que deia Chaplin, que riure serveix per demostrar que tots som iguals. M'agrada militar aqu¨ª; de vegades em cagaria en tothom i entraria molt m¨¦s a sac¡±.

Celebrem, en canvi, ¨¦s tele encara que concebuda des d'un teatre. ¡°?s el primer projecte propi per a la tele¡±, explica, encara que ja ha participat en altres programes. ¡°En cinc anys ho hav¨ªem intentat alguna vegada. I quan ens vam trobar que els teatres tancaven, vam pensar que era el moment de tornar a intentar vendre el programa a TV3. I al final va sortir¡±. ?s diferent l'energia que transmet la televisi¨®. ¡°Si hi poso la mateixa energia que al teatre, saturar¨¦ el teleespectador, preguntar¨¤ qu¨¨ fa aquest tio aqu¨ª saltant i suant. ?s un altre llenguatge, i cal assumir-ho, igual que a la r¨¤dio [on col¡¤labora al programa Isl¨¤ndia, de RAC1, amb Albert Om]¡±.

A l'estiu, Guillem Alb¨¤, per primera vegada en molts anys, parar¨¤. ?s un privilegi? ¡°A veure, no per sortir a la tele est¨¤s m¨¦s amunt o ¨¦s m¨¦s interessant el que fas¡±, argumenta. ¡°Fa molt de temps que pico pedra i ha arribat el moment de portar a la pr¨¤ctica el que reclamo als espectacles, a Calma, sobretot [que va de les presses]: parar, prendre'm una copa de vi mirant al mar, desconnectar, viure, passar-m'ho b¨¦. Tot ¨¦s una bola de neu que s'ha anat fent gran... Recordo quan vaig trucar al Temporada Alta i van passar de mi, ¨¦s clar. Havia de picar molta pedra encara¡±.