L¡¯Hermitage, una cosa m¨¦s que un museu

En unes setmanes es decidir¨¤ si s'autoritza la construcci¨® del museu de l'Hermitage al port de Barcelona. No ¨¦s una decisi¨® qualsevol. S¡¯hi dirimeix alguna cosa m¨¦s que la ubicaci¨® d'un museu: es decideix el model de ciutat i fins i tot quin punt la iniciativa privada moguda per un interessos particular ha de condicionar el seu desenvolupament urban¨ªstic i cultural. Fins ara la discussi¨® se centrava en els avantatges i inconvenients d'ubicar al port una franqu¨ªcia internacional que tindria com a reclam un edifici emblem¨¤tic de l'arquitecte japon¨¨s Toyo Ito i atrauria centenars de milers de turistes a una part de la ciutat ja molt congestionada i amb greus problemes de mobilitat. L'Ajuntament va encarregar quatre informes externs sobre l'impacte urban¨ªstic, l'afectaci¨® sobre la mobilitat, la viabilitat econ¨°mica i la idone?tat de la proposta cultural i tots van ser negatius. Per¨° no era f¨¤cil negar l'autoritzaci¨® a un projecte avalat per l'Autoritat Portu¨¤ria de Barcelona i que suposava una inversi¨® de 52 milions d'euros. La negativa seria munici¨® f¨¤cil per als que aprofiten qualsevol ocasi¨® per acusar Ada Colau de ser una r¨¨mora per al desenvolupament econ¨°mic de la ciutat.

Per¨° ara a l'Hermitage li ha sortit un competidor, l'European Urban Tech, que representa una aposta completament diferent i, en molts aspectes, antag¨°nica. I que col¡¤loca el debat en un punt molt m¨¦s interessant: el xoc entre dues maneres d'enfocar el futur de la ciutat. Ja no es tracta de dir s¨ª o no a una inversi¨® privada. Es tracta de triar entre una proposta molt vinculada a l'activitat dels creuers que refor?a un model de turisme massificat i concentrat del qual es deriva la desertificaci¨® del centre de la ciutat. O un projecte que pret¨¦n convertir el port en un hub de la economia blava, amb un edifici tamb¨¦ emblem¨¤tic i sostenible destinat a allotjar iniciatives, empreses i projectes d'abast internacional centrats en la transformaci¨® ecol¨°gica i tecnol¨°gica de les ciutats. El primer aspira a atreure a la bocana del port un mili¨® de turistes cada any. El segon vol liderar un pol de coneixement en el qual treballarien de manera permanent diversos milers de professionals i investigadors i al qual se sumaria la Facultat de N¨¤utica.

El projecte de l'Hermitage va iniciar la seva etapa el 2012, quan el llavors conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va firmar a Moscou un conveni amb el museu de Sant Petersburg, acompanyant Artur Mas en un viatge oficial. El projecte va entrar a la ciutat amb molt bon peu. Venia avalat per Jorge Wagenswerg, una de les figures de m¨¦s prestigi del m¨®n muse¨ªstic i entroncava amb el discurs llavors dominant de refor?ar la projecci¨® de Barcelona al mercat tur¨ªstic global. Va cristal¡¤litzar el 2016 en un acord amb l'Autoritat Portu¨¤ria per situar l'edifici en un solar de la Nova Bocana del port, al costat de l'hotel Vela. Per¨° Wagensberg va morir el 2018 i els dubtes sobre la viabilitat econ¨°mica mai es van dissipar. Altres franqu¨ªcies de l'Hermitatge, com la d'Amsterdam, s¨®n deficit¨¤ries i el risc d'haver de rescatar el museu amb fons p¨²blics no ¨¦s menor. El 80% de les accions de la societat promotora les controla el fons d'inversi¨® Varia Europe, que opera des de Su?ssa i Luxemburg. El 20% restant pertany a la societat Cultural Development Barcelona, la cara visible del qual ¨¦s Ujo Pallar¨¦s, que disposa dels drets de cessi¨® de l'Hermitage rus durant 50 anys.

Que el port no sigui el lloc m¨¦s adequat no significa que no s'hagi de construir. Si els inversors assumeixen els riscos econ¨°mics, poden construir-lo en un altre lloc i, de fet,

l'Ajuntament ha suggerit altres empla?aments. A la zona del Bes¨°s, per exemple. O a la Sagrera.

El paradigma ha canviat. La discussi¨® ¨¦s una altra. Ja ha passat el temps en qu¨¨ s'utilitzava la construcci¨® de grans equipaments, com va ser el cas del MACBA, per regenerar una part de la ciutat. ?s el model Guggenheim de Bilbao, un projecte vinculat a la regeneraci¨® de la ria que pretenia donar projecci¨® a una ciutat en declivi. Barcelona t¨¦ ara el problema contrari: reorientar el model tur¨ªstic per evitar la concentraci¨® excessiva en una part molt redu?da de la ciutat. L'objectiu ara ¨¦s evitar la saturaci¨® i repartir els costos i els beneficis d'un turisme m¨¦s equilibrat i sostenible.

Vincular la viabilitat del projecte a la ubicaci¨® al port ¨¦s una fal¡¤l¨¤cia interessada. Els visitants interessats en l'oferta de la fundaci¨® Louis Vuitton de Par¨ªs, una franqu¨ªcia del MOMA de Nova York en un edifici que en si mateix ja mereix una visita, no deixen de visitar-lo per no trobar-se en un extrem del Bois de Bologne. I el mateix passa amb l'interessant Centro Bot¨ªn a Santander, situat al moll de l'Albareda, en un extrem de la ciutat. Aquests, no d'altres, s¨®n els termes del debat.