Cadires ¨ªntimes per a T¨¤pies

Aquesta ¨¦s la cr¨°nica d¡¯un descobriment ni previst ni buscat, com ha de ser. ?s un mat¨ª pluj¨®s i anem a la T¨¤pies. Obres i records del pintor als 30 anys, ¨¦s l¡¯exposici¨® en marxa. A la recepci¨® ens indiquen que el millor ¨¦s comen?ar per dalt de tot, on podrem veure una pel¡¤l¨ªcula. Hi pugem. ?s cert, ¨¦s un bon film. Data del 1969 i hi veiem com treballa. No ¨¦s un documental informatiu, ¨¦s m¨¦s que aix¨°. Les imatges de la seva pintura, molt ben filmades per Clovis Pr¨¦vost, es fonen amb els arbres de fora de l¡¯estudi, a Campins, mutant davant dels nostres ulls amb els acords de la m¨²sica de Carles Santos i amb algun rampell visual de Joan Brossa. En sortir, advertim al fons d¡¯aquesta mateixa planta dues parets amb papers enganxats, una davant de l¡¯altra. Una instal¡¤laci¨®? No.

?s el Mur de les cadires. A cada paper, la foto d¡¯una cadira i un text breu. De criatures, d¡¯adolescents. Un fruit de la pand¨¨mia m¨¦s estricta, del confinament educatiu. Una d¡¯aquestes coses que hauran de comptar en l¡¯haver del virus, la suma de tot all¨° de bo que ha perm¨¨s de fer i que s¡¯hauria de continuar fent, creixent, operant al m¨¤xim. Aqu¨ª, a escoles i instituts. Fa unes setmanes us explicava en aquest mateix espai una hist¨°ria semblant al Raval, entre el CCCB i l¡¯Institut Tarradell. Doncs aqu¨ª n¡¯hi ha una altra, ara a l¡¯Eixample. Bonica de deb¨°. Que els alumnes, ja siguin criatures o adolescents, pensin en la seva cadira preferida i diguin per qu¨¨. A la manera de la cadira de T¨¤pies que corona la fa?ana de la fundaci¨®.

Vet aqu¨ª un exemple. Escriu una alumna de tercer: ¡°Aquesta cadira fa catorze anys que ¨¦s a casa i li trobo un valor molt especial. ?s al menjador de casa i tot i que sembli una cadira normal i corrent, no ho ¨¦s pas. En aquesta cadira he viscut molts moments i s¡¯hi ha assegut gent molt important per mi, com el meu avi que va morir quan jo tenia cinc anys o el meu pare quan encara vivia amb la meva mare i amb mi¡±. La vista em fa un salt, l¡¯arc de la mirada s¡¯omple de temps viscut. La noia continua, donant-me la ra¨®, ¨¦s l¡¯arc del temps: ¡°Quan la veig o m¡¯hi assec, em venen tot de records al cap, tant bons com dolents¡±. Per¨° la hist¨°ria no s¡¯acaba aqu¨ª: ¡°Aquesta cadira la utilitzo per a moltes coses, per¨° especialment per llegir, per fer els deures de l¡¯escola, per dinar i sopar, i durant la quarantena la vaig utilitzar com a barra per fer dansa¡±.

Es poden dir m¨¦s coses en menys espai? Doncs s¨ª, obrint l¡¯arc del temps a la imaginaci¨®. Una altra alumna, de primer, es limita a dir, al costat de la foto d¡¯una vella cadira de bon disseny com¨²: ¡°Aquesta ¨¦s la cadira en qu¨¨ els treballadors de la f¨¤brica t¨¨xtil es passaven molt¨ªssimes hores asseguts¡±, i en aix¨°, en la foto i en el breu text, hi ha tota una lli?¨® d¡¯hist¨°ria social.

Els nens tenen de seguida una noci¨® aguda del pas del temps, oi que s¨ª? En cada frase, en cada relaci¨® amb la cadira escollida, hi ha aquella sensaci¨® aguda que aix¨° ¨¦s ara i la cadira ho ¨¦s tot, el que hi havia abans i el que hi ha ara, la cadira concentra el m¨®n. Un altre alumne, tamb¨¦ de primer: ¡°Jo he escollit aquest tamboret perqu¨¨ quan era petit m¡¯agradava asseure-m¡¯hi. Tamb¨¦ m¡¯agrada perqu¨¨ la meva tieta me¡¯l va portar d¡¯?frica¡±. ¡°Aquesta cadira¡±, rememora un altre alumne de primer, ¡°ha estat sempre a la meva habitaci¨®, des que vaig n¨¦ixer ha estat al costat del meu llit; aqu¨ª ¨¦s on poso la roba cada mat¨ª, on m¡¯assec per fer els deures, on feia les classes en el primer confinament, i on m¡¯asseia per fer les trucades amb la meva fam¨ªlia quan vaig tenir la covid¡±.

Una alumna de tercer no ¨¦s de cadires i escull el llit: ¡°Fa vuit anys que el tinc i per m¨¦s rid¨ªcul que sembli (perqu¨¨ ¨¦s un objecte), sempre puc comptar amb el meu llit. Quan estic trista m¡¯hi puc estirar i plorar, i no se¡¯n va enlloc (...)¡±, explica en la seva bonica declaraci¨® d¡¯amor a la posici¨® horitzontal.

T¨¤pies pot estar content. Fa anys va publicar a la revista Cavall Fort una incitaci¨® a la mirada atenta i activa de les criatures, ¡°El joc de saber mirar¡±, per trobar en qualsevol objecte la vida que s¡¯hi amaga. L¡¯any passat que vam viure perillosament, la fundaci¨® que porta el seu nom commemorava el trent¨¨ aniversari i es va proposar una petita acci¨® amb centres educatius. De la proposta se n¡¯han encarregat l¡¯artista Isabel Banal, el poeta Antoni Clap¨¦s i la ballarina ?ngels Margarit, coordinats per la colla de produccions audiovisuals i docents A Bao A Qu. Hi han participat vuit escoles.

Que no pari la festa. Continuem jugant seriosament a saber mirar, que ens fa molta falta.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.