Garc¨ªa M¨¢rquez o el valor suprem de la paraula

El valor de la paraula, la fantasia i l'art de narrar, deixant l'¨¤nima nua i el car¨¤cter dels personatges en la seva lluita contra la mis¨¨ria i la injust¨ªcia, converteixen la novel¡¤la que Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez considera la seva millor obra, El coronel no tiene quien le escriba, en un apassionant (i carregat de perills) objecte de desig teatral. L'adaptaci¨® dirigida pel cineasta Carlos Saura esquiva, amb raonable ¨¨xit, molts d'aquests perills en un muntatge produ?t per Jos¨¦ Velasco que compta amb el ganxo medi¨¤tic de l'actor Imanol Arias com a imprescindible aliat per atreure el p¨²blic.

La novel¡¤la curta, escrita el 1961 pel premi Nobel colombi¨¤, ¨¦s una lli?¨® de vida que cobra especial valor en aquests temps de pors i incerteses agitades per la pand¨¨mia. L'anci¨¤ coronel que fa quinze anys que espera una carta que mai no arriba ¨¦s un personatge que deixa una empremta profunda. La dignitat ¨¦s la seva arma irrenunciable per plantar de cara a la mis¨¨ria, la gana i la injust¨ªcia que l'obstinat militar i la seva dona, asm¨¤tica, suporten sense abaixar el cap.

Aquesta exaltaci¨® de l'amor, la tendresa i la fe en l'¨¦sser hum¨¤ arriba a l'espectador a trav¨¦s de la for?a devastadora de la paraula. En l'adaptaci¨® teatral s'han perdut personatges epis¨°dics i descripcions carregades de poesia ¨Cel relat de Garc¨ªa M¨¢rquez ¨¦s prodigi¨®s en l'evocaci¨® d'ambients i el retrat de personatges¨C, per¨° es mant¨¦ viva la semblan?a del coronel M¨¢rques Mej¨ªa, avi de l'autor, que va esperar en va la pensi¨® que li corresponia com a veter¨¤ de la guerra dels Mil Dies fins a la seva mort, el 1937. Carlos Saura opta per una posada en escena senzilla ¨Cuna taula, unes cadires, un balanc¨ª¨C per dibuixar amb cert estil na?f la humil casa on passen les seves pen¨²ries en solitud el coronel i la seva dona, alimentant un gall de baralla (apareix en un plasma, tot un encert) que ¨¦s la seva ¨²ltima esperan?a per guanyar uns diners. La solitud ¨¦s un tema tan essencial en la narraci¨® com el coratge en la defensa de la dignitat humana.

Els dibuixos projectats sobre el fons de l'escenari, pintats a m¨¤ per Saura ¨Cfirma tamb¨¦ el vestuari¨C, faciliten un canvi ¨¤gil d'escenes, b¨¦ sigui l'estafeta de correu a la qual acudeix cada divendres el vell i fam¨¨lic militar a la recerca de l'anhelada carta, b¨¦ la cantina o la pla?a del poblet. Imanol Arias ofereix al teatre Poliorama una interpretaci¨® del suc¨®s paper protagonista elaborada a consci¨¨ncia, amb detalls subtils i precisos tra?os a l'hora de mostrar tant l'orgull, la consci¨¨ncia, la dignitat i la r¨¤bia del coronel com la seva tendresa i afilat humor. ?s massa jove per al paper, per¨° l'habita amb una humanitat, convicci¨® i enteresa que arriben a l'espectador.

Ana Villa dona vida a la dona del coronel amb sinceritat i for?a continguda, com a efica? contrapunt a la vehem¨¨ncia del protagonista. En les ¨²ltimes funcions previstes del muntatge, del 29 al 30 de maig, Cristina de Inza n¡¯assumir¨¤ el paper.

Fran Calvo encerta el perfil del metge, un home honest, gener¨®s i fart d'injust¨ªcies, i Jorge Basanta perfila amb bon encert la miserable actitud de l'avarici¨®s Sabas i els pocs

escr¨²pols de l'advocat. En la seva triple comesa, Marta Molina atorga relleu a la dona de Sabas, la cantinera i la dependenta de correus. I com a regal final, la veu ¨²nica de Chavela Vargas i el seu art inimitable, paraula cantada amb sentiment i emoci¨®, com la vida que Garc¨ªa M¨¢rquez atrapa en les seves paraules.