Els problemes amb les dones

Al bar¨°metre del CIS del mes de mar? d¡¯aquest any, en l¡¯apartat en qu¨¨ es pregunta quins s¨®n els problemes que m¨¦s preocupen els ciutadans, el que es formula com ¡°problemes relacionats amb les dones¡± ocupa l¡¯¨²ltim lloc, el 54, amb un resultat del 0,0 per cent. La ¡°viol¨¨ncia de g¨¨nere¡± arriba a un percentatge una mica m¨¦s alt, un 0,3 per cent, i se situa en el lloc n¨²mero 42. El contrast d¡¯aquestes dades amb l¡¯estat d¡¯opini¨® medi¨¤tic que a poc a poc ha anat forjant la ideologia de g¨¨nere no pot ser m¨¦s xocant. Es pot al¡¤legar que, en temps de pand¨¨mia, la salut i l¡¯economia concentren for?osament les inquietuds de les persones. S¨ª, per¨° al bar¨°metre de mar? del 2018, just dos anys abans de l¡¯estat d¡¯alarma, els ¡°problemes relacionats amb les dones¡± tan sols preocupaven un 1 per cent dels enquestats i la ¡°viol¨¨ncia de g¨¨nere¡±, un 2,1. Si la societat fos realment una selva per a les dones i la viol¨¨ncia masclista fos estructural, com pret¨¦n el neofeminisme, el fenomen hauria d¡¯ocupar per for?a el primer lloc en el r¨¤nquing del bar¨°metre. Ja ho va observar el 2019 Javier de la Puerta a Refutaci¨®n del feminismo radical, un llibre que desmenteix amb rigor la major part de les afirmacions que oficialment es donen per bones: el que no preocupa pr¨¤cticament ning¨² ¨¦s, fins a la n¨¤usea, el principal motiu de preocupaci¨® del discurs pol¨ªtic, la producci¨® cultural i l¡¯activitat acad¨¨mica. En aquesta ¨²ltima, la febre arriba ara al seu punt ¨¤lgid.

Ja fa un temps que les universitats europees van comen?ar a adoptar, a imitaci¨® de les americanes, el que, amb lleugeres variants, anomenen ¡°protocol contra l¡¯assetjament sexual, per ra¨® de sexe, orientaci¨® sexual, identitat de g¨¨nere o expressi¨® de g¨¨nere¡±. Llegint les disposicions d¡¯aquests documents normatius amb qu¨¨ ara tamb¨¦ s¡¯equipen les universitats espanyoles, qualsevol diria que les nostres facultats estan infestades d¡¯abusadors i violadors en pot¨¨ncia, per¨° nom¨¦s un tant per cent redu?d¨ªssim de ciutadans sembla tenir-ne not¨ªcia. Conv¨¦ fixar-se en l¡¯experi¨¨ncia americana, molt m¨¦s avan?ada que la nostra pel que fa a aquesta classe de coses. Als Estats Units i al Canad¨¤, la sofisticaci¨® progressiva dels protocols, que els bur¨°crates acad¨¨mics apliquen amb zel de policia pol¨ªtica, ha fet perdre la feina a m¨¦s d¡¯un professor per ofenses de g¨¨nere, com ara referir-se a un alumne amb pronoms que no es corresponen amb la seva identitat sexual, una de les seixanta que hi ha reconegudes. Ja no es tracta nom¨¦s dels ¡°problemes relacionats amb les dones¡±: els g¨¨neres s¨®n cada vegada m¨¦s i m¨¦s competitius i els protocols els carrega el diable.