Investigaci¨® sobre la tristesa

Al seu llibre anterior, Les millors vacances de la meva vida, Neus Canyelles (Palma, 1966) explicava que el dia que va guanyar un premi havia pujat a l¡¯escenari ¡°despr¨¦s d¡¯un periodista medi¨¤tic que agrada molt al p¨²blic i que fa riure molt¡±. Estava bastant nerviosa, per¨° el cap no li va quedar en blanc i va recordar que Katherine Mansfield havia escrit que ¡°de vegades se sentia temptada d¡¯agenollar-se davant del seu ofici, perqu¨¨ era tan gran l¡¯amor que sentia envers la seva feina d¡¯escriure, de fer-ho b¨¦, que all¨° s¡¯havia convertit en una passi¨®¡±; de seguida es va sentir rid¨ªcula perqu¨¨ ¡°el p¨²blic vol sentir c¨°mics, vol pixar-se de riure, i no haver d¡¯escoltar dones malaltes del cap que diuen bogeries com aquella, que, per cert, no s¨®n els llocs comuns als quals s¡¯est¨¤ acostumat¡±.

AUTOBIOGRAFIA AUTORITZADA
Neus Canyelles
Emp¨²ries
144 p¨¤gines
16,50 / @ 8,99 euros

Com si escriv¨ªs de la mateixa manera que deu parlar i pensar, amb una prosa transparent i natural, a Les millors vacances... Canyelles relatava la seva estada a la unitat de psiquiatria d¡¯un hospital despr¨¦s d¡¯un intent de su?cidi ¡ªno era un llibre destinat als lectors partidaris del lirisme tou ni dels efectismes atrotinats¡ª, i, sense enganys ni artificis, confessava amb una suavitat esgarrifosa el quadre d¡¯insatisfaccions que havia sigut la seva vida a partir dels tretze anys. Abans, per¨°, hi havia hagut ¡°una casa gran a la serra de Tramuntana¡±, el lloc de ¡°les millors vacances¡± de la seva vida.

?s en aquest espai llumin¨®s dels estius on Canyelles situa ara bona part d¡¯Autobiografia autoritzada, que s¡¯obre i es tanca amb una escena en un caf¨¨ de la Rambla de Barcelona ¡ªper si mateix un conte admirable sobre la por i l¡¯alegria¡ª, es complementa amb la rutina dels hiverns a Palma ¡ªal pis familiar, a l¡¯escola de monges on va rebre l¡¯educaci¨® prim¨¤ria¡ª, i es contrapunteja amb una s¨¨rie d¡¯episodis traum¨¤tics de caire amor¨®s que l¡¯autora havia convertit en la mat¨¨ria narrativa d¡¯un dels seus primers llibres, Cap d¡¯Hornos.

En un principi, Autobiografia autoritzada semblaria un seguit d¡¯estampes aparentment anodines sobre una ¨¨poca determinada de la biografia de l¡¯autora on era possible ser feli? sense que la felicitat represent¨¦s cap mena de desafiament a res. Sense caure en el transcendentalisme ni en la intensitat inversemblant del record, Canyelles evoca amb nitidesa els dies de la inf¨¤ncia, l¡¯aprenentatge de l¡¯amistat, els lligams amb la constel¡¤laci¨® de parents pr¨°xims i llunyans, la lluita contra la timidesa, el primer contacte amb la mort: ¨¦s el dibuix d¡¯una cartografia harm¨°nica de l¡¯exist¨¨ncia on els ¨²nics relleus abruptes es fan visibles quan d¡¯una manera inesperada, com si es trenquessin els dics que mantenien oculta una culpa que no es pot oblidar, l¡¯edat adulta es presenta a la manera d¡¯una acusaci¨® temible.

La peculiaritat d¡¯Autobiografia autoritzada radica que l¡¯autora, tot i submergir-se en la inf¨¤ncia, no busca oferir cap visi¨® precisa del temps de formaci¨®, ni tampoc entra en el seu objectiu revisitar des de la maduresa un m¨®n id¨ªl¡¤lic i perdut, ni pret¨¦n que el lector es projecti en les experi¨¨ncies de la protagonista. Si Autobiografia autoritzada ¨¦s tan singular es deu al fet de ser una cosa que aparentment no sembla ser: ¨¦s una narraci¨® sobre la investigaci¨® que Canyelles realitza al fons d¡¯ella mateixa per endevinar de qu¨¨ ¨¦s culpable i, a la fi, saber qui ¨¦s. En aquest sentit, el llibre es podria llegir com una investigaci¨® criminal, benigna amb la superf¨ªcie de les coses ¡ªel lector ¨¦s feli? quan comparteix la felicitat dels estius i els hiverns de Canyelles¡ª, per¨° dura com el diamant perqu¨¨ el cam¨ª que du al coneixement d¡¯un mateix ¨¦s tortu¨®s. Encara ho ¨¦s m¨¦s si resulta que potser a l¡¯interior no hi ha cap secret, cap drama, cap culpa, que motivi la fragilitat, la melancolia i la resignaci¨® que impregnen Autobiografia autoritzada com una tristesa c¨°smica.